La Plataforma per la Llengua ha presentat aquest dimecres l'InformeCAT 2020, el recull de les 50 dades més rellevants sobre la llengua catalana conegudes recentment. Amb aquest informe, l'ONG del català pretén conscienciar sobre la situació de la llengua catalana i la necessitat de la millora del seu estatus legal, des del convenciment que el català ha de ser la llengua comuna i ha d'esdevenir l'eix vertebrador de la diversitat social i cultural de les persones que conviuen a casa nostra.

El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha explicat que «l'InformeCAT 2020 mostra dades preocupants per al futur del català», i això treu a la llum «una vegada més, l'emergència lingüística que tenim davant». Segons la UNESCO, una llengua presenta una situació de vulnerabilitat i està en perill quan el nombre de parlants esdevé una comunitat petita, ja que el risc que es perdi la llengua i la cultura és alt en benefici d'una altra que en pugui absorbir els parlants. Per això, una de les preocupacions és el baix ús social de la llengua a les grans ciutats dels territoris de parla catalana. A Barcelona i la seva àrea metropolitana només el 35 % de la població parla el català habitualment, un percentatge similar al que es troba a la regió metropolitana de València (34,8 %), per bé que si tenim en compte només la ciutat les dades són dramàtiques: menys del 15 % dels habitants. A Palma els parlants habituals de català són el 41,3 % de la població.

En contrast amb la ciutat de València, una dada positiva és que la regió d'Alcoi-Gandia és un dels territoris del domini lingüístic que té una proporció més elevada de la població que parla habitualment català. El 71,6 % dels habitants d'aquesta regió el parla amb els amics tant o més que en castellà, una xifra que a grans trets es pot considerar que coincideix amb la d'ús habitual. En concret, el 37,6 % dels habitants de la regió d'Alcoi-Gandia diu que parla sempre en català amb els amics, el 10,3 % que ho fa generalment, el 4,5 % que ho fa més que en castellà i el 19,2 % que ho fa indistintament.

3 de cada 4 menorquins xerren en català per iniciar una conversa

A les Illes Balears, l'InformeCAT 2020 recull que Menorca és on més sovint s'enceten les converses en català. En concret, el 49,7 % afirmen que comencen sempre en català i el 25,3 %, que ho fan molt sovint. Si el 75 % de la població de Menorca enceta les converses en català sempre o molt sovint, a la part forana de Mallorca ho fa el 67,3 % (el 38,3 % sempre, i el 29 % molt sovint); a Palma, el 48,7 % (el 21,2 % sempre, i el 27,5 % molt sovint), i a les Pitiüses, el 48,3 % (el 17,9 % sempre, i el 30,4 % molt sovint). Aquestes xifres s'extreuen de la darrera enquesta d'usos lingüístics de les Illes Balears, que també assenyala que és principalment la gent gran qui més comença les converses en català.

En canvi, pel que fa als joves de les Illes, només el 30,6 % parlen principalment en català amb els companys d'estudi. El 16,5 % diuen que el català és l'única llengua que usen amb els companys, i el 14,1 %, que l'usen més que el castellà. El 15,3 % diuen que parlen català i castellà indistintament, que vol dir que un 45,9 % dels estudiants entre els 15 i els 24 anys parlen el català de manera habitual. D'altra banda, el 31 % dels al·lots diuen que no parlen mai en català amb els companys i el 19,3 %, que hi parlen més en castellà.

L'Estat atempta contra la llengua i la seva unitat

Més enllà de l'ús social, també generen alarma les polítiques públiques de promoció i defensa de la llengua o, en molts casos, la seva absència. «Aquestes dades exigeixen que la societat civil i les institucions treballem a fons i de manera urgent. Cal que tothom tingui clar que cal posar la llengua al centre per a impulsar polítiques de foment de l'ús del català i dels drets dels parlants si volem que la nostra llengua continuï tenint vitalitat, o això acabarà en desastre», ha expressat Escuder.

Escuder expressa la seva preocupació per la falta d'unitat i de coordinació de les polítiques lingüístiques entre els territoris de parla catalana i per la realitat discriminatòria que practica el Govern espanyol, que cal que sigui coneguda, rebutjada i corregida. De fet, un estudi encarregat per la Plataforma per la Llengua al GESOP recull que el 71,5 % dels ciutadans de Catalunya pensen que les institucions de l'Estat espanyol no fan prou per protegir i promoure la llengua catalana. Només el 19,9 % dels enquestats aproven la política de les institucions generals de l'Estat en aquest sentit.

«El Govern espanyol no només no fa prou per promoure i protegir la nostra llengua, sinó que atempta contra el català, contra els nostres drets lingüístics i contra la unitat de la nostra llengua», ha expressat Escuder. Una nova mostra d'això s'ha vist aquesta setmana amb la confirmació que el Govern valencià no podrà fixar l'ús del català com a llengua de comunicació amb ciutadans i administracions de Catalunya i les Illes Balears.

D'altra banda, l'InformeCAT descobreix que la meitat dels habitants de Catalunya creu que català, valencià i mallorquí són llengües diferents. En concret, només el 44,5 % són conscients de la unitat de la llengua catalana. Per tant, segons aquestes dades recollides pel GESOP per la Plataforma per la Llengua, el 51 % de la població discrepa dels filòlegs i els lingüistes i afirma que la llengua que es parla a Catalunya no és la mateixa que la que parlen valencians i mallorquins.

Pel que fa al sector cultural, l'informe de la Plataforma per la Llengua constata que el Govern espanyol ha destinat 0 euros a la producció de cinema en català en els darrers sis anys, a diferència dels gairebé 400 milions que sí que ha donat per a la producció cinematogràfica en castellà entre el 2013 i el 2018. També preocupa que la nostra llengua sigui residual a les plataformes de vídeo en línia, tot i existir molts continguts que ja han estat doblats o subtitulats al català, o que només el 19,8 % dels llibres que són exposats en les grans superfícies de Catalunya són en català.

El 20 % dels catalans pensa que no pot parlar català amb un Policia espanyol o un Guàrdia Civil

Dins la preocupació per l'ús social del català destaca el desconeixement que es percep entre la població dels seus drets lingüístics i com defensar-los, fet que pot provocar que en baixi l'ús social.

L'InformeCAT revela un nou estudi en què es constata que el 20,1 % de la població de Catalunya creu que no pot parlar en català a la Policia espanyola. En canvi, normativament, tant l'Estatut de Catalunya com la legislació estatal reconeixen el dret dels ciutadans d'adreçar-se en català als funcionaris de l'Estat, també si són membres dels cossos policials. En canvi, sí que el 87 % de la població pensa que a les comissaries s'hauria d'informar d'aquest dret de poder utilitzar el català o el castellà amb cartells ben visibles, un fet que no solament no passa, sinó que hi ha nombrosos exemples de ciutadans que són discriminats i amenaçats per parlar en català quan van a renovar-se el DNI. De fet, la mateixa enquesta mostra que aquest mateix percentatge de ciutadans veu amb bons ulls que els funcionaris de l'Administració central de l'Estat espanyol que atenen el públic a Catalunya hagin de conèixer el català, de la mateixa manera que tenen l'obligació de conèixer el castellà.

La força econòmica del català al País Valencià

D'altra banda, cal tenir present la força que té el català al País Valencià en el terreny econòmic. La seva presència genera 2.065 milions d'euros -el 2,1% del producte interior brut- i 56.367 llocs de treball -vora el 3% de l'ocupació total del territori, segons un estudi de la Generalitat Valenciana. L'estudi indica quatre grans sectors en què la llengua exerceix un paper determinant en la creació d'activitat econòmica: les indústries de la llengua (ensenyament, traducció i assessorament lingüístic), la cultura i els mitjans de comunicació, el sector de l'educació i les administracions públiques.

L'InformeCAT és un document sobretot informatiu, però també contribueix decisivament al debat públic sobre la llengua -en els darrers temps, s'ha convertit en un document de referència- i vol ser un suport per a l'elaboració de polítiques públiques a favor de la normalització lingüística. El dossier complet, que recull cinquanta dades significatives sobre la situació del català que la Plataforma per la Llengua elabora cada any a partir de fonts oficials, mitjans de comunicació i estudis d'elaboració pròpia, es pot trobar al web de l'ONG del català: www.plataforma-llengua.cat/informeCAT.

Finalment, per saber la percepció que té la ciutadania de l'estat de la llengua als diversos territoris de parla catalana, la Plataforma per la Llengua ha preparat un test interactiu que es pot fer al web www.informecat.cat.