En molt pocs mesos, el coronavirus ha canviat el món completament i encara no sabem quines seran les conseqüències futures de la pandèmia sobre diferents facetes de la nostra vida. Se succeeixen els estudis respecte d'aquesta qüestió i la Universitat de Göteborg ha fet públic el seu índex Varieties of Democracy (V-Dem), que analitza el possible impacte de la COVID-19 sobre la qualitat democràtica dels països. S'hi estableixen quatre categories: risc baix, risc mitjà, risc alt i autocràcies tancades.

Espanya és entre els 34 països que, segons aquest indicador, corren un risc mitjà de perdre drets i llibertats a conseqüència de la crisi actual. En aquest mateix grup hi ha els Estats Units, Suïssa, Polònia i Rússia. Enfront d'ells, destaquen els 47 estats de risc baix, com Portugal, França, Alemanya, Itàlia o el Regne Unit.

Un risc en tots els països

Jordi Mas Elias, investigador i professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, coneix bé aquests índexs: va treballar amb ells en la seva recerca España en los indicadores internacionales de democracia. En aquesta recerca posava de manifest com s'havia produït un descens important, entre 2010 i 2019, en els nostres nivells de qualitat democràtica, entre altres motius, per la dificultat d’organitzar plebiscits, perquè el govern rendeixi comptes davant l'opinió pública i per les barreres a la llibertat d'expressió.

Segons Mas, «V-Dem és un índex molt complex i té una metodologia molt moderna que permet detectar variacions produïdes en el nivell democràtic dels països al llarg del temps. Ells han estat els primers a estudiar la situació des de l'inici de la pandèmia i posen de manifest com la COVID-19 pot suposar un risc per a la democràcia en tots els països del món».

Restriccions a les llibertats

No obstant això, Mas no acaba de veure clares les conclusions de la V-Dem: «La raó per la qual Espanya té una situació de risc mitjà és perquè asseguren que hi ha hagut restriccions a la llibertat d'informació, sense especificar quines. A banda d'aquesta circumstància, no hi ha grans diferències en l'índex respecte a les mesures que han pres països qualificats de baix risc com França, Alemanya o el Regne Unit».

Entre aquestes mesures hi ha les restriccions que s'han imposat a la llibertat de reunió, manifestació i circulació, per evitar que es produeixin nous contagis. També l'ajornament de les eleccions autonòmiques a Galícia i el País Basc, i de les eleccions municipals a França.

«Són mesures que es justifiquen per la situació excepcional i s'espera que després es torni a la normalitat. Però des de la ciència política hi ha una certa preocupació perquè en situacions excepcionals de crisi, guerra o xoc important, els estats es puguin apropiar d'un seguit de drets que després no sempre retornen als ciutadans i es produeix una pèrdua de control democràtic. El més perillós és que les mesures excepcionals acabin esdevenint una cosa normal. Per això cal estar especialment atents i per això els indicadors tracten de mesurar aquest risc», assenyala Mas.

Decisions massa centralitzades i uniformes

On sí que hi ha diferència entre l'actuació d'Espanya i d'altres països considerats de risc baix és en com s'han pres les decisions. Segons apunta l'investigador: «En la majoria d'estats descentralitzats, com els Estats Units, Alemanya o el Canadà, els territoris han tingut un paper rellevant en la gestió de la crisi. A Espanya, en canvi, s'ha portat tot de manera molt centralitzada i idèntica per a tots els territoris. Això podria tenir sentit si les competències i el múscul en sanitat estiguessin en mans del Govern central o si la incidència de la pandèmia fos similar entre territoris, però tampoc no ha estat així. El virus no ha impactat igual La Rioja que Andalusia, per exemple. Per no parlar d'algunes illes de les Balears o de les Canàries, on la incidència ha estat mínima i han patit mesures màximes. No és gens funcional que el Govern espanyol prengui decisions de risc sobre competències que no té habitualment i sense tenir coneixement del territori.»

En altres països, els de risc alt, s'estan produint situacions molt més preocupants que poden indicar una deriva antidemocràtica, com el reforçament sense precedents del poder executiu a Hongria, la persecució de periodistes en diferents punts del planeta o els casos de discriminació que Freedom House ha denunciat en el tracte als refugiats a l'hora d'encarar la pandèmia.

Els països totalitaris són més eficaços?

Hi ha també una preocupació intensa pel que fa a l'ús d'aplicacions informàtiques que permeten localitzar en tot moment els ciutadans i saber amb quines altres persones han estat o s'han creuat pel carrer. Aquestes mesures de control serveixen per confirmar que es compleix el confinament, prevenir contagis i avisar els contactes de qualsevol persona que doni positiu en les proves de coronavirus, però podrien suposar un atemptat greu contra el dret a la intimitat.

La pandèmia ha plantejat, a més, un gran dubte: els països totalitaris són molt més eficaços que les democràcies a l'hora d'encarar una crisi d'aquestes característiques? Mas qüestiona aquesta idea: «És quelcom que s'estudiarà molt, és un tema molt important en l'àmbit acadèmic, però en llocs com Corea de Sud van prendre mesures amb antelació i van contenir el virus amb instruments que no són propis dels totalitarismes. Hi ha també el cas d'Alemanya, una altra democràcia consolidada amb una taxa de morts baixíssima que pot indicar un cert èxit en les mesures adoptades. Les democràcies també poden tenir mecanismes eficaços, potser per un cert sentit de cultura cívica o de responsabilitat social entre la seva població».