Oferim la segona part de l'entrevista amb Amelia Tiganus, dona feminista, activista, abolicionista, que es va emetre a l'espai de ràdio d'Ona Mediterrània, Homes Transitant. Podeu escoltar la conversa sencera aquí.
Has rebut recentment un premi de mans de la UGT. Et felicitam per aquest premi i altres rebuts. Per què creus que l'esquerra, una part de l'esquerra, té aquest posicionament tan poc definit o tan poc clar, respecte a l'abolicionisme?
Això ens dóna peu per una xerrada sencera. Crec que l'esquerra patina sobre aquest tema, simplement perquè a l'esquerra hi sobra molt de masclisme. Em sent molt orgullosa i admirada per l'esquerra, tenim un gran bagatge intel·lectual, de consciència i una enorme capacitat d'analitzar la realitat. Això no obstant, quan parlam de les dones, sembla que el que l'esquerra no entén, és que apostar a nivell individual a algunes els pot anar bé, si això alimenta la desigualtat. A l'esquerra lluitam contra la desigualtat. No podem apostar per models socials, polítics, econòmics, culturals, que fomentin la desigualtat. Hem de pensar en totes les dones i les nines que, per moltes raons, neixen a indrets del món, des d'on esdevindran mercaderia d'aquesta gran indústria d'explotació sexual.
Aquesta fórmula tan tèbia de no posicionar-se, ens ha de qüestionar. En consonància, a diverses autores que reflexionen sobre la qüestió, com la mestra Rosa Cobo, que ens mostra que això té a veure amb el masclisme que sempre ha estat present. On tenim una tasca molt gran a fer, la desconstrucció de l'home d'esquerres, quant al masclisme interioritzat, és una lluita, que està per fer. Estam en el camí, tot i que és notori que costa molt.
Quina opinió et mereix, que ens pots explicar, del valor de la tasca de difusió, sensibilització que desenvolupes en els Centres Educatius?
La feina que estic fent en els Instituts, és el resultat i fruit de la tasca i l'esforç, de tot una allau de professores. Pensem que al capdavant sempre hi ha una altra dona, unes professores, feministes, que treballen la coeducació. No és una iniciativa que neix des d'un ministeri, o d'una estructura superior.
Elles són les que s'impliquen i cerquen com activar aquestes accions formatives. Treballar amb l'alumnat, és el que més m'agrada i motiva. Pensem amb l'impacte que té sobre les seves consciències, que no tenen encara, totalment instal·lat un discurs tan arrelat en la toxicitat, ara bé tot i no tenir-ho interioritzat, repeteixen un discurs sense filtres. Ells diuen el que pensen, són el millor reflexa de la societat.
Els al·lots, em diuen que se senten estafats, enganyats per aquest sistema, ja que veuen tot el que perden, de cara a seguir mantenint aquesta masculinitat patriarcal. Veuen que hi ha una altra forma de ser home. Que no tenen perquè ser agressius, violents vers les seves amigues i companyes, no tenen perquè denigrar-les. Alguns respiren alleugerits. No tenen altres miralls, altres referents on mirar-se. En l'adolescència sabem de la importància que té el desenvolupament, quan cercam la nostra identitat, el nostre lloc en el món.
Amb elles, les al·lotes, m'emociona, realment elles són les grans perjudicades. Amb tretze o catorze anys, ja pateixen una violència sexual atroç. Els seus companys, els al·lots, els amics..., que s'han educat des de la pornografia, a partir dels vuit anys, segons trobam en els estudis de la UIB, les agredeixen sexualment i pensen, elles, que si no senten plaer és per culpa seva. Quan els explic tot, quan descobreixen tot això, s'alliberen, passen a ser moltes que senten que no estan soles, que no és culpa seva. Per això és tan important treballar aquesta realitat, per tal d'aturar aquesta espiral destructiva. Hem de posar tota la força amb l'acompanyament i l'educació de les persones més joves, en elles i ells està el futur.
Hem escoltat moltes vegades l'argumentació: elles ho fan perquè volen, és la seva forma de vida. A la vegada acompanyant el que suposa una estigmatització de certs indrets, països, com pot ser Romania, el teu lloc d'origen, a pesar dels condicionants. Mirem més a prop. Com ho expliques?
Cert: el major consumidor de prostitució d'Europa és Espanya, el tercer en l'àmbit mundial, després de Tailàndia i Puerto Rico, fixem-nos, per tant, que mirar cap a fora, i defugir la realitat en la qual ens trobam. Estam parlant d'un Estat proxeneta, que es lucra amb aquests deu milions d'euros al dia, inclosos en el càlcul del PIB. La font: aquests quatre de cada deu homes que es diverteixen en el masclisme més ranci, consumint prostitució. Hem de tenir clar que a aquest Estat, som els grans importadors i explotadors de dones i nines que neixen en el Sud global i a l'Est d'Europa. La responsabilitat està, sense cap dubte, en qui té el poder, en aquest cas l'Estat espanyol.
Com podem fer una reflexió en referència al que suposen les fronteres com a punts calents, on es produeix o genera una gran situació de risc, amb persones, dones i nines, migrants. Quina és la mirada que ens proposes del que succeïx amb aquestes dones, sent abusades, explotades sexualment?
De fet estam d'acord, ser dona i migrant, et posa en situacions de perill, on una aclaparadora majoria de dones han estat agredides sexualment. Per tant, emprendre un viatge en el qual abusaran de la teva situació de vulnerabilitat, sigui quina sigui aquesta frontera, no únicament les que es troben a l'Estat espanyol, que són realment un punt molt calent.
Hem de revisar com ho tractam, com està la llei d'estrangeria, que és precís ajustar, fer-la més propera als Drets Humans. Qualsevol frontera és un lloc molt perillós per a les dones, no únicament pel concepte de frontera, sinó perquè els homes que es troben en aquests indrets, abusen del poder que tenen, aprofitant-se especialment de la vulnerabilitat. Hi ha moltes dones i nines que desapareixen, ningú sap, per exemple nins i nines que vénen de Síria, Líbia..., i s’esvaeixen essent raptades, segrestades i posades a disposició de d'explotació sexual.
Hem viscut, a les Balears, amb molta atenció i dolor, tot el que ha estat afectant l'explotació sexual de menors sota la tutela i protecció institucional. A més de l'estricta responsabilitat de les Institucions, tenim un sentir des d'Homes Transitant: Estam abordant i assumint el que suposa l'arrel, i el fons? Entenent que no afrontam el masclisme, tant de de la vessant personal, social com institucional. Quin és el teu punt de vista?
Les institucions fallen, sense cap dubte. El que no podem prendre de vista, tot posant l'atenció en les institucions aspecte importantíssim, és que si hi ha menors d'edat, tutelades o no, explotades sexualment, prostituïdes, és perquè hi ha homes que paguen per utilitzar a dones, nines, nins..., a la qual cosa cal afegir la responsabilitat institucional.
L'arrel de tot és el masclisme, la denuncia va en la mateixa línia del que anem desenvolupant en la conversa: acabar amb aquesta pràctica i que els homes deixin de consumir prostitució. Que aprenguin a relacionar-se d'una altra manera, amb les dones, parlant de relacions heterosexuals. Cal aconseguir que resulti inconcebible pagar per tenir sexe. Tal com es van educant les noves generacions a Suècia, es van assolint i generant consciència, des de la qual els sembla impensable pagar per tenir sexe. És important integrar aquest canvi.
Ens interessa conèixer la teva opinió envers el que suposa la qüestió dels ventres de lloguer. La cosificació que suposa. Entenem que és una greu estratègia, que té a veure amb el mercat.
Va néixer, en la mateixa arrel de l'opressió, que va començar amb el control de la capacitat sexual i reproductiva de les dones, dins de la institució del matrimoni, també de la prostitució. Parlant de maternitat i de paternitat, en el moment en què s'instaura la família patriarcal, comença a tenir i fer valdre la virginitat i la fidelitat de les dones, donat que els homes volien garantir que els fills i filles que naixien en el si d'aquesta família, eren sang de la seva sang, una cosa que estava per sobre de tot. Aquest model se segueix reproduint ara mateix, a part que no hi ha cap dret de ser pare o mare.
Hem de contemplar que es vulgui oferir una família a molts infants que tenen necessitats, als que caldria oferir una oportunitat. Amb la gestació a través dels ventres de lloguer: el que volen és assegurar-se que seran sang de la seva sang. Tenint present que la institució del matrimoni ha canviat, no és el que era inicialment, amb l'ajuda del mercat és pretén garantir mitjançant els ventres de lloguer. Seguir emprant a les dones com a receptacles, per a tenir fills 'propis'. No he conegut ningú a qui la seva genètica sigui tan important i imprescindible per a la humanitat.
Dins d'aquesta concepció dels ventres de lloguer, es donen les mateixes opressions que és produeixen a la prostitució. Rosa Cobo ens ho explica molt clarament, en el seu llibre: 'La prostitució en el cor del capitalisme', diu aquest sistema està travessat, pel patriarcat, el capitalisme, el racisme, el colonialisme... Estam parlant del mateix, en nom dels desitjos.
