Setmanari Sóller

135
anys

Desgranant (teòricament) la masculinitat

36935

Una aportació que ens ajuda des d’un estudi de les teories, fetes amb cor, a conèixer i ell ho expressa com a, desgranar els embolics de la masculinitat.

Michael L. Muller Flury, es presenta com Treballador Social, amb un Màster en Intervenció Psicosocial, Mediador Comunitari, pollencí, jove i compromès amb la política pel bé comú. Un home en transformació constant que no atura d’aprendre.

Pere Fullana: En el teu treball fas una detallada descripció de la recerca de resposta al voltant de la masculinitat hegemònica vers les masculinitats alternatives. Com ens pots descriure l'una i l'altra? De quina manera les pots definir?

Michael: Les descriuria com antagòniques, contràries, contraposades. Una (la masculinitat alternativa, en singular) neix per combatre l'altre, l'hegemònica. Aquesta darrera, va ser definida per Connell, el 1995, com la que legitima el patriarcat, garanteix la posició dominant dels homes i la subordinació de les dones. El que seria la màxima expressió del masclisme... En canvi la masculinitat alternativa es definiria com aquella nascuda als anys setanta a països del nord d'Europa i que prové del moviment pro feminista, que clarament és la pròpia d'homes actius en la lluita contra la violència de gènere (juntament amb les dones), que rebutgen persones amb valors no igualitaris o que són violentes. Són homes que busquen relacions igualitàries basades en el desig i l'amor i reneguen dels principis de la masculinitat hegemònica. Aquí està la clau. De què és alternativa aquesta masculinitat? Del model hegemònic. Per això he començat diferenciant-les amb tres adjectius a l'inici de la conversa.

En el marc del TFM remarques una diferenciació entre el que s'anomenen noves masculinitats i les masculinitats alternatives. Ens pots detallar alguns trets d'una forma i altra, d'unes denominacions que sovint veim que se citen en el marc acadèmic o en el de la militància?

Efectivament aquests dos conceptes solen generar confusió. Ja he remarcat que volia parlar de masculinitat alternativa en singular perquè d'alternativa (radicalment contrària) al model hegemònic, només n'hi ha una. Ara bé, noves masculinitats, n'hi ha diverses. Com que es fa difícil que els homes compleixin rigorosament el patró hegemònic de masculinitat (la majoria es troba en l'òrbita de la masculinitat còmplice, aquella que s'aprofita dels beneficis del dividend patriarcal de forma subtil), estam encaminats a una realitat cada vegada més acceptada: existeixen diversos models de masculinitat. De nou als anys setanta, principalment a països anglosaxons on l'onada del feminisme va tenir més impacte, es començaren a formar les anomenades noves masculinitats. Múltiples i en ocasió complementàries i en altres, com ja he exposat, antagòniques. Ràpidament, i sense entrar a desenvolupar-les, es poden trobar fins a vuit 'noves masculinitats': moviment Mito poètic, moviment pels drets dels homes (i dins aquest, tres subtipus; Men's Liberation, Antifeministes i Father's right), fonamentalisme masculí, perspectiva socialista i, finalment, moviment antisexista o profeminista (la que es pot considerar com masculinitat alternativa).

Com aterra el moviment de masculinitat alternativa profeminista a Espanya? Amb aquesta pregunta, obris el desenvolupament del que és a Espanya l'arribada o desenvolupament d'una manera d'entendre el que es descriu com a 'moviments d'homes' per la igualtat. Quins són els trets més destacats que ens pots assenyalar?

Aquesta masculinitat alternativa va arribar a Espanya deu anys més tard que el seu naixement original i no va començar a funcionar fins als anys noranta. El 1988, el grup d'Homes de Sevilla publicà el seu primer manifest públic en contra de la violència exercida dels homes cap a les dones (arran de l'assassinat d'Ana Orantes a mans del seu exmarit, el desembre de 1997). Poc temps després, dos congressos: San Sebastià i Jerez, amb la temàtica 'homes i igualtat'. Aquests augmentaren significativament l'interès públic sobre els grups d'homes igualitaris. De fet, institucions públiques com l'Ajuntament de Jerez (amb el seu programa Hombres por la igualdad) i el Govern del País Basc (amb el programa Emakunde) són pioners en posar doblers públics perquè els homes també treballin (i es treballin) amb i des del feminisme. El 2001 neix a Màlaga, amb presència estatal, l'Asociación de Hombres por la Igualdad de Género, AHIGE). Continuant avançant, l'Ajuntament de Barcelona impulsà el seu programa 'Canviem-ho', dirigit a promoure la conscienciació, participació i implicació dels homes en l'equitat de gènere, un programa englobat dins el SAH (Servei d'Atenció a l'Home). Quins homes solen participar en aquests espais? Joves, autòctons, estudis superiors en la branca humanística i social i que se solen sentir orfes de models masculins de referència.

El desenvolupament del teu TFM s'ha sostingut d'acord amb un treball de camp prou motivador, des del nostre punt de vista. Tot mitjançant un apropament a homes que formen part de contextos de treball personal i de grup. Quins han estat els aspectes que han aportat per un apropament a l'objecte d'estudi?

Han aportat molta humilitat, respecte i prudència. I el magnífic tresor que suposa la seva experiència i vivència com homes. Alguns podien identificar clarament un procés de transformació, des de l'home 'monstre' fins a l'home 'alternatiu'. Altres consideraven que sempre havien estat una mica diferents de la resta d'homes, sense que haguessin pogut posar-li paraula, ni una definició clara (que no ha de servir per tancar el debat, ben al contrari!). En definitiva, entrevistar cinc homes de diferents edats, preocupacions i vivències t'apropa a realitats diferents que, gairebé per art de màgia, convergeixen en el mateix punt; autoqüestionament de la masculinitat i desig de canvi.

Quines són les motivacions, dificultats i satisfaccions d'homes que han viscut un procés de qüestionament de la masculinitat hegemònica i la posterior voluntat de transformació cap a una masculinitat alternativa?

És molt difícil de resumir en tan poc espai la resposta a la principal pregunta d'investigació formulada per realitzar la recerca! Igualment, les motivacions han estat diverses... des d'un fet clau i trencador com una ruptura sentimental dolorosa, fins al desig de poder comptar amb amistats profundes amb homes i no només amb dones. Sí que es va trobar un denominador comú molt interessant i que, en la majoria dels casos, no va ser verbalitzat com un motiu explícit; el contacte amb el feminisme. Tant pel fet de tenir dones dins la família que participaven en reunions feministes, com per formació, per coneguts/des que acudien a espais de reunió antimasclistes..., tots compartien que haver tengut influència de la perspectiva feminista havia estat un punt més en la motivació pel canvi. Un element que vaig rescatar a les conclusions de la investigació com a element clau a explorar i desenvolupar... des d'aquí, per què no una assignatura obligada sobre feminisme a tots els nivells educatius?

Pel que fa a les dificultats, sorprenentment no varen ser ni molt viscudes ni conseqüentment verbalitzades. En general els homes varen tenir alguna dificultat a l'hora d'explicar a la família o algunes amistats què feien quan estaven reunits, només amb homes, unes hores tancats, parlant de 'coses íntimes'. També comentaven que la dificultat permanent era la d'encaixar aquest nou model de masculinitat, alternatiu, amb els models més habituals de la nostra societat. Això els succeïx quan, per exemple, protesten quan es passa un vídeo pornogràfic per un grup de whatsapp o escolten comentaris masclistes desagradables.

Allà on es va trobar més resposta va ser a les satisfaccions. Havien viscut, literalment, un alliberament per poder deixar d'haver d'arribar al nivell esperat del seu gènere masculí. Això, deien, els propiciava una millor salut psicosocial i un reconeixement individual del canvi i la sensació de millorar amb ells mateixos. També destacaven que estaven molt feliços d'haver pogut trobar un espai de relació entre homes que els fomentava la reflexivitat i el posterior canvi, així com ser un espai on podien compartir les seves pors. Fins i tot per un participant concret, aquesta transformació l'havia ajudat a mantenir la decisió d'exercir un model de paternitat responsable i proper, que el fa gaudir de ser pare.

Una darrera qüestió, més propera a la realitat de Mallorca: Quins serien, des del teu punt de vista, els trets característics que trobam entre els homes joves, de cara a avançar vers les masculinitats alternatives.

Pens que, insistint amb la necessitat de definir la masculinitat alternativa com una sola, dins les noves masculinitats, els joves d'avui en dia són més oberts al canvi, però també estan més exposats a informació falsa, modes transitòries, desenvolupar comportaments amb els quals, realment, no creuen... és important, doncs, posar el focus al fet que desenvolupin actituds (i posteriorment comportaments) igualitàries, que l'ambient on s'eduquin i creixin sigui sa, respectuós, el menys competitiu possible, on els rols entre pares i mares, entre homes i dones siguin permeables i no estàtics... Els homes joves poden aprendre a escoltar-se emocionalment, a obrir-se, a no repetir els acudits masclistes. Tenen el deure d'escarrufar-se si per la mateixa feina, ells cobren més que una dona, i denunciar la situació.

He de dir que no podem caure en una inflació optimista que podria generar una il·lusió d'igualtat que no es correspon amb la realitat. Els homes hem de revisar-nos les expressions del que significa ser masculí i qüestionar-nos la seva expressió del gènere. No podem escudar-nos en l'immobilisme o en afirmar, simplement, que l'home assassí, el monstre, no som nosaltres. Treball intern, autoqüestionament, millora personal i lluita contra la desigualtat de gènere. Homes, ens hi posam?

Finalitzaré amb un fragment, evidentment anònim, d'un home que va participar en el treball i que és, per mi, molt representatiu d'algunes coses exposades en aquest article:

«... no tendrà massa estudis, no serà reflexiu, emocionalment inepte, mira el futbol, beu cerveses, està al sofà..., està molt caricaturitzat, com a societat crec que hem fet l'error de convertir-lo en monstre [l'home hegemònic], com si no tengués res a veure amb nosaltres" (P4, quatre anys a un grup d'homes)

Referències: Connell, R. (1995). La organización social de la masculinidad. Berkeley: University of California Press.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris