Setmanari d'informació local - 138 anys

Rafel Borràs: «Qui estima aquest país, qui estima Mallorca, l'ha de voler conèixer en tota la seva complexitat»

36391

Rafel Borràs i Ensenyat acaba de publicar el llibre titulat 'Pens, Dic, Faig...', que recull una selecció d'articles publicats a dBalears.

El llibre, que és el tercer volum de la col·lecció Quaderns d'Ona Mediterrània dBalears, es presentarà aquest divendres, 31 de gener, a les 19.00 hores, a Can Alcover – Espai de Cultura. La presentació serà a càrrec de Margalida Ramis i de Rafel Borràs.

Pens, Dic, Faig...', el títol del llibre ens remet a un poema de Miquel Martí i Pol, poeta del poble i compromès amb les lluites socials...

Per jo, que he estat sindicalista durant molts d'anys, Miquel Martí i Pol és un referent imprescindible. Cal recordar que el poema 'Penso, dic, faig...' és un dels textos poètics de 'La fabrica'. Per tant, el títol del llibre té aquesta lògica, i la de, parafrasejant les paraules del poeta de Roda de Ter, pensar que res no és en va, dir ben poca cosa, i fer tot el que puc... per aconseguir, més aviat que tard, una Mallorca socialment i ecològicament més justa.

Aquest 'Pens, Dic, Faig...' també et defineix: intel·lectual, analista / opinador i activista compromès...

Això d'intel·lectual em sembla una exageració. En tot cas, em definiria com un aprenent que, modestament, posa al servei del seu poble el que ha après amb l'experiència sindical, política, d'analista sociolaboral, i de militàncies socials i ecologistes.

Sóc, des de jove, molt d'Antonio Gramsci, i allò de «instruïu-vos perquè necessitarem tota la nostra intel·ligència» ho he procurat practicar sempre. No ho he aconseguit del tot, però no defallesc.

El llibre està ordenat en sis capítols, què hi trobarà el lector?

Efectivament, són sis capítols. Al primer, titulat 'Sobiranies i resistències', hi trobarà reflexions sobre una pluralitat d'assumptes, com ara, els tractats comercials internacionals, especialment el TTIP, els escàndols bancaris, i l'orgull de ser client de Colonya Caixa Pollença, la decepció vers a l’autonomisme, la persistent lluita per la llibertat d'expressió a col·lació del cas Valtònyc, el feminisme, el Primer de maig, les pensions, la solidaritat amb el poble sahrauí, la desobediència civil, els presos polítics catalans i la lluita per l'autodeterminació... Tanmateix, en aquest capítol hi ha dos temes que m'interessa posar en relleu: El transit del «només la cultura pot fer homes lliures», d'Emili Darder, a la cultura de les indústries culturals per a la desestacionalització. I, és clar, la maleïda Autopista Llucmajor – Campos!

El segon capítol està dedicat a explicar que és (i que no és) la Renda Bàsica Universal i Incondicional. En el tercer s'intenta explicar per què el 'Mercat de Treball' no és un mercat de mercaderies, i a interpretar correctament les estadístiques laborals, prenent sempre en consideració que darrere les xifres hi ha persones.

El contingut de següent capítol ho resumeix perfectament el seu títol: 'Del viure del turisme al malviure del turisme', un contingut que té mol a veure amb el contingut del capítol cinquè el del 'Sense límits no hi ha futur'.

El llibre acaba amb uns articles sobre viatges. L'he titulat 'Tornar a Mallorca és part essencial del viatge'. Qui els llegeixi hi trobarà, entre altres coses, algunes anècdotes divertides, i d'altres no tan divertides.

També hi trobarà, com avisa na Sara Casero Seguí al pròleg, allò que podríem definir com a 'veritats incòmodes'.

Home... és la primera vegada en la meva vida que algú en fa un pròleg. Li vaig fer l'encàrrec a una personal amiga i, és clar, una amiga diu bones paraules del seu amic.

En qualsevol cas, volia que el pròleg el fes una dona, i que, a més a més, no fos de Mallorca. Jo en xerro poc dels Països Catalans, i la 'balearitat' és absolutament inexistent. I ja està bé així! Cap problema. El que és una qüestió únicament administrativa ho seguirà sent. Dit això, procur fer-ne tant com puc de Països Catalans, i les relacions, en tots els sentits, entre Illes les entenc en aquest sentit.

Veritats incòmodes? La meva intenció no és incomodar a ningú. Ara bé, amb tota rotunditat et dic una cosa: Qui estima aquest país, qui estima Mallorca, l'ha de voler conèixer en tota la seva complexitat. Ha de conèixer les condicions laborals, els problemes territorials, ecològics, de model econòmic, demogràfics, etc. I s'han de dir les coses clares.

Tot i ser un aplec d'articles, hi has fet una feina d'edició extraordinària, fins i tot en la selecció de cites. «Hi ha res més indigne que ser explotat? Sí, explotar», ens recordes que va escriure Manuel de Pedrolo...

Ai, el gran Pedrolo! El 'Tocats pel foc' em sembla un gran clam a favor de la llibertat. Molt necessari en els temps que corren! Però també és un llibre, a parer meu, radicalment anticapitalista, i antiestatalista. Simpatitz molt amb aquest discurs, diguem que, llibertari. A la llarga conversa a diverses veus del 'Tocats pel foc', n'hi ha una altra de frase que em sé de memòria: «L'home que té, és també l'home que té por de perdre». Per tant, convé no tenir massa cosa material per tenir poca por a perdre-la. En cas contrari, el sistema ens atrapa...

Efectivament, el llibre és una selecció d'articles, i hi ha bastantes cites. El que passa és que, quan escric els articles, no em puc estar de ser influenciat pel llibre que estic llegint (o rellegint). Per exemple, ara mateix segur que, per poc que s'escaigui al tema de l'article, citaria a Karl Polany.

El lector o lectora trobarà al llibre un grapat de lectures recomanades' ha, ha, ha...

És un llibre on hi ha crítica, hi ha denuncia, però també hi ha propostes. I, sobretot, rigor.

Gràcies per considerar que el llibre és rigorós. Intent ser-ho. Per canviar les coses que no ens agraden les hem de conèixer bé. El que no es mesura amb rigor, és com si no existís. És clar que hi ha propostes. A tall d'exemple, en citaré dues d'estructurals: La Renda Bàsica i la d'altres indicadors, diferents del PIB, per a mesurar la situació de Mallorca. Cal prendre exemple del govern de Nova Zelanda, que ja ha aprovat un primer pressupost general menyspreant els indicadors de creixement a favor dels de benestar.

Amb límits hi ha esperança?

És clar que n'hi ha! Mira, el primer article del llibre és un intitulat 'Alçau-vos!', tot fent referència al crit de l'heroi pollencí. Deixa'm que llegeixi el final: «...la victòria dels pollencins sobre unes tropes sarraïnes molt més entrenades en les tasques del saqueig, la guerra i la invasió que el pacífic poble de Pollença, tingué un líder anomenat Joan Mas. Però el fet determinant per vèncer va ser la determinació i dignitat de tot un poble». S'entén?

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.