Setmanari Sóller

134
anys

Es confirmen les identitats de quatre cossos exhumats a les fosses de Llucmajor i Marratxí

28-01-2020

El procés d’identificació de restes humanes localitzades a les fosses comunes de les Illes Balears continua donant resultats, gràcies a la combinació d’anàlisis d’ADN amb estudis antropològics, que ha permès de corroborar recentment la identitat de quatre persones que foren assassinades el 1936.

Les anàlisis d’ADN han permès d’identificar clarament Antoni Castañer Cifre, natural de Pollença, com un dels tres cossos que varen ser recuperats de la fossa de Marratxí el setembre de 2018.

També les anàlisis d’ADN han estat determinants per a identificar les restes d’Antoni Oliver Jordà, natural de Pollença, i enterrat en una fossa comuna al cementeri de Llucmajor, juntament amb Macià Salvà Coll, del Coll d’en Rabassa, i Miquel Martorell Gelabert, de Bunyola, per a la identificació dels quals s’ha necessitat, a més de les anàlisis d’ADN, la realització d’estudis antropològics. Tots tres varen ser afusellats al costat de Sebastià Vidal i Vidal a l’antiga carretera de Palma a Portocolom, entre els km 19 i 20, entre els mesos d’octubre i desembre de 1936. Els cossos foren enterrats en quatre punts diferents del cementeri de Llucmajor i les restes han estat recuperades arran de les tasques d’exhumació duites a terme els mesos de gener i febrer de 2019.

Les identificacions corresponen a les tasques desenvolupades per la Societat Aranzadi dins el Pla d’Actuació de Fosses 2018-2019, impulsat pel Govern. Amb aquestes noves identificacions, s’eleva a 25 el nombre total de cossos exhumats i identificats a les Illes Balears.

La Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica i Bon Govern, adscrita a la Conselleria d’Administracions Públiques i Modernització, té previst lliurar les restes d’aquestes persones a les seves famílies, en un acte d’homenatge que es durà a terme al llarg dels propers mesos.

Antoni Castañer Cifre

Pagès, natural de Pollença, de 33 anys. El cos va aparèixer el 22 d’agost de 1936 al costat de dos homes més en el km 7 de la carretera Palma-Inca. Un d’aquests homes també ha estat identificat, gràcies a les anàlisis d’ADN, com a Miquel Marquet Perelló. Sobre la identitat de la tercera víctima encara se segueix treballant. Tots tres varen ser enterrats a la fossa comuna de Marratxí, col·locats un damunt l’altre. En inscriure aquestes morts en el Registre municipal es va indicar que s’havien produït com a conseqüència d’un accident, tot i que en l’autòpsia practicada, tots tres presentaven ferides d’arma de foc. En el cas d’Antoni Castañer, l’autòpsia descriu un home d’uns 38 anys, que feia 169 cm d’alçada i era de complexió robusta. Presentava quatre ferides d’arma de foc —dues al cap i dues a la regió toràcica—, duia un tatuatge amb el nom i una cadeneta.

Macià Salvà Coll

Picapedrer, de 32 anys, del Coll d’en Rabassa. El cos va aparèixer el dia 28 d’octubre de 1936. Va ser identificat per la seva dona. Tenia una filla menor d’edat. Va ser enterrat al cementiri municipal de Llucmajor. Segons la família, just abans del cop d’estat, juntament amb Sebastià Vidal varen denunciar un capellà per abusos a menors. Fruit de les tasques d’exhumació, es varen recuperar dos botons, una sivella metàl·lica i una bossa de tela amb nou monedes que no estaven en curs legal en el moment en què es varen produir els fets.

Antoni Oliver Jordà

Natural de Pollença. Inicialment no va ser identificat però se li va pressuposar aquesta identitat per un tatuatge en el braç dret que duia el nom de la seva exdona. Se’n va trobar el cadàver el 19 de desembre de 1936. Contactaren amb la seva exdona, però Antoni ja feia temps que havia estat enterrat i ella no el va poder identificar per la roba, que ja estava mig podrida. Segons l’autòpsia tenia entre 35 i 40 anys. Va ser enterrat al cementeri de Llucmajor. Durant l’exhumació de les restes, es varen recuperar uns enganxalls de plàstic i de metall per subjectar mitges o calcetins i un botó de fusta.

Miquel Martorell Gelabert

Nascut a Orient (Bunyola) el 3 de juliol de 1901, morí assassinat a l’edat de 35 anys. Era fill de jornalers i carboners. El cadàver va aparèixer el 3 de desembre de 1936 vora la cuneta de la carretera de Palma a Portocolom, a Llucmajor, amb múltiples ferides de bala, amb les mans fermades a l’esquena i sobre un bassiot de sang, tal com recull la historiadora Bàrbara Suau en la comunicació feta sobre Miquel Martorell Gelabert a les V Jornades d’Estudis Locals de Bunyola. El cadàver va ser enterrat sense identificar. La seva dona va reconèixer la roba i pertinences una setmana després que fos enterrat al cementeri de Llucmajor. Tenia un fill de dos anys. Segons la família, se sentia perseguit i s’havia amagat diverses vegades a Alaró.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris