Les imatges d’estanteries buides a les grans superfícies han estat notícia aquests darrers dies. La mala mar ha fet que els vaixells estibats de tràilers que abasteixen de producte fresc la nostra illa, no poguessin sortir de port, i Mallorca quedàs literalment aïllada. Mentrestant, moltes de les parades dels pagesos que van a plaça, o els petits comerços que s’abasteixen de productors locals, pogueren oferir producte. «Aquests dies, ells han continuat collint tot i la brusca i el fang», ha remarcat l'Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (APAEMA).
Aquesta situació posa de manifest la fragilitat del nostre sistema alimentari davant una situació de crisis. Segons dades publicades a un reportatge del diari ‘La Directa’ a l’estiu de 2019 les Illes Balears se situaven al 12% d’autoabastiment en producte fresc. És a dir, un 88% de la fruita i verdura vénen d’una altra banda. «El model alimentari que hem triat entre tots i totes ens ha conduït a què siguem completament dependents de l’exterior i això és un perill. Ser tan vulnerables és una irresponsabilitat», han explicat.
Per a APAEMA, ens hem allunyat tant de l’activitat agrària que pareix que, darrerament, només en destaquem el seu paisatge i els aliments amb segell de qualitat o produïts per exportar; dos aspectes importantíssims, emperò que «fan deixar en un segon pla tota aquella agricultura que produeix aliments bàsics, de consum diari, poc valorats socialment i econòmicament. Tant és així, que el sector hortofructícola mallorquí i el ramader estan en mínims històrics».
Efectivament, en la situació crítica que ens trobam, amb una agricultura en retrocés, les explotacions agràries en actiu, ecològiques i no ecològiques, «no podríem abastir la demanda d’aliment de la població que viu a Mallorca, i molt manco quan la població es dobla durant l’estiu».
Per tant, APAEMA remarca que l’estructura agrària de producció i comercialització «està malmesa i necessitam reconstruir-la». Per a fer-ho, diuen que cal un compromís transversal per part de tots els sectors implicats: «l’administració hauria de disposar de dades oficials de la capacitat productiva de l’illa i d’una diagnosi que analitzi en profunditat la situació de l’agricultura i la ramaderia per, a partir d’aquesta, elaborar polítiques públiques que intentin capgirar la situació».
«Creim que les línies d’ajudes són variades i responen a la demanda del sector. Però calen més esforços institucionals en potenciar el teixit productiu i comercial, la compra pública, facilitar la feina dels pagesos, dignificar-la, millorar l’accés a la terra, treballar per la igualtat, formar, acompanyar, etc. Per la seva banda, els establiments comercials i el sector hoteler també poden fer una passa endavant establint acords comercials amb cooperatives i empreses locals. Existeixen exemples exitosos que poden reproduir-se, tant amb verdures com amb carn. Des del nostre sector, com a productors, també feim autocrítica: necessitam més aliances per millorar produccions, assegurant la sostenibilitat en el temps», ha explicat APAEMA.
Finalment, l'Associació remarca que qui té la clau de volta és la mateixa societat mallorquina. «L’acció quotidiana de consumir té un gran poder per reconduir la situació cap a un model més pròxim a la sobirania alimentària. Triar i demanar producte local és el camí».
