Setmanari Sóller

134
anys

Joan Lladonet: «Per què és tan fàcil poder dir que ets espanyol i tan difícil dir que ets català?»

11-01-2020

Joan Lladonet acaba de publicar el llibre titulat 'Rebel·lar-se per la Llibertat' que aplega articles publicats a Diari de Balears durant els anys 2017 i 2018. El llibre es presentarà a Can Alcover el proper 24 de gener, a les 19.00 hores amb la participació de Jaume Bonet.

Comencem pel títol del llibre, per què 'Rebel·lar-se per la llibertat'?

Perquè el títol igual que els títols de tots els articles que hi ha publicats, sempre intent, i no passa sempre, que siguin un resum de l’article o en aquest cas del llibre. Rebel·lar-se per la llibertat és intentar resumir en molt poques paraules el que hi ha en el llibre. Jo en principi, vaig pensar un parell de títols, i un altre que vaig pensar, perquè parl de nació, cultura llengua, per tant de defensar la identitat, un altre títol era Rebel·lar-se per la identitat, però vaig trobar que era més ample llibertat, perquè la llibertat també serveix per defensar la identitat.

Dius que el llibre és el recull i l’expressió d’una sèrie de pensaments en el període que va entre el 2017 al 2018, justament davant els esdeveniments ocorreguts en aquesta època. Quins són aquests esdeveniments que creus que són tan rellevants?

L’esdeveniment més rellevant que apareix en aquest llibre és el procés sobiranista del Principat de Catalunya. El procés d’autodeterminació o que du cap al dret a decidir, precisament per poder decidir lliurament qui volen ser. També apareixen molt en aquest llibre totes les mentides que han dit els partits de dretes, i també n’han dites moltes els mitjans de comunicació que els emparaven, sobretot els mitjans més arrelats a Madrid. Jo he intentat desmuntar totes les mentides que he pogut. És un recull d’articles setmanals, i jo veia una mentida molt grossa que m’indignava i era un motiu per escriure un article. Per exemple, aquesta setmana, he publicat a dBalears un article sobre Vox que vol visitar escoles. Per molt que la llei permeti que els càrrecs elegits puguin visitar escoles. S’hi va amb l’objectiu de demostrar que l’escola ho fa malament. Perquè si tu hi vas amb aquest objectiu ho aconseguiràs. Per tant, l’escola ha de posar tots els obstacles possibles per no permetre’ls entrar.

Aquest procés democràtic que apuntes és perquè un dia el poble català pugui arribar a decidir el seu futur. Quantes maneres creus que hi ha perquè un territori pugui arribar a decidir el seu destí?

Només n’hi ha una i és una cosa quasi impossible i és viure en un territori on el govern sigui completament democràtic. Quan un govern no permet que el poble pugui escollir el seu futur, aquest govern no és democràtic. La democràcia hauria de ser tal com va néixer a Grècia. No és anar a votar cada quatre anys, o cada vegada que ho necessiten ells. Per tant, només veig una possibilitat, viure en un estat democràtic. Si Espanya és impossible que sigui democràtica, serà impossible que cap poble pugui decidir el seu futur. Perquè per començar, i això apareix en aquest llibre, Espanya té signat un conveni en que està d’acord en que els països exerceixin el dret a l’autodeterminació. I ho té firmat pel rei emèrit. I per tant, Espanya no compleix aquest conveni que va firmar aquest conveni internacional. En el llibre apareix l’article que hi fa al·lusió.

Has distribuït el llibre en cinc grans blocs temàtics. El primer l’has titulat, La persecució de la llengua catalana. I mitjançant una sèrie d’articles de reflexió i d’anàlisi argumentes aquesta persecució. Quin és de tots ells, el moment o el fet que culmina i dona màxima expressivitat i visibilitat a aquesta persecució?

Tots una mica, s’ha de tenir en compte que aquest llibre no està pensat com a llibre, sinó que cada setmana s’escrivia un article, i llavors selecciones i decideixes fer el llibre. Per tant, tots els articles que hi ha tenen alguna cosa a veure amb la persecució de la llengua catalana que ja dura 305 anys.

Dins aquest bloc, m’ha sobtat molt un article en el qual parles sobre La gran mentida de la immersió lingüística. Perquè es una mentida actualment?

És una mentida perquè s’ha deformat el significat del que és la immersió lingüística es deforma. No sé mai si es culpa dels mitjans de comunicació d’aquí i es transformen expressions i no tenen res a veure amb el significat amb el qual varen néixer.

La immersió lingüística és quan es va començar a fer el seguiment del català es rebien onades d’immigrants a l’escola i durant el curs o a principi del curs, aquella escola havia de fer el seguiment en català, i te trobaves molts d’alumnes que no en tenien ni idea, de català ni de castellà. Però si l’escola s’havia de fer en català se’ls havia de rebre en català. Llavors el sistema més conegut que s’havia posat en marxa era el de Canadà, a Quebec, i a altres indrets, és el sistema de la immersió, vol dir que poses un alumne a dins un context que tan sols es parla aquella llengua i per exemple, quan el nin no entén una paraula, s’intenta expressar amb gestos o d’altres maneres, el darrer de tot es traduir-la, però també es pot fer. Per tant, una escola en català tenia una classe d’immersió lingüística per aquests que quan havien après el mínim per entendre una classe, els integraven. Per tant, ara mateix no hi ha escoles amb classes d’immersió lingüística, hi ha escoles d’ensenyament en català. I una escola d’ensenyament en català pot tenir aules per aquests casos, que és per poder integrar aquests alumnes. Això es podria fer perfectament a Madrid o a qualsevol lloc que rebessin onades de persones que no entenen el castellà. La manera més ràpida és la immersió. Així s'aprèn una llengua. Per aquest motiu la nostra societat és terrible, perquè tothom es passa al castellà i llavors prohibeixen que la gent que ve estigui immergida al català. Perquè aprenen primer el castellà? Perquè la societat els hi parla en castellà.

Parles també, en el llibre, a un altre bloc titulat, La tirania d’Espanya. Com es demostra que Espanya és un estat tirà?

Jo he arribat a aquesta definició a través del fet que t’obliguin a fer tantes coses. Per exemple, ara mateix, han dit que els manifestants són terroristes. I que a la més mínima els duen a la presó. Això només ho pot fer un estat no democràtic, un estat que és autoritari, i si és autoritari i exerceix aquest mètodes, podem dir que són uns tirans.

Hi ha un article titulat 'Ells són els que fan adoctrinament', com ho argumentes?

Precisament, aquest és un dels articles que he rellegit, perquè quan he pensat en la presentació del llibre i quan em toqui parlar del llibre com a autor, he pensat en dir moltes cites del llibre, precisament perquè sigui el llibre que es presenti. I vaig dir, seleccionaré un fragment per poder llegir, perquè d’aquest article en parlaré, i vaig anar llegint i és tot l’article. S’ha de llegir tot l’article per entendre que són ells els que fan adoctrinament. Va en la mateixa línia del que ells són els mentiders. Perquè diuen que les escoles adoctrinen? Perquè ells utilitzen aquesta tàctica. Estic pensant en quan jo estudiava, de petit, vaig estudiar la doctrina cristiana.

Hi ha un bloc que a mi, m’ha agradat molt llegir, escrius sobre la catalanitat, que significa la catalanitat?

Significa què ets, d’on vens i cap on vas. Significa no atacar les teves arrels, per què és tant fàcil dir que ets espanyol i tant difícil dir que ets català? Si descobreixes que tots els teus avantpassats són catalans, tu d’on ets? En Jaume I va repoblar Mallorca amb gent, bàsicament de Girona. La prova més clara és que trobarem 200 o 300 llinatge que són llocs de Catalunya. Jo, fins i tot, no ho he investigat massa, però Lladonet, és un derivat de Lladó i a Campos hi ha dues possessions, una que es diu Lladó i un altra de Lladonet. Però Lladó, en el Principat, hi ha dos pobles que s’ho diuen. Els fills d’espanyols, tenen ben clar que són espanyols, perquè els fills de catalans no?

Hi ha un altre grup d’articles el qual titules La democràcia i la espoliació espanyoles. Tu creus que la democràcia espanyola, quan es va instaurà, després de la mort de Franco, va ser per seguir tapant coses d’aquest passat franquista?

Això segur, perquè com que es va fer una transició sense revolució, va quedar l’esquelet i l’estructura franquista intacta. D’avui per demà, als franquistes, els hi digueren demòcrates. Jo record quan vaig fer feina a Montesion, a la sala de professors, era més franquista que molts, hi vaig estar del 76 al 78. Record que la polèmica d’en Pep Gonella, jo hi estava d’acord, aquí es parlava mallorquí pensava jo. És a dir, entenc la reacció dels ignorants, perquè jo ho he passat. I ara he canviat. El que no entenc és la reacció de les persones cultes. Vull dir, jo n’he sortit de l’adoctrinament. La majoria es deixa dur per l’aigua del riu.

En el llibre apuntes, al darrer bloc, una sèrie de drets humans no respectats. Quins són?

Molts. Per començar el dret a manifestar-se, perquè els acusen de terroristes, el dret a no poder votar, si tens ganes de votar, com és el cas del referèndum, la llei mordassa en contra de la llibertat d’expressió, en Valtonyc que ha de viure a l’exili... quan els hi convé eliminen qualsevol dret.

Hi ha un article que publiques en aquest bloc on contínuament la part espanyola ens han dit que no són presos polítics, i tu argumentes que si.

És evident que són presos polítics. Però ho han volgut argumentar d’una manera errònia. Diuen no són presos polítics, són polítics presos. Però per a mi és exactament el mateix. És a dir, gent que exercia política, els han duit a la presó. Hi ha gent que diu, són delinqüents, els hi poden dir com vulguin, però són presos polítics. Eviten aquestes paraules, perquè fins ara només tenien presos polítics o presos per causes polítiques, països del tercer món. Què és més important, el que vol el poble o el que vol la llei? Per a mi és més important el que vol el poble. Jo crec que els independentistes, o almenys jo, admetríem el resultat d’un referèndum.

Creus que la comunitat internacional, cada vegada entén més i millor el procés català?

Vull pensar que si, però crec que hi ha hagut poca reacció oficial a favor, i és perquè el món està repartit en estats poderosos que no volen que es mogui el sistema capitalista, ni volen que es mogui l’estructura així com la tenen. Tenen por de que si es mou a un lloc, després es mogui dins casa seva, i per tant, volen una globalització a la seva mida, i per això no han reaccionat internacionalment com s’hauria d’haver reaccionat. Però, poc a poc, amb les sentències del Tribunal d’Estrasburg s’anirà veient que s’ha actuat malament.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris