Aquest és el text íntegre del manifest llegit després de la manifestació amb motiu de la Diada de Mallorca. Enguany, la persona encarregada d'elaborar-lo i llegir-lo ha estat l'escriptor, Joan Guasp.

Manifest

«Veig el futur. Durant els últims quaranta anys he mirat el futur. És un futur ric, culte. democràtic i català. Ric materialment i intel·lectualment. Culte en tots els sentits, individualment i col·lectivament. Democràticament en seny i en rauxa. En política, cultura, llengua i creativitat.

Veig el futur i veig un bell espectacle. Des de sempre m’he mogut en el terreny dels llibres i m’he considerat un home de lletres, i més específicament dins el món de l’escriptura teatral. El món del teatre m’ha mostrat tots els escenaris possibles, i el nostre futur el veig de cultura i llibertat.

Veig el futur i veig uns Països Catalans Units i una República Catalana en el si d’un Estat Català. No ho imagino ni ho somio: ho veig. És una realitat propera, molt a l’abast. Ho tenim a tocar. Mai ho havia vist tan clar com ara.

Veig el present. Amb interès i il·lusió. El visc amb optimisme. Un present farcit de manifestacions i protestes pacífiques al carrer. Un present ple de legítimes reivindicacions socials i polítiques. Veig un present positiu, més que res perquè és reivindicatiu. Reivindica la catalanitat de la nostra identitat, i sap que allò que cohesiona la identitat és la llengua. He viscut el present de l’última dècada de manera molt engrescadora, molt motivada, molt agosarada. Tot això és el present. Veig el coratge, l’audàcia i la gosadia dels nostres actuals herois. Veig la seva fermesa, la seva robusta tenacitat i els seus valerosos cors consagrats a la causa suprema de la nostra llibertat democràtica. No temen la presó ni l’exili per tal d’assolir els legítims objectius del poble. Transcendeixen el despotisme del passat i els escàndols i el cinisme del present per situar-se en l’excel·lència del futur. Potser seran els últims en trencar els barrots arbitraris de la llei, però ja per sempre hauran estat els primers en obrir les finestres de la nostra dignitat cultural i política. Els nostres herois estan disposats a fer tots els sacrificis que calguin perquè tots plegats abastem el camí de la llibertat i la independència.

Veig el passat. He vist i veig el passat. Des de la Conquesta fins avui. Veig el rei En Jaume i tots els meus avantpassats vinguts de tot arreu portant la llengua, la cultura i el progrés. Veig el passat i veig que soc un d’aquells catalans ardits que dugueren a casa nostra la civilització i la ciència. Veig el passat que ens va atorgar la identitat i l’herència de la catalanitat. L’herència de la terra, de la llengua i de la llibertat. La terra, que ens proporciona els aliments i la vida. La llengua, que ens permet entendre’ns sense traves ni rancor. La llibertat, que és el bé més preuat que se li pot reconèixer a un ésser humà i a un poble.

Però també veig el meu passat i veig un temps ximple i pudent representat per un teatre franquista adaptat a les consignes totalitàries de l’Estat.

Veig el passat i abraço el meu dret i el meu deure a ser lleial a la nostra veritat, a la nostra essència i al nostre heretatge. Com a mallorquí, m’encanta ser el que soc. M’encanta ser català. Encara que cobro poc per ser-ho, em plau ser català i em complau!

Veig el passat, el present i el futur, i no em sento espanyol per molt que m’obliguin a sentir-m’hi. Tampoc ho vull ser. No ho vull ser perquè estimo la llibertat, la pau i la democràcia. I perquè Madrid, Castella, l’estat Espanyol o qui sigui, no volen veure’m feliç i content, lliure i desimbolt. Rebel i independent. Les lleis d’Espanya sempre han estat, són i seran per a mi un fermall i no un alliberament. Les lleis d’Espanya són per enviar-me a l’exili o per ficar-me a la presó: per prohibir-me pensar, alenar i parlar. Per prohibir-me ser jo. Espanya no té llei ni lleis, només té força i forces: les forces repressives i armades! Espanya no té separació de poders. Continua sent el que sempre ha estat: una monarquia imperial. Espanya fa por. Sempre n’ha fet, i ara en fa més. És la por que fan les bèsties salvatges, que no deixen de bramular i envestir. Aquesta Espanya de la persecució política, de vulneració de drets humans, de l’agressivitat i el bramul, fa por. Jo no vull ser d’eixe món. No vull ser ni puc ser d’aquesta Espanya que ens obliga no només a tenir dues llengües, sinó a estimar-les totes dues quan jo només en tinc una. L’amor no s’imposa: neix i creix per pròpia naturalesa. El desamor prohibeix i espolia, injustament empresona i exilia, reprimeix el dret més democràtic que hi ha, com és el dret a decidir i a votar.

He vist i veig el futur, i gràcies a la nostra vindicació permanent en favor de la cultura i la llengua i la democràcia i la llibertat, en favor de la nostra història i la nostra identitat, el veig amb optimisme: lluminós. Veig un futur amb un poble més conscient dels seus valors essencials i més disposat a valorar-los i fer-ne ús. Ni Espanya ni Europa podran res contra el nostre poble i la nostra identitat. Com tots vosaltres, estic encantat de ser català. Ni contra el nostre passat, ni contra el nostre present ni contra el futur, no podran! No podran res mai contra nosaltres! Veig el nostre futur en democràcia, amb cultura i llibertat! Veig el futur i veig una Nova Identitat: la de sempre, la de tota la vida: la nostra!

Bona Diada Nacional de Mallorca!!!»