Setmanari Sóller

135
anys

El sexe mai és només sexe: sobre l’omnipresent follar contemporari

35707

Aquesta setmana a Desembolicar traduïm un article de Lionel S. Delgado que forma part d'una secció quinzenal a voltes amb Eros, sobre feminismes i noves masculinitats, a càrrec d'Analía Iglesias i el mateix autor.

L'ésser humà és un mico que crea significats i en aquest sentit el sexe no podia ser menys; amb la importància que se li ha donat en les nostres societats, s'ha convertit en un dels grans moments simbòlics de la vida humana. Follam per molts motius. Per a trobar-nos, per a demostrar-nos, per a provar-nos o per a trencar monotonies, inseguretats o pactes. Fins i tot per a buscar ràpidament la intimitat o per a deixar apuntar la nostra vulnerabilitat.

Raewyn Connell, la major autoritat dels estudis de masculinitats, a l'hora d'analitzar les àrees socials de (re)producció de la jerarquia de gènere, identifica tres qüestions: la divisió sexual del treball, les relacions de poder (coerció, violència i càstig), la simbolització (el món simbòlic lligat a cada gènere) i la cathexis. Aquesta última és l'àrea on es defineixen el desig i les energies libidinals.

Quan aterram el desig al món, aquest es dirigeix a certs objectes, certs cossos i certes idees. I la forma en la qual aquest desig aterra, encara que sigui molt complexa i dinàmica, sempre està en diàleg amb les estructures socials/culturals/polítiques on se situa.

Lògicament, entre altres factors, l'estructura concreta del gènere de cada societat modela la codificació del desig i la sexualitat. Així, és necessari analitzar la sexualitat sempre en relació als models de gènere. En concret, en aquest article, la lligaré a la forma en la qual el sexe ocupa la centralitat de les masculinitats.

Masculinitats, en plural, perquè n'hi ha moltes, però per a la majoria el sexe és clau. Les diferents masculinitats desitgen i carden com només elles saben. I així, el sexe significa, però, moltes coses.

Follar per a ser homes

Deia en un altre article que el sexe per a l'home és un moment de validació. Tenim sexe per a adquirir la credencial que ens certifica (enfront d'un mateix i enfront dels altres) com a homes. Cardar com un home és ser un bon amant, deixar satisfeta a la parella sexual, rendir sempre, ser una màquina sempre disponible, sempre activa, sempre desitjosa. Follar compulsivament, ràpid i eficaçment. Com observava sagaçment Analía en el seu darrer article, aquest tipus de sexualitat és molt útil a un capitalisme corporal que exigeix sempre disponibilitat i potència.

L'home viu com un mandat fonamental el sexe. Aquesta obligació, integrada des dels primers moments de la socialització masculina, posa allò sexual en el centre social. I al voltant d'aquest centre, es disposen multitud de discursos, pràctiques i símbols que el justifiquen/reprodueixen: científics parlant de la libido superior masculina, pel·lícules i sèries on els homes reconeixen que pensen amb el cervell del penis, l'agressivitat lligada a la territorialitat sexual, el fracàs sexual (fer misto, una arronsada, una estroncada o una destrempada, en català no tenim una expressió consensuada per quan a un home no se li posa ferm el penis) com la Gran Tragèdia masculina, etc., etc., etc.

La hipersexualitat ens pesa com una llosa. Però no siguem simplistes. No és un follar qualsevol. Ja no són tan acceptades aquestes tesis dels homes com màquines brutes i despreocupades de cardar. El sexe és important per a l'home, i en moltíssims casos ens preocupam (a vegades neuróticament) per com follar millor (més i millor, més aviat). Entengui's que, si cardam per a validar-nos, serà la satisfacció de la parella la que ens valida la targeta. La seva satisfacció és el segell 'Aprovat' en el carnet d'Home.

El parany és que no ens preocupam molt per saber si de debò està satisfeta l'altra persona (sobretot si és una dona). Demanam alguna vegada 't'agrada?' durant el coit, i no incidim massa en si l'orgasme que ens han deixat veure és veritable o no.

En el genial documental 'De putas. Un assaig sobre la masculinitat', de Nuria Güell, les treballadores sexuals conten com els clients solen preguntar-los si els agrada com carden, si és el millor coit que els han fet mai, si follen com ningú. Les al·lotes, lògicament, els diuen que sí (a tots). I ells les creuen, o fan com que les creuen.

El sexe es mostra en la seva realitat teatral: totes les persones implicades representen un rol i, si algú fa explícit que són actuacions, trenca el miratge.

Follam per a crear intimitat

No obstant això, pot ser que hi hagi una altra dimensió de la sexualitat masculina que se'ns escapa. No tot és validar el gènere. En el fons, l'home també té coret i pot ser que darrere d'una hipersexualització compulsiva hi hagi un intent desesperat per aconseguir intimitat.

En una societat on el temps s'ha capitalitzat al màxim, la intimitat és un problema. Tenim totes gravat en el front 'el temps és or' i, no obstant això, connectar i generar vincles exigeix temps, energies i dedicació. No podem comprar vincles com es compren galetes en el supermercat, i això frustra.

Jo ho vaig viure en la meva experiència de la precarietat geogràfica: et mous de ciutat en ciutat i perds la xarxa que et sostenia. De sobte, te n'adones d'això i comences a cercar gent que reemplaci en Sergio, n'Eduardo, na Natalí, n'Eva i na Maialen. Busques persones que emplenin els buits creats i et topes amb la realitat: el vincle no s'emplena. No són posicions prefixades que poden intercanviar-se. El vincle necessita temps, manyaga i ganes. I això, en una societat neoliberalitzada, és complicat.

Per això posam descripcions en les apps de cites: «Lionel, 29 anys, sociòleg. Escric en llocs, parlo molt, sóc maco, compromès amb la política i segurament begui més cervesa que tu». Jo-Marca desitjant ser comprat. Però també Jo-Comprador que veu descripcions imaginant qui pot encaixar millor en aquest buit lliure.

Però una altra vegada, el vincle exigeix temps i no el tenim. No obstant això, hi ha un camí secret per a aconseguir ràpidament intimitat sense esperar mesos. Endevinen quin? Exacte. El sexe. El sexe apareix aquí com una forma ràpida d'aconseguir una intimitat física que esperam que es converteixi en intimitat emocional. El sexe ens permet (o això creim) connectar amb la part espiritual al poc temps de conèixer algú. Encara que usar el sexe com a fàbrica d'intimitat genera moltíssims problemes que ja explicaré en un altre moment.

Abans d'acabar, encara em queda una raó per la qual crec que el sexe està tan present en la nostra vida i, en concret, en la codificació masculina.

Follam per a (poder) ser vulnerables

Les psicòlogues de Indàgora solen col·laborar amb mi quan prepar aquests articles. Sobre aquest tema, una d'elles em deia que potser hi ha relació entre la prohibició masculina de mostrar-se vulnerable a nivell social i la cerca compulsiva d'intimitat sexual. Pensau-ho: si la vulnerabilitat està associada a la feblesa, la intimitat emocional es veu limitada ràpidament. Així, el llit pot aparèixer com un dels pocs espais on un home pot vulnerar-se sense veure fracturada la seva masculinitat. Això sí, aquesta vulneració ve sempre després del sexe.

El moment posterior al coit sempre té un aire de fragilitat que un home no viu en cap altre lloc: ens permetem arraulir-nos, mostrar-nos tous, exposats; les converses de després de follar són sempre emocionals, afectives. Les manyagues es relaxen, ja no tenen motivació sexual; la connexió és major, i es nota.

Desplaçar el sexe del centre en conclusió, la hipersexualització de les nostres societats no és perquè avui tenim més libido o més necessitat de tenir sexe que en altres èpoques. La presència absoluta del sexe a tot arreu tampoc és només conseqüència d'un capitalisme que ha comercialitzat allò sexual (encara que és evident que ho ha fet).

Potser el sexe està a tot arreu perquè l'hem carregat de moltíssims significats socials. El sexe significa moltes coses: intimitat, validació, vulnerabilitat justificada. Pot estar relacionat amb el poder, amb la inseguretat, amb el narcisisme o amb la simple diversió. Ho hem desbordat de significats, convertint-ho en una taca d'oli que s'expandeix i contamina moltíssims àmbits socials.

Potser desplaçar el sexe del centre social sigui un exercici trencador. No sols per als homes (encara que seria summament enriquidor per a nosaltres), sinó per a totes les societats que es preocupin per repensar les cures, les xarxes comunitàries i la intimitat.

Nota d’agraïments: A l’autor que ens ha permés la publicació, en el mateix sentit a El Asombrario https://bit.ly/2ZxQQPy. Especialment a Miquel Àngel Cloquell, qui ha treballat la traducció al català amb seny i cura.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris