L'escriptora Rosa Planas ha advertit aquest divendres, durant el pregó de l'Estendard, que «Palma mai no havia estat tan decrèpita».

En la lectura del pregó, titulat 'Les edats de ciutat', Planas ha vinculat la seva existència a la de la mateixa ciutat, a través del que ha definit com una «simbiosi», per a lamentar que aquesta «es desfà com una platja hostilitzada per una mar trastornada» en un símil amb el qual «tal volta succeeixi arran del canvi climàtic».

Per a l'escriptora, que fa un recorregut per les edats de la ciutat a través dels seus propis records, Palma ha arribat a aquesta situació a conseqüència de «veure's gairebé impotent per a adaptar-se a les formes mercantils de la nova realitat: franquícies, sobreexplotació, soroll, contaminació» o, cosa que és el mateix, a la «gentrificació».

En aquest sentit, ha reflexionat que «les coses han de canviar, perquè la ciutat torni a ser ella mateixa, sense perjudici del progrés, però sense perdre aquell cos que cadascun dels ciutadans reconeixia i podia fer-se seu».

Perquè, Planas ha opinat que en l'època actual la ciutat «no evoluciona sinó que muta». D'aquesta manera s'ha referit a l'ocupació de l'espai públic per terrasses i tota classe d'estris, «mutilació inexplicada» de jardins i parcs, pintades vandàliques i creixement «insòlit» del sostre urbà que, segons ha dit, suposen una «degeneració» turística.

També s'ha referit a «edificis modificats i destruïts per una utilitat mercantil», als «desviaments d'antics camins que es veuen abocats a convertir-se en improvisades vies d'evacuació de l'insostenible parc automobilístic» i a la «destrucció» a «l'abandonament» i a la «demolició» de carrers, convents i edificis.

Així mateix, Planas ha advertit que «no vol veure més la mar com una intuïció, ofegada per una selva de vaixells aparcats». Perquè, tot desemboca, ha lamentat, en «un empobriment» i «una perduda de la qualitat de vida».

Per tots aquests motius, Planas ha demanat defensar allò que ha fet als palmesans ser «ciutadans de la capital de Mallorca», en al·lusió «al gust, la convivència, el respecte per la tradició, la curiositat per la novetat, el desig de progrés i l'estima pels béns que van llegar els avantpassats».

A més, ha reiterat la seva voluntat de «no permetre que per uns beneficis transitoris es maltracti el llegat dels segles». «No cal permetre que les edats de la ciutat conflueixin en una mort anònima, on les restes es dipositin en una fossa comuna de vulgaritat i avorriment», ha incidit.