Un total de 2.774 alumnes de centres educatius de les Balears varen ser expulsats en el curs 2018-19, la qual cosa representa un 13 per cent menys que el passat exercici escolar. A més, es varen resoldre un total de 156 expedients disciplinaris en 368 centres de les Illes, una mitjana de 0,42 per cada centre, molt per sota de la del curs 2012-2013, que va ser de 5,3.

Així es desprèn de l'estudi 'Normativa de les estructures de participació de les famílies en el sistema educatiu de les Balears' pertanyent a l''Anuari de l'Educació de Balears 2019' i que, segons alerten els autors de l'article Marta Escoda i Jaume Font, és «necessari reflexionar sobre la importància de repensar el procés que se segueix a l'hora de privar a un alumne del seu dret a l'educació».

Per això, els autors conviden abordar les expulsions «des de la conformitat». «En el cas que un centre hagi d'adoptar la mesura, hauria de possibilitar el recurs de l'aplicació d'aquesta per part de l'afectat i de la família, a més d'informar i tenir el vistiplau del Departament d'Inspecció Educativa i altres serveis, tal com es fa en altres protocols com l'absentisme, per exemple», han considerat.

El president de la FAPA Mallorca, Miquel Àngel Guerrero, que també participa en l'anuari ha considerat que les expulsions són «una experiència molt negativa». «Una expulsió significa que no hi ha una altra solució o, almenys, que no l'hem trobat i no els fem res bé», ha postil·lat. Per la seva banda, el director de l'Anuari, Lluís Ballester, ha sostingut, per part seva, que les xifres d'expulsions «van pel bon camí» a les Balears, en referència al descens, si bé ha reconegut que «cal corregir-les encara». «És un repte pedagògic», ha postil·lat.

Ballester ha considerat també que les expulsions van relacionades amb els resultats i ha explicat que a Portugal, per exemple, els varen millorar amb la reducció d'aquestes mesures disciplinàries. D'altra banda, l'estudi també evidencia que un alt percentatge d'expulsions són en centres públics de secundària, que concentren el 85,67, per cent del total d'expulsions de les Balears, quan només atenen el 27,16 per cent de l'alumnat avaluat.

Els alumnes estrangers obtenen pitjors resultats

D'altra banda, un altre estudi de l'Anuari presentat aquest dimecres determina que els alumnes estrangers a les Balears obtenen pitjors resultats i representen el 15,36 per cent del total de l'alumnat, 6,1 percentuals més.

Més concretament, l'estudi 'L'alumnat estranger present en el sistema educatiu de les Balears, característiques i comparació dels resultats acadèmics amb relació a l'alumnat espanyol' revela que un 68,8 per cent d'aquest col·lectiu aconsegueix el títol de l'ESO, per sota del 85,5 per cent de mitjana que l'obté, -16,7 punts menys. Així mateix, en els nivells més baixos de primària l'alumnat d'estranger repeteix més, xifres que, segons l'autor, es deu a «la falta de base que duu al professorat a intentar millorar les competències bàsiques com abans millor».

Pel fa a la repetició en l'ESO, es registren percentatges encara més alts, un indicador «preocupant», en el sistema educatiu. Les diferències entre la repetició de l'alumnat dels quatre nivells i la repetició de l'alumnat estranger mostren «diferències importants». Així, a 1r i 4t de l'ESO hi ha 4 punts percentuals més per part de l'alumnat estranger i en 2n i 3r, són 6 punts percentuals més per aquest col·lectiu.

Ballester ha reconegut que a les Balears existeix el repte «d'igualar els resultats» entre el col·lectiu estranger i la mitjana, ja que «no és només qüestió d'oportunitats, sinó de fer alguna cosa més». Guerrero, en aquesta línia, ha matisat que «no es poden demanar els mateixos resultats a un centre amb un 85 per cent d'alumnat estranger que a un altre amb un 15 per cent». «Hem iniciat el camí i cal prendre consciència», ha dit, advocant per «elaborar programes inclusius».