'La Lluita Continua' és una campanya d’impacte social i polític que pren com a punt de partida la figura de Guillem Agulló i Salvador, el seu assassinat i el judici del cas per a promoure la seva memòria, denunciar la impunitat de l’extrema dreta durant els darrers 40 anys, reivindicar la històrica lluita antifeixista i alertar sobre l’auge de renovats discursos xenòfobs i racistes que s’han instal·lat de nou en el centre del debat polític i social.

Manifest per la vida
Guillem Agulló (Burjassot) tenia 18 anys quan, la matinada de l’onze d’abril de 1993, va ser assassinat d’una ganivetada al cor per un grup d’extrema dreta. El jutge va qualificar el cas de baralla entre joves i va condemnar només un dels autors del crim, Pedro Cuevas, a catorze anys de presó, dels quals finalment tan sols va complir-ne quatre. 26 anys més tard, Cuevas, detengut en altres ocasions per casos com l’operació Panzer, i els que són com ell, continuen representant la impunitat amb què ha pogut comptar, especialment al País Valencià, la violència dels grups d’ultradreta.

Durant tots aquests anys innumerables persones, organitzacions i col·lectius, però especialment la família de Guillem, han denunciat el caràcter polític del seu assassinat i la seua impunitat.

Amb aquest mateix esperit presenten 'La Lluita Continua', una campanya de mobilització social, política i de recuperació de la memòria democràtica. La campanya consta d'un manifest que es pot signar a la web lalluitacontinua.org i un ambiciós projecte de micromecenatge mitjançant la plataforma Verkami que inclou la pel·lícula 'La mort de Guillem' de Carlos Marques-Marcet, un concert homenatge amb Xavi Sarrià, el llibre 'Guillem' de Núria Cadenes, un cicle de xerrades i la web 'Crims d'odi'.

La pel·lícula 'La mort de Guillem', de Carlos Marques-Marcet
Guillem Agulló i Salvador és assassinat d'una punyalada al cor per un grup de neonazis l’11 d'abril de 1993. Destrossats, els seus pares, Guillem i Carme, lluitaran perquè no es manipuli la mort del seu fill, i no sigui considerada fruit d’una simple baralla entre bandes. El camí, ple d'obstacles, amenaces i d’una guerra bruta mediàtica, estarà a punt de destrossar la família, que haurà d’aprendre a viure fent el dol per la mort d’un fill mentre lluita per la seva memòria, que de mica en mica esdevé el símbol d’una causa que ells mai haguessin pensat encapçalar.

El concert d'homenatge, amb Xavi Sarrià
Seguint el fil del paper cabdal de la música en la història de Guillem Agulló i la lluita contra el feixisme, els impulsors han considerat que un concert d’homenatge a Guillem ajudarà a difondre el cas. Així, faran un concert a Barcelona (26 març amb Xavi Sarrià, Feliu Ventura, Smoking Souls, Auxili i JazzWoman) i un altre a València (pendent confirmacions).

El llibre 'Guillem', de Núria Cadenes
L’assassinat de Guillem Agulló és un esgarrifós exemple de la impunitat amb què actua el feixisme, sota la protecció de les forces policíaques i del sistema judicial, i amb la vergonyosa complicitat d’una premsa capaç de manipular la realitat fins l’extrem de presentar la víctima com a botxí. Aquesta novel·la documental ens submergeix en una València amb urpes, on les hòsties volen com si fossin part del decorat, i denuncia l’intent de soterrar viva una família. Assetjant-los. Calumniant-los. Posant-los a la diana del seu odi amb pintades als carrers i pancartes de 'Guillem jódete' als estadis de futbol. No ho varen aconseguir.

El cicle de xerrades 'Guillem'
Conversa amb els pares de Guillem, de com és la lluita política per la memòria de Guillem i també, com són els racons més íntims de la pèrdua d’un fill, com vol reflectir la pel·lícula 'La mort de Guillem'.

'100 maneres d’acabar fàcilment amb el feixisme'
Espanya ha trigat més que la resta d’Europa però finalment ja té la seva ultradreta instal·lada al Congrés amb 52 diputats. Les formacions polítiques d’extrema dreta són una amenaça per les llibertats i per la vida mateixa a tot el continent europeu i a tot el món. Però no tot són males notícies. A Grècia, on els feixistes d’Alba Daurada van aconseguir una amplia representació parlamentària, els antifeixistes els han fet desaparèixer. Com? Veus solvents que, des dels seus àmbits professionals i de militància al carrer, a la institució, a la judicatura i las mitjans, ens expliquen com fer-ho.

'El feminisme mata feixistes'
El feminisme és, sense dubte, el moviment social del segle XXI. Un feminisme que ve de lluny i que més que mai està decidit a acabar amb totes les opressions que pateixen les dones des de les societats patriarcals, el capitalisme i el colonialisme. Davant, una gran amenaça: un moviment feixista que creix a tot el món amb una agenda que diu voler destruir 'la ideologia de gènere' en clara reacció al la pèrdua de privilegis patriarcals. Convidem dones que tenen clar on morirà el feixisme.

'El periodisme o és antifeixista o no és periodisme'
Com ens advertia el filòsof Karl Popper a 'La paradoxa de la tolerància' serà el feixisme victimista que reclama llibertat d’expressió per a la seva ideologia qui callarà violentament la veu de tota la resta quan arribi al poder. És antifeixista l’únic periodisme possible?

La web 'Crims d'odi'
La campanya també donarà suport a l’actualització del portal web 'Crims d’odi' amb la finalitat de fer visible un treball d’investigació elaborat pels periodistes David Bou i Miquel Ramos.

La web recull tota la documentació disponible dels crims i un mapa interactiu de les víctimes de delictes d’odi que hi hagut a l’Estat espanyol entre 1990 i 2019.