Setmanari Sóller

134
anys

Els territoris amb llengua pròpia aposten per la cooficialitat sobre la base de «l'acord i la convivència lingüística»

20-11-2019

La Comissió de Seguiment del Protocol de col·laboració en matèria de política lingüística, en la qual participen els governs d'Euskadi, Galícia, Catalunya, Navarra, les Balears i el País Valencià, ha reivindicat a Bilbao l'impuls a les llengües cooficials sobre la base de «l'acord i la convivència lingüística», segons ha informat el Departament de Cultura i Política Lingüística.

La comissió ha celebrat aquest dimecres, en l'Arxiu Històric d'Euskadi, a Bilbao, la seva reunió ordinària anual. L'objectiu d'aquesta sessió ha estat abordar diferents temes d'interès per a les polítiques lingüístiques de les seves respectives comunitats, així com dissenyar i coordinar accions conjuntes de promoció de les seves llengües pròpies.

En aquesta sessió, els governs dels sis territoris amb llengües cooficials han acordat una declaració en la qual subratllen el seu «compromís de continuar treballant per una política lingüística eficaç», sobre la base de «l'acord i la convivència lingüística».

A la trobada han assistit el conseller de Cultura i Política Lingüística del Govern Basc, Bingen Zupiria; la viceconsejera de Política Lingüística del Govern Basc, Mirin Dobaran; el director de l'Institut Navarrès del Basc/Euskarabidea, Mikel Arregi; el
secretari general de Política Lingüística de la Xunta de Galícia, Valentín García; la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa; la directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, Beatriu Defior; i el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana, Rubén Trenzano.

Entre els temes tractats en la reunió han estat el pròxim informe de seguiment de l'aplicació de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries; l'habilitació directa de traductors jurats o les sol·licituds de traducció al Ministeri de Política Territorial i Oficina de les Llengües del Govern espanyol; i la Xarxa Europea per a la Promoció de la Diversitat Lingüística (NPLD, en les sigles en anglès), en la qual participen conjuntament els governs.

També s'han abordat assumptes com el Pla d'impuls de les tecnologies del llenguatge i altres projectes europeus; els Premis Arquimedes del Ministeri d'Educació i Ciència; o el pla de treball conjunt per a l'any 2020.

Així mateix, els governs han decidit concedir el Premi a la Promoció de la Realitat Plurilingüe de l'Estat a la cantant gallega Guadi Galego pel seu últim treball, 'Immersió', en el qual recull peces cantades en les set llengües de la península Ibèrica (gallec, basc, català, aranès, asturià, portuguès i castellà.

Política lingüística eficaç i convivència lingüística

En el mateix acte, els representants autonòmics han fet pública la 'Declaració de Bilbao', en la qual recorden que «comparteixen la perspectiva de multilingüisme, respecte mutu i acció decidida en favor de les llengües en situació de major feblesa».

El text destaca que els governs autonòmics amb llengües pròpies, «des de diverses sensibilitats i opcions polítiques, actuem des del convenciment que la convivència entre les llengües i els seus parlants, el seu mutu coneixement i reconeixement, així com l'enriquiment recíproc, són valors del més profund calat democràtic».

Així mateix, han reivindicat el compromís de les seves respectives institucions de «continuar treballant per una política lingüística resolta i eficaç, construïda sobre l'acord i amb la convivència lingüística i social com a nord».

Protocol de col·laboració

L'any 2007, el Govern Basc, la Generalitat de Catalunya i la Xunta de Galícia van signar el Protocol General de col·laboració en matèria de política lingüística, al qual posteriorment es van adherir el Govern de les Illes Balear i, en 2017, la Generalitat Valenciana i del Govern de Navarra. Constitueix el primer marc de col·laboració de totes les comunitats autònomes amb llengua pròpia que tenen estatus d'oficialitat en els termes establerts en els corresponents estatuts d'autonomia.

El protocol fixa un marc general i una metodologia per al desenvolupament de la col·laboració en matèria de comunicació, l'intercanvi d'informació relativa a estudis i recerques per al seguiment de l'evolució sociolingüística, la difusió de les seves publicacions electròniques, els passos donats en l'àmbit dels drets lingüístics i les experiències d'implantació de plans lingüístics.

En matèria de terminologia, es contempla en ell l'intercanvi d'informació sobre les metodologies i els processos de treball, els criteris per a la normalització terminològica, les estratègies de difusió i implantació de terminologies i mètodes de seguiment del nivell d'implantació.

Quant a la protecció i ús de les llengües oficials en l'àmbit de l'Administració de l'Estat espanyol i de la UE, segons el text, es promourà que aquests adoptin mesures i accions normatives i que es possibiliti l'ús de les llengües oficials diferents del castellà en les seves institucions. Altres aspectes inclosos són l'àmbit socioeconòmic, l'ensenyament, les tecnologies de la informació i la comunicació, l'ús social de la llengua o la seva difusió internacional.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris