Una mirada masculina envers la pràctica prostituïdora per part dels homes. Una perspectiva evident de la violència masclista, que des de DESEMBOLICAR cercam plasmar molt singularment aquests dies de novembre, mes que ens convida a tenir molt present la responsabilitat vers l’eliminació de la violència contra les dones.

Les violències masclistes presents de manera continuada sense parar, es mostra amb moltes cares. Quina és la responsabilitat que hi posam els homes per a la seva eradicació?

Carles Llorens. Pertany a Homes Igualitaris de Catalunya. Ens escriu des de València i ens convida a donar respostes a una de les pràctiques de la violència masclista més naturalitzada.

Puters

Per què els tios anem de putes? Perquè si ens comparem amb les dones, som els tios els que molt majoritàriament anem de putes, no? Pensem açò alguna vegada? Sabem per què hi anem? O només hi anem i... ja està? Hi ha hagut algun dia, alguna vesprada, alguna nit en què haguem pensat en elles com ho fem quan pensem en les nostres companyes, mares, filles o amigues –si és que som afortunats i en tenim- és a dir: tant de bo des de l’empatia i la comprensió? O és que elles són 'una altra cosa' aliena a aquests sentiments o maneres de tractar-nos? Significa disposar de diners poder disposar –entre altres coses- de cossos de ties a les que sobar, sotmetre, obligar i follar a ser possible discretament sense que cap persona del meu entorn se n'assabenti? Perquè és això el que volem..., veritat? Sobretot, que cap dels meus ni de les meues sàpiga que jo, sí, jo, sóc un puter. Reflexiono, com a tal, al voltant de la meva concepció de la dona? Sobre aquest tipus tan concret i particular de sexe que practico i del que no faig sinó perpetuar-lo amb la meua demanda? No sóc així còmplice de continuar amb una llarga i clara història de desigualtat? O és, pel contrari, una relació d’igual a igual? Sóc incapaç de veure la violència que s’amaga, o que fins i tot es mostra descaradament en el fet 'd’anar de putes'? Pertanyo als qui sabem de sobra aquesta realitat però prefereixo mirar a altre lloc? És cert que puc seguir igualment amb aquesta 'pràctica' perquè només vull pagar, escórrer-me, i fugir sense més contemplacions? És només el consentiment motiu suficient en la meua vida sexual, o ha d’haver a més a més una vessant ètica i humana? No van aquestes reflexions amb mi? O és que aquestes preguntes són impròpies, improcedents o exagerades? Ho són?

Llegeixo aquest estiu 'Neoliberalismo Sexual, El mito de la libre elección', de la filòsofa Ana de Miguel, i em faig ressò en aquest escrit d’una part de les seues molt encertades preguntes. No sé per quina edició anirà a hores d’ara, però observo que en menys de tres anys ja van per la novena. És una bona notícia fruit sense dubte de la tremolor dels paradigmes i de les veus que s’alcen contra ells, cada dia més, i més variades. Comparteixo amb l’autora l’interès en centrar l’enfocament en el puter, en el prostituïdor, deixant de costat el debat entre la prohibició/regulació/abolició, i al llarg del seu imprescindible capítol cinqué 'La prostitución de mujeres, una escuela de desigualdad humana' va decapant la negativa veritat del consum -per part d’alguns tipus d’home- del cos de la dona a canvi de monedes, un consum que diu molt de nosaltres perquè reflecteix una de les maneres encara vigent d’entendre la sexualitat, el poder i les creences més atàviques, al mateix temps que més rigorosament actuals, al voltant de la relació home-dona, i malauradament tan present com s’ha vist enguany a algun pati de col·legi, on les criatures han intercanviat flyers de dones prostituïdes d’eixos que es posen als cotxes aparcats, com si fossen cromos de futbol o pokemon.

Notes complementàries:

Setmanes més tard d’aquesta breu reflexió, el meu amic i company Pere Fullana, conductor del programa de ràdio mallorquí 'Homes Transitant' al Bon Dia, a l’emissora Ona Mediterrània, em va fer arribar dos articles recents que vull afegir a la problemàtica que ens ocupa, i que l’enriqueixen introduint nous enfocaments i una major profunditat. Agraeixo aquesta aportació deixant els seus enllaços corresponents, i convidant a tothom a la seua lectura i consideració.

'Flyers' de prostitución y menores: "Los niños de 7 años se intercambian los anuncios como si fueran cromos" Edició digital Diario Crítico.

https://www.diariocritico.com/nacional/anuncios-prostitucion-calles-madrid-ninos-cromos

¿Qué hacemos con la publicidad de prostitución en las calles?. Edició digital El Salto Diario

https://www.elsaltodiario.com/trabajo-sexual/publicidad-prostitucion-calles-Madrid

També podeu accedir a articles publicats anteriorment, des de l’Aguait i a DESEMBOLICAR, on es tracta la perspectiva dels homes puters: https://bit.ly/2PH2zZc, amb l’article titulat: Jo, putaner.

Així com també a l’espai de ràdio #HomesTransitant emés a Ona Mediterrània: https://bit.ly/2SeAo1q en referència a l’Obra de Núria Güell