El Consell de Govern ha aprovat la Declaració d’emergència climàtica a les Illes Balears i es compromet a prioritzar la lluita contra l’escalfament global de manera clara i transversal. Aquesta acció de govern pretén involucrar el conjunt de l’Administració autonòmica. Per això, totes les conselleries hi han fet les seves aportacions i suggeriments, amb l’objectiu d’avançar en la lluita contra el canvi climàtic.

La Declaració d’emergència climàtica sorgeix de la necessitat d’establir polítiques reals i eficaces capaces de minimitzar el canvi climàtic sobre la base de l’Acord de París de la Convenció de les Nacions Unides, el qual estableix, entre altres objectius, limitar l’augment de la temperatura del planeta en 1,5 ºC i haver descarbonitzat l’economia a mitjan segle XXI.

S’ha de tenir en compte que les Illes Balears, per la seva condició de territori insular, són més vulnerables als efectes del canvi climàtic, com l’increment de la temperatura mitjana, la disminució de la precipitació o l’augment d’esdeveniments extrems, com ara les onades de calor o les pluges intenses. Aquests factors comporten un risc per als sectors de l’aigua, el territori, el turisme i la salut, i també per al medi natural, l’energia i el sector primari.

Per tant, cal assolir una reducció ràpida i significativa de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Per aconseguir-ho, hi ha d’haver una coordinació efectiva entre totes les administracions, a més de la implicació de la ciutadania i del teixit empresarial.

En aquest sentit, més del 80 % de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a les Illes Balears es concentra en dos grans sectors: la mobilitat i la producció d’electricitat. Per això, el Govern té previst posar en marxa una agenda de canvis normatius i polítiques públiques que permetin avançar cap a una transició energètica real i justa.

La Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, preveu complir els objectius de descarbonització i fixar un marc legal que permeti la contribució efectiva de tots els sectors de la societat en aquesta comesa. És imprescindible, per tant, transformar aquest marc legal en accions específiques i en canvis procedimentals que permetin assolir la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i del consum energètic d’aquí al 2030.

Així doncs, i per tal d’implicar tots els àmbits de treball i fer transversal aquesta acció pel clima, el Govern constituirà la Comissió Interdepartamental de Canvi Climàtic. A més, es compromet a actuar en diferents matèries, així com a posar en marxa una agenda de canvis normatius i de polítiques públiques per tal de promoure una transició energètica efectiva i socialment justa.

Més concretament, mitjançant aquesta Declaració d’emergència climàtica, es compromet a actuar en els sectors següents:

1. Canvi climàtic: aprovar el Decret de petjada de carboni; establir plans d’adaptació als efectes del canvi climàtic segons sectors i illes; valorar clàusules específiques en els contractes públics encaminades a mitigar el canvi climàtic.

2. Energia: desplegar de manera ràpida la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, i aprovar el Pla de Transició Energètica, que ha d’establir un calendari de penetració de les energies renovables, de l’estalvi energètic i del tancament dels grups de les centrals tèrmiques.

3. Mobilitat: implementar de forma ràpida i valenta el Pla Director Sectorial de Mobilitat i aprovar la Llei de mobilitat sostenible.

4. Transport marítim i aeri: promoure l’ús d’embarcacions més poc contaminants; racionalitzar les freqüències; facilitar infraestructures i combustibles alternatius, i assegurar una gestió sostenible dels ports.

5. Habitatge: millorar l’eficiència energètica del parc residencial i avançar en les normatives que permetin construir habitatges més eficients.

6. Arquitectura i rehabilitació urbana: construir edificis sostenibles; millorar l’accessibilitat dels espais públics; impulsar les àrees de rehabilitació i regeneració urbanes, i promoure accions i polítiques per tal d’optimitzar els recursos existents.

7. Residus: desplegar i implementar la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminants.

8. Agricultura, pesca i alimentació: impulsar una política agrícola de proximitat i resilient, i, alhora, desenvolupar hàbits alimentaris més sans; promoure la transició cap a sistemes de producció agrícola agroecològics més diversificats i eficients; preservar la qualitat dels ecosistemes marins, i adaptar l’activitat social i econòmica de la pesca.

9. Turisme: desenvolupar una estratègia de turisme sostenible i adaptar les infraestructures turístiques al canvi climàtic.

10. Indústria: fomentar estratègies d’economia circular i ecodisseny; crear mercats de matèries secundàries, i adaptar la indústria als efectes del canvi climàtic.

11. Treball: establir plans de transició justa perquè els treballadors dels sectors més afectats pel canvi climàtic puguin accedir a alternatives laborals, i incorporar la perspectiva ambiental de manera transversal a tota l’oferta formativa del SOIB.

12. Medi ambient i territori: analitzar l’impacte del canvi climàtic i elaborar plans d’adaptació pel que fa als recursos hídrics ambientals i paisatgístics; protegir els ecosistemes marins, amb especial atenció a la posidònia.

13. Educació, universitat i recerca: proporcionar formació per mitigar el canvi climàtic i adaptar-s’hi, destinada a tots els nivells educatius i al professorat; fomentar estudis de formació professional vinculats a l’eficiència energètica, l’energia solar i les energies renovables; potenciar els estudis que faciliten un coneixement sistèmic sobre la crisi climàtica, i promoure la conscienciació i la recerca sobre el canvi climàtic.

14. Acció exterior i cooperació: promoure la cooperació internacional en matèria climàtica; participar en els fòrums que abordin la crisi climàtica, i establir mesures davant les migracions climàtiques que se’n derivaran.

15. Serveis socials: analitzar l’impacte del canvi climàtic i adoptar mesures per mitigar-ne les conseqüències en la població en risc de vulnerabilitat.

16. Emergències: preparar els plans especials de protecció civil davant l’augment de fenòmens climàtics adversos; utilitzar el Centre d’Emergències SEIB112 per fer el seguiment dels sensors i de les estacions, a fi de poder actuar segons els resultats.

17. Consum: impulsar el consum de productes de proximitat per tal de reduir la petjada ambiental i de carboni de la societat.

18. Salut: establir programes de vigilància i seguiment dels efectes del canvi climàtic.

19. Coordinació: incloure totes aquestes accions en el marc dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) fixats en l’Agenda 2030.