Setmanari d'informació local - 138 anys

Quan el PSIB defensà que 'Som una Nació, nosaltres decidim'

33769

Eren altres temps, però no fa tant. Estiu de 2010, la sentència del Tribunal Constitucional sobre el nou Estatut de Catalunya, que havia estat referendat per la ciutadania en un referèndum, va caure com una bomba en el fràgil equilibri polític espanyol i, encara més, en el sistema polític català. Però encara va fer més mal a una ciutadania catalana que veia com el darrer intent de trobar un encaix mínimament acceptable a l'Estat espanyol volava pels aires i un Tribunal amb la legitimitat molt desgastada, donava la raó al PP que havia recollit signatures «contra Catalunya» per presentar el recurs.

Aquella decisió va canviar per sempre la relació entre Catalunya i Espanya, va ser el detonant del creixement massiu de l'independentisme català que, aquell mateix any ja apareixia com a majoritari a les enquestes.

La societat civil va convocar una manifestació pel dia 10 de juliol que acabaria desbordant totes les previsions, tot el debat polític i tots els intents del nacionalisme conservador per acotar el missatge d'aquella gegantina mostra de rebuig als enganys de l'Estat espanyol i aquella titànica demostració de força de l'independentisme.

Com tot allò que afecta Catalunya, aquells fets varen tenir un important reflex a les Illes Balears.

El PSOE es va adonar ràpidament de la transcendència de l'impacte de la sentència damunt la ciutadania catalana. El PSC va començar la seva caiguda en picat, mentre els seus líders advertien de la «desafecció» dels catalans i catalanes amb l'Estat espanyol... I el PSIB intentava nedar entre dues aigües.

En aquella situació, un dia abans de la macromanifestació de Barcelona, es va convocar a Palma una concentració amb el lema 'En defensa de l'Autogovern. Som una Nació, nosaltres decidim'.

Una concentració contra la sentència del Tribunal Constitucional espanyol que aplegà més de mil persones a la plaça de Cort de Palma.

La pancarta l'aguantaven representants dels partits convocants, tots els d'aquells moments, excepte el PP, amb Jaume Mateu, president de l'Obra Cultural Balear, l'entitat impulsora de la concentració.

El manifest

Es llegí un manifest en què es demanava als ciutadans de les Illes Balears que s'unissin «al rebuig d'una sentència que posa límits a l'evolució del procés autonòmic». També deia que calia «enfortir l'autogovern» i reclamar «el tractament fiscal que millor respongui a l'esforç productiu de les nostres illes». Els convocants, a més, es comprometien a «avançar en el procés de normalització lingüística» i manifestaven la solidaritat amb el poble del Principat.
Al manifest, per pressions del PSIB, s'hi havien eliminat les referències més explícites a l'autodeterminació. Però entre els representants polítics que sostenien la pancarta hi havia el diputat socialista al Congrés Pablo Martín.

El PSIB sabia que la segona part de l'eslògan seria a la pancarta que Martín portava i als cartells que es repartiren durant la protesta. Aquesta part del lema, però, no era al manifest. Entre els assistents hi havia altres polítics del PSIB, com Pere Joan Martorell, Xisco Dalmau, Xavier Ramis i Míriam Muñoz.

Joan Carles Verd (UM) deixà clar que, malgrat la solidaritat amb Catalunya, la protesta era «en defensa del nostre autogovern» i d'aspectes com el finançament. Albert Aguilera (EAiV), per la seva banda, afirmà que cal canviar la Constitució espanyola, permetre la federació entre comunitats i avançar cap a «una federació de Països Catalans». Joan Lladó (Esquerra) afirmà que només quedaven dues opcions: el centralisme o avançar cap al sobiranisme, i Jaume Mateu (OCB) qualificà la sentència de retrocés a temps anteriors a la transició. Per part seva, Toni Verger (PSM) destacà que la sentència del Constitucional era una «involució cap a un model centralista cada vegada més accentuat» i David Abril (Iniciativa d'Esquerres) demanà que la gent sortís al carrer perquè «es trepitgen els drets d'un poble». Afirmà que la protesta era una reivindicació nacional i una mostra de solidaritat.

A l'acte, que acabà amb gloses de Mateu Xurí i amb el cant de l'himne de Mallorca, La Balanguera, també hi assistiren Joan Tardà (ERC), Joana Lluïsa Mascaró (PSM), Lila Thomàs (Iniciativa), Emylse Mas (EaiV) i Miquel Àngel Llauger (Els Verds).

Així mateix hi assistiren membres de les principals institucions balears, com el conseller de Medi Ambient i Mobilitat, Biel Vicens; la consellera d'Afers Socials, Fina Santiago; i les regidores de Cort Nanda Ramon (Cultura) i Magdalena Palou (Habitatge).

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.