Setmanari Sóller

134
anys

Les apostes fallides: el fitxatge inexistent d'Abel Ruiz

30-09-2019

Des de fa unes setmanes que va finalitzar el període de transferències del mercat europeu de futbol, amb moltes gestions sense acabar, rumors absurds i sortides frustrades.

El final d'aquests escenaris incòmodes per als jugadors de futbol, que prenen la decisió d'anar-se'n del seu actual club per tenir més oportunitats de jugar amb una altra camiseta, que és el que més vol un professional d'aquest esport i de qualsevol altre.

Això últim li va passar a un jugador del filial del Barcelona, Abel Ruiz, un jugador amb molt de futur i que tenia totes les cartes sobre la taula per a mostrar el seu talent en un altre equip.

Què va passar amb el Número 29?

El jove de la pedrera del Barça que no comptava amb la confiança del tècnic del primer equip, Ernesto Valverde, ha quedat decebut per no rebre l'oportunitat de pujar a la plantilla de Primera Divisió, com sí que varen fer els seus companys Carles Pérez i Ansu Fati.
El davanter, que duu el número 29 en la seva ca,iseta, ha decidit realitzar un canvi d'aires, sent un jugador de futbol amb moltes habilitats i capacitats per a jugar en una plantilla de primera divisió. Amb un codi per a PMU es varen realitzar les apostes per a valorar la possible destinació del jove nascut a València.

Després que el Futbol Club Barcelona decidís al juny fer una millora de contracte al jugador de la Masia, no es veia clar en l'horitzó que li esperava a Abel Ruiz en l'esquadra principal de l'equip català.

L'equip blaugrana va blindar en aquesta millora de contracte la seva perla de 19 anys, amb un valor en la clàusula de rescissió de 100 milions d'euros, una xifra impressionant per al cost de la fitxa d'un jove de la pedrera en el món del futbol.
Mentre que les intencions d'Abel eren les de demostrar el seu joc en el panorama de la lliga de futbol més important, en un dels clubs més importants a tot el món, els plans no varen ser escrits d'aquesta forma per a ell pel club.

Ja que l'equip tècnic va decidir que es quedés com a reforç de la plantilla del Barcelona B. S'imaginava que amb aquesta millora de contracte, Abel Ruiz figuraria en les convocatòries de l'equip a la temporada, però els objectius varen ser uns altres.

Per això, l'atacant va prendre la decisió de prestar els seus serveis per mitjà d'una cessió, a un club que li donés l'oportunitat de jugar. Però en el moment en el qual es va aclarir el desig, va finalitzar el mercat.

L'aposta a Bèlgica pel jugador

Abel Ruiz va manifestar les seves intencions d'anar-se'n cedit a un altre equip, i en la llista dels que esperaven els serveis de l'atacant apareixia el Bruixes FC de Bèlgica, un dels grans del país.

Mentre que els afeccionats del club Bruixes estaven animats per la possibilitat d'integrar a la plantilla al valencià, es podria dir que es preparava un bo d'apostes a Belgica,, però no es podia obviar que hi havia una gran quantitat de clubs darrere de la seva incorporació.
El jove de 19 anys, amb la seva ambició de sortir cedit, intuïa que no comptaria amb molts minuts, o fins i tot, que ni podria ser convocat per als partits oficials del primer equip. Tota una incertesa que ha acorralat el guanyador de la UEFA Youth League en dues ocasions, sent un pilar en aquests dos campionats per al filial. Amb un palmarès d'aquesta magnitud en la trajectòria d'un jugador amb un gran potencial i encara en desenvolupament, no faltaran pretendents per a Abel Ruiz.

El club belga, un dels varis en la licitació per endur-se'n el bicampió europeu d'aquesta competició UEFA, tenia en front el repte de poder convèncer a un jove que aspirava a arribar a un equip del mateix àmbit territorial espanyol, la qual cosa li va poder jugar en contra al mateix Abel al final del mercat per una frustrada sortida de l'esquadra catalana.
El València i el Reial Betis, eren les apostes més fortes per a obtenir al jove atacant, una altra de les causes per les quals era molt complicada l'arribada al Bruixes FC de Bèlgica. El Barça, assabentat de la clara idea del jove d'anar a un altre club, va intentar persuadir el jugador de quedar. Tot plegat va acabar amb una sortida fallida.

Les altres cartes de sortida del juvenil

Abel Ruiz, a part dels rumors que el situaven a Bèlgica per a jugar en un dels clubs més gloriosos com és el Bruixes, no era una opció segura del València, la qual cosa era una cosa estranya, ja que podia jugar a un bon nivell de futbol. Però encara així ha preferit quedar-se a Espanya, on se sent còmode jugant i en la seva cultura natal. Per aquesta raó, la via de Bèlgica era una opció que es veia molt lluny per al jugador de la Masia.

Equips de primer nivell com València i Reial Betis volien fitxar el juvenil culer, a Itàlia també es va parlar d'un presumpte interès del Nàpols per l'atacant de 19 anys, tot indicava que Bèlgica no era la una única opció internacional que tenia.

El Sevilla i el Leganés també figuraven en la llista de clubs de possibles destinacions d'Abel Ruiz, a la directiva blaugrana no li faltaven opcions per a complir amb els desitjos del jugador.

Però el pas definitiu enrere, varen ser les negociacions del club amb el jugador per a fer-li recapacitar sobre la seva decisió, i aconseguir que es quedés. Un complet desastre des de diversos anys aquesta situació de la Masia amb la directiva i els cossos tècnics que han assumit el control, amb la falta d'oportunitat que se'ls ofereix als joves que acaben optant per partir de l'entitat catalana.

Després de tants anys oferint un bon futbol en les categories inferiors perquè al final jugadors de la capacitat i nivell d'Abel Ruiz, s'acabin estancant i volent fer la seva vida futbolística en altres camps del futbol europeu. Tot procés té el seu temps, però joves potencials com Abel es van forjant una carrera d'èxits en la qual l'important és estar en el joc.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris