La Federació Llull, formada per Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear, en el Dia Europeu de les Llengües, recorda que encara avui, en el si de la Unió Europea, es viu la gran anomalia de que la llengua catalana no sigui llengua oficial de les institucions de la Unió Europea.

Des de l'entrada de l'Estat espanyol a la CEE, l'any 1986, s'ha reclamat, des de la societat civil de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, que el català tengui el reconeixement de llengua oficial, «però mai, cap govern espanyol ho ha volgut tramitar» han lamentat.

«En més de trenta anys de ser a la UE, l'Estat espanyol no ha volgut que el català hi fos llengua oficial, tot i tenir més nombre de parlants que altres idiomes que sí que ho són, com el suec, l’eslovè o el maltès, cosa que manté els ciutadans europeus catalanoparlants en una situació de discriminació», ha apuntat la Federació.

Des del 2005, el català és llengua de comunicació entre els ciutadans i les institucions europees, però no gaudeix del rang de llengua oficial. Per tant, els diputats no poden expressar-se en aquest idioma en les comissions o en la sessió plenària del Parlament i han d'utilitzar qualsevol de les 24 llengües oficials a la UE, per a les quals s'ofereix servei de traducció i interpretació.

La Federació Llull, en el Dia Europeu de les Llengües, demana que totes les formacions polítiques provinents de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears que en les properes eleccions obtenguin representació a les Corts espanyoles, «exigeixin el final de la discriminació dels catalanoparlants i que el govern espanyol faci els tràmits perquè la llengua catalana sigui plenament oficial a la Unió Europea».