Setmanari Sóller

134
anys

Jaume Prohens: «Les pintures fetes a mà no s’assemblen a cap altre objecte, són úniques»

31-08-2019

Aquest passat dissabte, 31 d’agost, Ona Mediterrània i dBalears.cat han visitat l’espai d’art can Cabestre en el centre històric de Felanitx on el pintor Jaume Prohens hi desenvolupa la seva tasca creativa i artística.

A mode de resum vos oferim un breu fragment de l’entrevista que, en el seu moment, emetrà Ona Mediterrània en antena aquesta nova temporada radiofònica que comença el dilluns 9 de setembre.

Jaume Prohens, l’artista: «És difícil autoanomenar-se. Si tenc alguna cosa d’artista és, per ventura, perquè he arreplegat alguna cosa dels meus pares, segurament. Si la gent em reconeix com a tal és per que he estat constant en la meva creació i la meva feina. Els artistes fan coses que no estan previstes, en principi. És la manera de crear, de sortir per la tangent, d’allò establert. Crear coses que em sorprenguin a mi mateix i a l’altra gent».

Els abstractes: «Fer abstractes és una manera d’alliberar-me de coses que poden subjugar les meves arrels, la meva cultura, les coses que jo he vist de la naturalesa. L’abstracte em permet pintar d’una manera molt més instintiva, més visceral i irracional fins i tot. En l’abstracte hi participen elements que en la pintura realista o figurativa no hi són».

Els dibuixos: El dibuix és la meva vena natural, puc representar el que vull o he vist, les meves fantasies, l’erotisme, poder representar qualsevol part del cos humà. Dibuixar és com assajar. El dibuix et fa cavil·lar en certa manera».

Les tintes xineses: És una tècnica. Com se n'han desenvolupat moltes altres com ara l’aquarel·la, llàpissos de terra premsada, guaix, pigments, etc. La tinta xinesa té un element per a mi molt interessant, és el negre profund i l’atractiu que té quan t’hi poses és saber que tot allò que hi faràs queda per sempre, no el pots rectificar».

Gallines: Sempre he pintat gallines. Cada dia pintava una gallina, és per a mi un animal molt familiar, sempre he vist gallines al corral de casa. Normalment les pintava de memòria. Sempre era una manera d’acabar el dia pintant una gallina. En un primer moment, pintar gallines era per satisfacció pròpia, però una galerista que vaig tenir em va convidar a exposar dibuixos de les gallines, ho trobaren molt interessant».

Nuus: «La importància del cos humà. Som un enamorat del cos de la dona. M’encanta el cos femení. He treballat quasi tots els volums del cos femení. També he treballat el cos masculí juntament amb el femení, representant-los fent coses. No només fent l’amor, sinó ballant, tocant música... Cossos mitològics, mescla d’humans i animals. La forma natural humana és el nu. Per tant, m’interessa molt. Per mi, representar el cos humà és representar la bellesa pura i natural.

Els vitralls: És a partir d’una convocatòria de l’església de sant Miquel de Felanitx per representar els nous vitralls, vaig presentar el meu projecte i va ser elegit. Els dibuixos originals de tres vitralls estan guardats al bisbat de Mallorca on hi romanen a l’espera que qualque donant mecenes activi la seva realització».

Cavalls: És a partir de la demanda d’un mural on se’m demana que pinti animals, vaig pensar en sirenes i altres animals però vaig acabar pintant cavalls i coloms. Va ser el primer gran figuratiu que vaig dibuixar i pintar. Vaig aconseguir ajustar el volum dels animals en l’espai del llenç va ser una experiència magnífica. Va ser a partir de la realització d’aquest mural quan començ a pintar cavalls. Arriba el moment que el cavall és el meu subjecte i li aplic la multitud de formes que em venen al cap. Vaig assajar moltes formes de fer el cavall. Va ser un plaer. Construint i deconstruint les seves formes i volums, tot això va acabar en una exposició, amb molt d’èxit. Després, com tot, vaig perdre el fil i la necessitat de seguir pintant cavalls. És també molt important adonar-se que quan la inspiració s’acaba t’has d’orientar cap a altres reptes.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris