Aquest passat dijous, 15 d’agost, s’ha celebrat, com cada any, l’homenatge als republicans porrerencs represaliats pel franquisme.
Enguany ha estat el pati del Quarter Vell, ara dependències municipals, l’escenari on s’ha celebrat aquest sentit homenatge que organitza l’Assemblea Popular de Porreres.
Hi han intervingut Antònia Toledo, en representació de l’Assemblea Popular i que ha presentat l’acte, Miquel Àngel Veny de la Comissió de la Memòria Democràtica Municipal i Tomeu Garí, historiador i investigador expert en la Guerra Civil.
Fotografies d’alguns represaliats i assassinats han presidit l’escenari d’aquest encontre com ara en Sebastià Ferrà Xamena, Antoni Salleras Picornell, Fèlix Parejo, Antoni Amengual Barceló, Rafael Sampol Cerdà, Jordi Llaneras Llull, Pere Juan Juan, Bartomeu Vaquer Julià, Climent Serra Servera i Gaspar Oliver.
Antònia Toledo ha dit: «Aquest acte no seria possible sense l’assistència de tota la gent que ha vengut. En clau de present i de futur volem recordar que les persones que avui homenatjam són el far i el puntal de feina per l’Assemblea Popular: la lluita antifeixista».
Toledo ha afegit que «no volem banalitzar el concepte, com han fet alguns partits que es diuen d’esquerres per tal d’esgarrapar alguns vots. Els porrerencs que avui recordam sabien bé el que era el feixisme, el patiren. Per això, tot i que a Porreres no hi ha arribat en forma de partit ens hi trobaran al davant per barrar-li el pas, per això treballam».
Miquel Àngel Veny, com a president de la Comissió ha dit que «la tasca principal és seguir i continuar la línia de feina que fins ara s’ha duit a terme i avançar en l’obertura de la segona fase de la fossa. Hem de treballar des de la Comissió per que les generacions futures han de seguir recordant tot el que va passar justament perquè no torni passar».
Per la seva part, l’historiador de porrerenc Tomeu Garí ha fet un breu relat sobre la contextualització del lloc on enguany s’ha fet l’acte.
«Fer aquest acte avui en aquest Quarter», ha dit, «té la seva importància ja que és un dels llocs més emblemàtics de la repressió i alhora més desconeguts».
Garí ha explicat també que el fet que el cop d'estat no triomfàs suposà donar pas a la Guerra Civil.
«En un primer moment a Porreres la repressió no va tenir episodis violents, en principi l’objectiu era controlar els responsables republicans. Va ser a partir del desembarcament de les tropes catalanes republicanes comandades pel General Bayo quan es va desfermar la situació: a Porreres, començaren les persecucions de republicans i reclusions a coneguts edificis com ara Ca l'Hermano, el Quarter de la Guàdia Civil (Quarter Vell, ara) a L’Escrivania, actualment, entre d’altres» ha explicat Garí.
L’historiador ha relatat una sèrie de fets puntuals i documentats per tal de donar a entendre la situació i l’escenari que es va dibuixar aquelles primeres setmanes que seguiren a aquell 19 de juliol del 1936».
Durant l'acte hi hagué l'actuació dels conjunts musicals Vers Endins i Sang de Terra.
