Un gran desplegament policial va acompanyar l'acte dels monarques espanyol al Palau de l'Almudaina de Palma.

S'hi havia convocat una manifestació de rebuig a la monarquia, amb el lema 'Arruix Borbons' i, posteriorment, una sèrie de grupuscles parafeixistes varen convocar una contramanifestació, que, en principi estan prohibides per la llei espanyola.

La policia espanyola no va deixar l'oportunitat per tornar a mostrar de quin bàndol està.

La teoria diu que la policia no ha d'actuar amb criteris polítics. Qualsevol que conegui mínimament la trajectòria dels cossos policíacs espanyols sap de quin costat carrega. I contra quin costat sol carregar.

Mentre que els ultradretans i parafeixistes confraternitzaven amb els policies, els agents destacats a la zona reservada als manifestants antimonàrquics s'esmerçaven per laminar al màxim el dret a manifestació dels que pretenien manifestar el seu rebuig a la monarquia.

La policia espanyola va rebre els manifestants republicans amb identificacions, algun «hábleme en castellano», relativitzat després pel cap de l'operatiu que totd'una passà a conversar amb els manifestants en valencià.

La policia també requisà els pals de les banderes estelades i republicanes espanyoles, cosa que no va fer, com es pot comprovar a les fotografies, amb els que enarboraven els manifestants pro monàrquics.

Més incomprensible (i il·legal) va ser el requís de xiulets i «material acústic». Hi ha sentències que diuen que xiular està emparat per la llibertat d'expressió.

No és la primera vegada, ni la que fa cent, però això és el que passa i cal que qualcú ho expliqui.