En relació al nou incident de discriminació lingüística patit per una ciutadana en mans de les forces de seguretat de l'Estat (en aquest cas, de la Guàrdia Civil) a l'aeroport de Son Santjoan,

L'Obra Cultural Balear ha reaccionat davant el fet i ha recordat que el passat mes de juny varen exigir públicament una investigació a fons de l'incident que hauria tengut lloc dia 25 de juny en l'accés d'empleats denominat INDIA de l'aeroport de Son Santjoan, en què una treballadora hauria estat víctima d'un tracte discriminatori i arbitrari per part d'un agent de la Guàrdia Civil que se li hauria adreçat amb frases com «a la autoridad se le habla en español» i, també, «o me hablas en español o no pasas».

En aquest sentit, l'entitat apunta que, en cas de confirmar-se, els fets denunciats per la ciutadana, «constituirien un gravíssim cas de discriminació d'un ciutadà per part d'un membre de les forces i cossos de seguretat de l'Estat per raó de llengua». Per això, l'OCB reclamava a la Delegació del Govern espanyol a les Illes Balears a instar davant del Director General de la Guàrdia Civil l'exercici de la potestat disciplinària per a la sanció que pugui correspondre.

L'entitat, assenyala que segons la Llei orgànica 11/2007, de 22 d'octubre, reguladora dels drets i deures dels membres de la Guàrdia Civil, els seus membres hauran d'actuar «amb absoluta neutralitat (...), respectant els principis d'imparcialitat i no discriminació», entre altres motius, per raó de llengua (art. 18.2). I constitueix una falta molt greu, sempre que no sigui fins i tot delicte, «tota actuació que suposi una discriminació o assetjament» per raó, entre altres motius, de llengua, segons la Llei orgànica 12/2007, de 22 d'octubre, del règim disciplinari de la Guàrdia Civil.

Des de l'Obra Cultural han apuntat que alguns mitjans «han informat que aquesta investigació ja hauria conclòs en un sentit negatiu i que la Delegació del Govern hauria descartat l'existència d'una discriminació lingüística per raó de llengua». L'OCB demana a Delegació del Govern espanyol que confirmi oficialment aquesta informació i que faci públics els resultats de la seva investigació. «Si s'ha produït o no la incoació d'un expedient informatiu i quines diligències s'hi haurien duit a terme».

«Dissortadament són massa nombrosos els incidents protagonitzats en aquest àmbit per membres de les forces i cossos de seguretat de l'Estat, i en especial de la Guàrdia Civil, que actuen a les Illes Balears, per a donar per tancat aquest cas amb aquesta lleugeresa», han apuntat.

Per això l'entitat cultural exhorta la Delegació del Govern espanyol a les Illes Balears que de manera «inajornable» prengui les mesures necessàries per posar fi als incidents per raó de llengua protagonitzats per membres de les forces i cossos de seguretat estatals (en aquest cas, de la Guàrdia Civil), que vulneren el dret dels ciutadans d'aquestes illes a expressar-se en la llengua de la seva elecció en les comunicacions amb l'Administració de l'Estat (art. 4.2 de l'Estatut d'Autonomia: «ningú no podrà ser discriminat per causa de l'idioma»).

La Delegació del Govern espanyol a les Illes Balears hauria d'explicar quin és el contingut, durada i a càrrec dels responsables d'impartir la 'xerrada d'ambientació' que rebrien els agents de la Guàrdia Civil que arriben a Mallorca per primera vegada, i hauria de detallar quin és el procediment operatiu que ha de seguir un agent de la Guàrdia Civil quan un ciutadà se li adreça en català.

A la vegada, s'ha fet públic que la treballadora que hauria estat víctima de l'incident esmentat ha estat denunciada per part de la Guàrdia Civil per cometre una infracció administrativa contra la seguretat aèria i s'exposaria a una multa exorbitant. Segons han apuntat, la denúncia es basa en una suposada vulneració de la Llei 21/2003 de seguretat aèria, que en l'art. 48, apartat 3.2, qualifica d'infracció molt greu «l'accés no autoritzat a la zona d'operacions i a les zones restringides dels aeroports». D'acord amb l'art. 55.1.c) d'aquesta llei, les infraccions molt greus es castiguen amb una multa de 90.001 fins a 225.000 euros.

«No és cert, en contra del que de forma tergiversada vol fer creure la Delegació del Govern», que les sancions estan previstes només per a «empreses o ens jurídics». De fet, en aquest darrer cas (art. 55.2.c), la sanció oscil·laria entre els 250.000 i els 4.500.000 d'euros. L'OCB demana a la Delegació del Govern que posi fi a aquest despropòsit, que té tota l'aparença d'una venjança del guàrdia civil implicat -autèntic protagonista de l'incident- en contra de la treballadora, i aturi la intoxicació informativa que promou en relació a aquests fets.

L'OCB insta la presidenta del govern de les Illes Balears, Francina Armengol, la secretària autonòmica d'universitat i recerca, Agustina Vilaret, i la directora general de política lingüística, Beatriu Defior, a pronunciar-se sobre aquest incident i a sortir en defensa de tots els ciutadans de les Illes Balears víctimes de casos de discriminació lingüística, especialment greus quan són perpetrats per part de membres de les forces i cossos de seguretat. És peremptòria la creació de l'Oficina de Drets Lingüístics sense més dilacions.

En darrer terme, l'OCB, una vegada més, anima la ciutadania a no defallir i a fer valer els seus drets lingüístics en tots els àmbits de la vida quotidiana —i a denunciar enèrgicament i sense temor els casos de conculcació del seu exercici—, perquè la millor manera de mantenir la llengua viva i vigorosa és fer-la servir arreu i en qualsevol circumstància.