El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir; el rector de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Llorenç Huguet; el director del Centre d’Institucions de CaixaBank a les Illes Balears, Hilari Llabrés, i el director de l’Institut d’Investigacions Agroambientals i d’Economia de l’Aigua (INAGEA), Hipólito Medrano, aquest dilluns han presentat el llibre 'Gestió ambiental post-incendi forestal'.
La publicació, impulsada per 'la Caixa', és un estudi capdavanter en l’anàlisi dels efectes ambientals dels incendis forestals sobre els ecosistemes mediterranis. Aquesta recerca se centra en els efectes dels incendis a curt termini i a mitjà termini, concretament de l’incendi que va tenir lloc a Andratx l’any 2013, el més gran que han patit les Illes Balears d’ençà que hi ha registres, amb una superfície afectada de 2.406 hectàrees. El proper dia 25 de juliol se’n complirà el sisè aniversari.
Una vegada extingit el foc, el Govern, la UIB i l’INAGEA han col·laborat estretament en el seguiment i monitoratge ambiental de la restauració i regeneració natural de la zona. Els resultats d’aquest seguiment es recullen en els set capítols de què consta el llibre, editat per Joan Estrany Bertos i Jorge Gago Mariño, del Grup de Recerca en Hidrologia i Ecogeomorfologia en Ambients Mediterranis (MEDhyCON), de la UIB.
Alguns dels resultats que el llibre aporta i que són transferibles a la gestió forestal post-incendi forestal, són:
- Es constata que, tot i la baixa cobertura vegetal després de l’incendi forestal, les taxes d’erosió varen ser baixes (8 tones per km2 i any de mitjana), a causa, en gran part, de la gran quantitat d’estructures de conservació del sòl (marjades) presents a la zona incendiada.
- Els vessants de la conca afectats per l’incendi forestal foren les zones on es va generar i transferir més sediment erosionat cap a la xarxa fluviotorrencial durant el primer esdeveniment torrencial ocorregut després de l’incendi.
- El grau de coberta del sòl el 2017 (4 anys després de l’incendi) era del 50 %, amb el càrritx com a espècie més abundant (amb més del 13 % de cobertura).
- La qualitat del sòl a les marjades, independentment de l’afecció per incendis forestals, és sempre menor, la qual cosa apunta al fet que les activitats agrícoles del passat encara tenen efectes negatius sobre els sòls i la seva capacitat de recuperació.
- Malgrat que les terrasses són mesures molt eficaces de conservació del sòl, la manca de manteniment i el col·lapse dels murs poden provocar l’activació de processos d’erosió de més magnitud.
- L’evolució i l’eficiència de les actuacions post-incendi forestal desenvolupades (feixines) i la presència de marjades tenen un paper rellevant en el procés de recuperació forestal, amb més taxes de regeneració vegetal.
- La identificació d’àrees homogènies de restauració ajuda a plantejar una estratègia de zonificació per a la recuperació de la coberta forestal post-incendi forestal i a establir aquestes àrees de recuperació natural preferent.
El canvi dràstic en la gestió forestal causat per l’abast territorial i socioambiental dels incendis forestals ocorreguts durant la segona meitat de l’estiu de 2013 va fer veure la necessitat imperiosa de vincular gestió forestal i recerca, de manera que es va proporcionar al Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl el suport científic imprescindible per establir estratègies eficaces de rehabilitació i restauració forestal. El llibre presentat aquest dilluns esdevé un clar exemple de transferència científica en l’àmbit de la gestió ambiental i de col·laboració interadministrativa.
