El govern d'Espanya qüestiona la constitucionalitat de més d'una vintena d'articles de la Llei de Consultes populars i Processos participatius de Balears, per la qual cosa s'ha constituït una comissió bilateral de negociació juntament amb el Govern per a evitar la interposició d'un recurs davant el Tribunal Constitucional.

En concret, segons la informació publicada en el Butlletí Oficial de Balears (BOIB) aquest dimarts, es va acordar crear la Comissió a principis de juny. Segons han informat fonts de l'Executiu balear, previsiblement la comissió començarà a treballar després de l'estiu per a estudiar els arguments del govern espanyol.

Un dels articles qüestionats per Madrid és el que estableix que el resultat de les consultes municipals siguin sempre vinculants per a l'autoritat que les convoqui. També avisa de la possible inconstitucionalitat de l'article que permet circumscriure els referèndums a una part concreta del terme municipal; i de l'article sobre la resolució de recursos sobre sol·licituds per a realitzar consultes.

Igualment, el govern de Sánchez dubta de la constitucionalitat de tota la secció 2 del capítol 2 -que versa sobre la convocatòria i publicació de la mateixa- i dels capítols 3 i 4 de la llei al complet -que tracten l'organització i documentació de la consulta i la campanya informativa, el vot, l'escrutini, la proclamació de resultats i les reclamacions-.

La Llei va ser aprovada a la fi de febrer pel Parlament, amb 31 vots a favor, 15 en contra i dues abstencions. PP i Ciudadanos varen presentar esmenes perquè els referèndums dels municipis no fossin sempre vinculants, però varen ser rebutjades.

En la defensa del Projecte de Llei, la llavors consellera de Cultura, Participació i Esports, Fanny Tur, va defensar que la norma «aprofundeix en el sistema democràtic per a canalitzar la participació directa de la ciutadania». A més va assegurar que la llei regulava «amb totes les garanties jurídiques» les consultes impulsades per les institucions o per iniciativa popular en l'àmbit municipal, insular i autonòmic.

«Es pot donar veu a la ciutadania i no s'ha de tenir por a consultar als ciutadans, un Estat de Dret es fonamenta en la sobirania popular que s'ha d'exercir de manera constant i permanent, no només cada quatre anys», va declarar.