Joan Forteza (Palma,1950), és el president de la Federació de Veïns de Palma. Vos oferim l'extensa entrevista que li va fer Ona Mediterrània fa dues setmanes.

- L’any que ve es compliran 40 anys de la Federació d’Associacions de Veïns o del moviment veïnal...

- Sí, l’any que ve, el 26 de novembre la Federació farà el seu 40 aniversari des de la seva existència com a tal. Va ser després del franquisme i a partir de que es regulassin les associacions i entitats es varen poder constituir la gran majoria d’associacions de veïnats que tenim avui. I després d’aquest moviment veïnal es va constituir la Federació que les va aglutinar a totes. Durant aquests 40 anys hem tengut alts i baixos, com la mateixa societat.

- Quina és la salut actual de la Federació i del moviment veïnal?

- Avui tenim una salut bastant acceptable i aglutinam 44 associacions de veïnats implantades arreu de tots els barris de la nostra ciutat, tant del centre, com de l’extraradi, com també dels anomenats pobles de Palma. En aquests moments estam plenament implantats a tota la ciutat i a les barriades i pobles de Palma. La nostra salut és bona.

- Es pot dir que el moviment veïnal està creixent?

- Durant aquests quatre o cinc anys hem augmentat en sis el nombre de les associacions de veïns federades, la qual cosa vol dir que elles mateixes estan fent una bona feina i són molt acceptades pels veïns i veïnes de Palma i és un esglaó entre la política i l’individualisme a través de les quals es poden transmetre a les nostres institucions i als nostres polítics totes aquelles demandes que o bé no són recollides directament o no ho fan de la manera en la que els veïnats perceben que s’ha de fer. Per tant, creiem que són un conjunt d’entitats necessàries per a la ciutat, per fer aquesta transformació i per mantenir, sobretot, els drets i l’interès general dels veïns i veïnes de Palma.

- Fins a quin punt existeix una consciència col·lectiva o una consciència de fer ciutat a través de les associacions i fins a quin punt no fan una feina instrumental per dir-ho d’alguna manera.

- Ens sentim molt identificats amb totes les problemàtiques que, dia a dia, estan a peu de carrer, que són les que a nosaltres ens interessen, aquelles petites coses que els ciutadans demanen que es solucionin perquè faciliten la vida del dia a dia. Per tant, nosaltres creim que aquest és un camí irrenunciable i per altra banda, vull comentar que el nostra lema és 'La força de la unió' i aquesta força és la que ens manté actius dia a dia i amb una presència efectiva al llarg de tots els moviments que s’originen a la nostra ciutat. Alguns dels quals són encapçalats per nosaltres com va ser la iniciativa popular en relació a la prohibició del lloguer turístic en els pisos plurifamiliars de tota la ciutat.

- Quines són les principals activitats que impulsau des de la Federació?

- Des de la Federació encapçalam totes aquelles demandes que neixen a les associacions de veïnats i que elles ens traslladen a nosaltres perquè les traslladem a totes les àrees de l’Ajuntament de Palma. Quin és el nostra objectiu? Nosaltres som de Palma i el nostra referent com a institució és l’Ajuntament. Per tant, nosaltres recollim les demandes que ens fan arribar les associacions de veïns, els estudiam i les plantejam juntament amb ells, en ocasions hem de demanar la col·laboració de tècnics o experts en la matèria i les traslladam a cada una de les àrees de l’Ajuntmaent. Perquè gràcies a un Govern d’esquerra, avui en dia la Federació té un representant a totes àrees de l’Ajuntament de la nostra ciutat. Tenim un representat en el Consell d’organització d’EMAYA, de l'EMT, a urbanisme... i així a totes les àrees. És una manera que té el ciutadà per poder fer arribar les seves demandes directament, a través de la Federació a l’Ajuntament perquè se’ls plantegi i les resolgui, evidentment.

- Quina és la posició de la federació davant el xoc entre una ciutat mediterrània, de festa en el carrer, i el dret en el descans dels veïnats.

- És un dels grans problemes que tenim avui en dia. Fins on els veïnats tenen dret al descans i a gaudir d’un espai públic i fins on el tenen aquestes empreses que a vegades excusant-se, precisament, en la feina que donen. Nosaltres deim que mala feina. Volen llevar-nos aquest espai i el gaudir de la vida, estar en mig del carrer convivint els uns amb els altres. És una de les lluites que tenim i creiem que va per mal camí perquè tenim un model turístic que ho prioritza tot. Avui no es pensa més que en la figura del turisme i donar rendibilitat a les empreses que donen aquests serveis als turistes i que, moltes vegades ho fan, apartant totalment els ciutadans i prenent el nostre lloc i els nostres serveis. Nosaltres sempre hem dit que volem una ciutat feta a la mida dels nostres veïns i en la que també hi puguin viure els nostres visitants, però no al revés.

- Trobau que ara es fa una Palma a la mida dels turistes?

- No podem admetre que la ciutat es dissenyi de cara exclusivament al turista i que se’ns obligui a viure amb aquest condicionant. Seria la desaparició del comerç tradicional. Avui en dia tot el centre de Palma està ocupat per botigues temàtiques o franquiciades. És un gran mostrador de souvenir, de regal, però si tu vols comprar una lletuga per dinar no saps on has d’anar. I això engega a la gent. Els polítics són els que han de prendre decisions, però es veuen totalment condicionats pels grans lobbis de pressió que són promotors, constructors i hotelers.

- No sé si coincidiu en la dificultat extrema per organitzar actes culturals a Palma, la burocràcia gairebé ho impossibilita. Has de lluitar contra tot per intentar fer cultura a Palma...

- Efectivament, al llarg del temps se’ns han anat imposant lleis, algunes venen de Madrid com la llei de seguretat ciutadana, i algunes de la nostra comunitat autònoma o ordenances del propi Ajuntament que limiten les activitat culturals i qualsevol tipus d’activitat. Avui en dia es perceben les activitats, per part de les entitats, com una espècie de molèstia. Quan arriba una sol·licitud d’espai públic per part d’una entitat des de l’Ajuntament, fins i tot des d’una part dels funcionaris, ho veuen com una ingerència amb el que ells consideren seu i que han de regular d’una manera extrema. Nosaltres deim a tothom que ha de complir les normes, que per alguna cosa hi són, però han de ser facilitadors d’aquests projectes, i perquè la gent i entitats puguin ocupar l’espai públic perquè tenim tot el dret a fer-ho. Perquè si no és així, la nostra cultura, el nostra patrimoni, la nostra forma de ser serà anul·lada per aquest turisme massiu i nosaltres desapareixerem i per tant, la nostra cultura també.

- Palma és una ciutat que més aviat està bruta. No m’ha arribat a quedar clar si és per falta de neteja o per excés de gent que l’embruta...

- Aquí malauradament hem de parlar de l’herència rebuda. Durant l’anterior legislatura, s’han fet una sèrie de feines importants, però no han arribat a tenir aquesta Palma que tots volem tenir. I jo crec que la cosa cau per les dues bandes, perquè encara la neteja no es fa amb la intensitat ni amb la qualitat que toca fer-se i perquè els ciutadans es comporten d’una manera totalment incívica amb les seves actuacions al carrer. S'han d'incrementar les inversions per part d’EMAYA, perquè les que s’han fet fins ara són importants, però no són suficients. I s'ha d'educar els ciutadans. Crec que seria molt important que als barris es fessin xerrades, al carrer, en les quals se’ns guiàs i ens mostrassin quines són les nostres males actuacions, molt concretes, per exemple els orins dels cans o perquè es deixen els trastos a qualsevol banda i no a l’adequada i el dia que ho has de fer. Tota aquesta educació és imprescindible perquè la nostra ciutat sigui la que hauria de ser.

- Què en pensau de la sensació de col·lapse que sentim molts veïns de Palma?

- És evident que hi ha molts de dies en que a Palma arribaran 3, 4 o 5 creuers i que alguns d'ells duen 4.000 o 5.000 persones. Palma no pot suportar demogràficament el pes que suposa durant 4, 5 o 6 hores tenir 20.000 o 25.000 persones en el centre històric de la ciutat que és el que ells volen veure. Això s’ha de regular.

- Heu signat el manifest en contra de l'acumulació de creuers a Palma...

- Sí. Nosaltres en el manifest hem considerat que seria oportú que cada dia en vengués un i que tengués uns 4.000 turistes com a màxim. També vull desmitificar això de que els turistes dels creuers contribueixen d’una forma tant efectiva en el manteniment del nostra comerç tradicional. Simplement, en el centre de Palma ja no existeix el comerç tradicional. Per tant no hi poden contribuir en absolut. Les pròpies empreses de creuers ja se’n preocupen de que els turistes buidin les seves butxaques a les botigues que duen els propis creuers, i fins i tot, els hi donen pícnic. Per tant, la cosa queda a un dinar a quatre restaurants i a comprar souvenirs i records de baixa quantia en tots els casos. Nosaltres el que deim és que volem un turisme de molta més qualitat. Voldríem creuers que fossin un poquet més petits i, sinó, que es mantingués durant tot l’any un creuer diàriament, que al cap de l’any seria a prop d’un milió i mig de creueristes que vendrien. Ara mateix estam en plena temporada i hi ha dies que no hi ha cap creuer. Per què? Perquè a la companyia lo li interessava que hi fos, per problemes o rendibilitat seva. Nosaltres deim que cada dia durant tot l’any hi hagi un creuer a Palma. Això si que repercutiria duna forma efectiva a l’economia perquè seria un creuer d’un poder adquisitiu més alt.

- En el cas del lloguer turístic, estau d’acord amb el que ha fet l'Ajuntament fins ara? Hauria d'haver fet més? Menys?

- L’Ajuntament el que ha fet és aprovar, en un ple, la iniciativa popular que va presentar la Federació. No va ser una iniciativa de cap partit polític ni una iniciativa de la institució com a tal. Diríem que no els hi va quedar més remei, precisament perquè era una iniciativa popular. Nosaltres creim que la llei s’ha de mantenir. És vera que la prohibició del lloguer turístic no és l’únic factor que contribuirà a que hi hagi habitatges assequibles pels ciutadans de Palma, però és un d’ells. És evident que tots els habitatges que es dediquen a l’activitat turística no es les lloguen la classe treballadora, els habitatges es lloguen d’una manera o de l’altra.

- Heu proposat la construcció de mil habitatges...

- Sí, hem presentat als partits polítics, i alguns d’ells ho han acceptat, aquesta construcció de mil habitatges a tota la ciutat que és possible fer-ho en una legislatura, tan sols seria un 0,5% del pressupost de la nostra comunitat autònoma, serien 100 milions d’euros en quatre anys perquè hi hagi 200 habitatges d’una habitació pels joves que es volen independitzar, que hi hagi 300 de dues habitacions per a les famílies noves que es constitueixin i finalment 500 per a les famílies ja constituïdes que tenen problemes per aconseguir aquests habitatges. Això seria una primera empenta important que contribuiria a posar en el mercat 1.000 habitatges a preu de lloguer, de titularitat municipal de Palma, finançats pel Govern, que contribuirien a que els preus dels lloguers baixessin, perquè 1.000 lloguers de cop a la nostra ciutat es noten.

- Hi ha preocupació per l’ús social de la nostra llengua a Palma. Amb això la Federació sempre ha estat exemplar, però que més podem fer des de les associacions per fer arribar un missatge positiu de la nostra llengua i sobretot ajudar a que la gent que encara no la sap, l’aprengui.

- Hem de persistir i ajudar d’una manera normal a aquesta integració que totes les persones que, en origen, no parlen la nostra llengua, vegin normal integrar-se en el seu ús. Les llengües s’han d’usar perquè sinó s’utilitzen en moren. Nosaltres per exemple tenim molts de barris en que la presència del castellanoparlants és majoritària davant els mallorquins i el que els hi deim és que, amb normalitat, comencin per emprar les dues, per aquesta correlació que hi ha a través de la paraula i, a poc a poc, anar-los traslladant i fer-los veure la importància que té que es sentin identificats amb nosaltres. Perquè nosaltres som d’aquí i ells estan aquí, nosaltres volem que ens estimin, no volem que hi hagi cap tipus d’odi en l’ús de la llengua. Per tant no ens queda més remei que tenir persistència.

- Què demanau al nou consistori que s’acaba de constituir a Palma?

- No farem cap demanda concreta perquè això ho farem a través de l’Ajuntament. El que si els demanam és que funcionin com un equip, que no facin regnes de taifes com en altres ocasions, que defensin l’interès general i els drets dels ciutadans.