Setmanari Sóller

134
anys

Mallorca i els seus suds: Gènere i Feminisme a debat

13-07-2019

Aquest divendres a l’edifici de Sa Riera (UIB) de Palma i dins el marc de conferències i comunicacions del primer fòrum 'Mallorca i els seus suds' s’ha duit a terme la tercera i última jornada, dedicada al Bloc de Gènere i Feminisme. S'hi han pogut escoltar les següents comunicacions:

Neus Tur: 'L’experiència confluent del Moviment Feminista de Mallorca.

La politòloga ha fet un repàs de la historia de la lluita feminista a través de les distintes generacions a les Illes Balears.

Ha afirmat que: «Som on som avui per mor de la lluita i la feina en la clandestinitat de les dones que ens han precedit».

En aquesta quarta onada de lluita feminista a Mallorca es plantegen una sèrie d’objectius per assolir: sortir del pla 'biologicista', posar en valor el qüestionament de la dona racialitzada i migrant, retornar a allò que polititzi les violències masclistes i tenir en compte que les dades de feminicidis no aturen de créixer.

Una de les preocupacions de la lluita feminista és la constant vigilància cap a l’Administració Judicial en la resolució dels casos de violències masclistes.

Per acabar la seva intervenció ha apel·lat a la millora en la coordinació del moviments feministes i en la utilització de les xarxes socials perquè siguin determinants per donar a conèixer les accions que es duen a terme.

Aina Sastre i Margalida Capellà: 'Dones i festes populars a Mallorca: guanyant espais'.

En aquesta comunicació s’ha posat de manifest la discriminació que pateixen les dones en les festes populars de les Illes Balears.

Sastre i Capellà han afirmat que les dones han estat discriminades històricament per defensar la festa i la cultura on no hi han pogut exercir els seus drets només pel fet de ser dones. Un dels mals radica, justament en la tolerància de la societat en aquesta mancança.

També s’ha criticat que dins el context de la festa es toleri la idea i la pràctica de l’abús d’alcohol a menors fins i tot, abús de drogues i abusos sexuals. La festa no pot justificar-ho tot.

Sastre ha afirmat «estar en el punt de mira social de forma permanent és molt esgotador».

Canviar l’opinió d’alguns sectors de la societat en la part forana sobre els drets de la dona és una gegantina tasca per afrontar però urgent.

L’important és donar visibilitat a les protestes i accions a favor del dret de la dona, han conclòs i recordar que si les dones no poden participar com els homes aleshores no és la nostra festa.

Karina Bidaseca (Universitat de Buenos Aires): 'Feminismes i descolonialitat'.

En un documental on es visualitza la colonització i la lluita feminista a través de les distintes manifestacions artístiques com ara la pintura, la poesia, la narrativa, cinema, etc.

Performances i expressions artístiques formen part del paquet de denúncia i visualització de la discriminació de la dona i la violència.

La lluita feminista es posa de manifest a través d’artistes d’arreu: la cubana Ana Mendieta i les seves escultures, la iraniana Shirin Neshat i el seu art visual, la cineasta vietnamita Trinh T. Minh-ha ens ofereix una visió diferent a partir de l’escenari post-atemptats de l'11 de setembre o la mirada i anàlisi crítica de la sociòloga palestina Elise Aghazarian.

Pere Fullana: 'La construcció de masculinitats no normatives a través del programa de radio Homes Transitant'.

L’algaidí Pere Fullana i Falconer ens ha exposat el seu punt de vista sobre la importància de l’oportunitat que ha tengut a través d’Ona Mediterrània de difondre i transmetre les incomoditats i febleses que els homes sentim a l’hora d’afrontar aquest biaix patriarcal que pesa com una llosa en la lluita per la igualtat.

Ha fet també una exposició d’una sèrie d’accions que els homes fan des de la perspectiva de gènere i que s’explica en els seus programes.

Fullana ha remarcat la necessitat de crear un marc de referència on els homes puguin «constituir espais de reflexió i sinceritat amb nosaltres mateixos».

«Homes transitant no és una entitat tancada», ha dit, «estam oberts a diàlegs, tallers, trobades, als moviments feministes, xarxes d’homes, col·lectius LGTBI» entre d’altres.

Joan Lluís Llull: 'El moviment LGTBI a les Illes: apunts històrics i perspectives'.

El professor Llull ha dit en la seva comunicació que és en la constitució de l’imperi espanyol on emergeix l’ideal d’home, únic i espanyol, una llengua pròpia i única per tothom i una única nació.

Des d’aquest període històric la sodomia ha estat severament castigada, en canvi en les terres on es va intervenir de forma colonial ja existia la pràctica homosexual tolerada. És doncs a partir d’aquest moment en la cultura espanyola on s’estigmatitza aquesta pràctica.

Llull remarca també que és a a partir de 1954 on el vocable i concepte homosexual és imposat per Franco.

El professor i president d’ALAS ha fet recorregut històric de la societat i la política balear en el context de normalització del fet homosexual i la seva cabuda i acceptació en el món polític i sobre tot de les associacions que han anat emergent en el transcurs de la recent història política i social des de la transició democràtica fins avui, sense menystenir els casos d’homofòbia ocorreguts en diferents èpoques de la història.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris