TV3 ha tingut accés a la documentació generada per les ambaixades espanyoles al Regne Unit, Suïssa i Alemanya que qüestiona l'activitat de les delegacions de la Generalitat.

El Ministeri d'Exteriors, que encapçala en funcions Josep Borrell, vol que es tanquin i per argumentar-ho davant dels tribunals ha encarregat a les ambaixades que en facin un seguiment detallat.

«Continuació de la campanya de descrèdit a Espanya»

A Londres ha seguit les passes del delegat Sergi Marcén: reunions, contactes, converses, actes. Per exemple, detalla la primera trobada amb un membre de l'oficina del primer ministre de Gal·les.

I també han informat de l'activitat a les xarxes de Marcén: «Retuiteig de missatges en favor de Gibraltar, criticant les paraules del Ministre sobre el genocidi indígena i continuació de la campanya general de descrèdit a Espanya (arribant a extrems pròxims a la ridiculesa, com insinuar que una avaria de la companyia de comunicacions O2 és deguda a que pertany a l'espanyola Telefónica).»

«La valoració dels assistents va ser de total desànim»

D'un acte públic del vicepresident del Parlament, Josep Costa, celebrat el 7 de gener del 2019 al Parlament britànic, la documentació en detalla l'ambient: «Segons fonts que van ser-hi presents, l'acte no va estar bé: va haver-hi amb prou feines 20 persones, la meitat de l'organització i l'altra meitat amics, i la valoració dels assistents va ser de total desànim. Es va col·locar una estelada cobrint una taula a la sala (i com que semblava un taüt, va donar lloc a comentaris irònics a les xarxes socials).»

«Un sopar lúgubre i funerari»

I un acte molt més recent, un 'sopar tertúlia' amb l'exconsellera Clara Ponsatí fet a Londres el 2 de maig, es descriu com «lúgubre i funerari»: «Amb prou feines es van cobrir la meitat dels llocs del sopar. Segons una font que va estar present, l'acte va ser fluix, 25 persones. Va haver-hi inclús un buit de preguntes. Molt de fàstic i sensació d'estar desnortats i dividits. Ponsatí no sabia ni què explicar als assistents, tot molt lúgubre i funerari.»

A Suïssa, el seguiment està centrat en el delegat Manuel Manonelles, i el fan tant l'ambaixada a Berna com la missió espanyola davant les Nacions Unides a Ginebra.

L'ambaixada és la que carrega més les tintes contra Manonelles. En un document datat el 13 de març, el descriu com «un activista»: «Des de la reobertura de la delegació de la CCAA a Ginebra i la designació del seu delegat, Manel Manonelles, és obvi el renovat activisme d'aquest a favor de l'independentisme.»

El document fa una llista d'aquesta activitat, i finalment conclou que Manonelles «treballa en contra dels interessos generals de l'Estat»

La situació legal del delegat, «en entredit»

La missió de Ginebra, en canvi, analitza la situació legal de Manonelles, assegurant que no és gens clara: «Sembla disposar d'un permís de residència B, que correspon a treball per compte aliè, i que provindria de la sol·licitud formulada al seu favor en el seu dia per alguna ONG.» «Podria considerar-se que la part més dèbil de l'entramat de l'estructura del sr. Manonelles com a resident a Suïssa és aquesta, perquè rep un sou de la Generalitat, però el seu permís de residència l'obligaria a ser resident fiscal a Suïssa i afiliar-se a la Seguretat Social local. Totes dues coses poden posar la legalitat de la seva residència en entredit.»

El responsable d'aquesta missió considera que no té els recursos necessaris per fer aquest tipus de feina, i suggereix que li enviïn algú del CNI: «En tot cas, per la meva part considero que caldria estudiar la possibilitat que el CNI nomeni un Conseller o un Agregat resident a Ginebra per la importància creixent dels interessos en joc en l'àmbit multilateral, instituts acadèmics, societat civil, etc., al voltant de l'anomenada Ginebra internacional.»

Instruccions d'Oriol Junqueras per contactar amb religiosos

L'informe que aporta l'ambaixada a Alemanya assegura que les delegacions tenen instruccions del president d'ERC, s'entén que emeses des de la presó: «Han rebut instruccions d'Oriol Junqueras perquè contactin amb representants de les congregacions eclesiàstiques als seus països corresponents. La finalitat és obtenir el suport de l'Església per millorar la situació dels polítics presos catalans.»

Aquest informe es centra en l'activitat de la delegada a Berlín, Marie Kapretz, que considera que, com Manonelles, es dedica fonamentalment a difondre el missatge independentista: «El paper de Marie Kapretz ha estat clau en les diverses activitats que s'han portat a terme a Alemanya en suport del moviment independentista català i a l'hora de potenciar la imatge internacional del procés.»

L'informe alemany llista les activitats de Kapretz, com entrevistes a mitjans o els actes organitzats durant el període que Carles Puigdemont va estar a la presó de Schleswig-Holstein.

Tota aquesta documentació és la que ha aportat al TSJC l'Advocacia de l'Estat per encàrrec del ministeri de Josep Borrell com a annexos de la demanda presentada perquè ordeni, com a mesura cautelar, el tancament d'aquestes tres delegacions de la Generalitat.

El Ministeri d'Exteriors «subratlla»

TV3 ha preguntat al Ministeri d'Exteriors sobre aquesta documentació, però han afirmat que que no fan comentaris sobre processos judicials en marxa.

De tota manera, poc després fonts d'aquest Ministeri han assegurat que han de «detectar l'ús indegut de fons i recursos públics» per part del «projecte separatista»: «Des del Ministeri volem subratllar que és part de la nostra feina vigilar de prop qualsevol activitat que pretengui malmetre la imatge d'Espanya a l'exterior, i en particular, totes aquelles que tinguin per finalitat portar a terme el projecte independentista del Govern de Catalunya.»

Aquestes fonts afegeixen que han d'«evitar a qualsevol preu» que les delegacions de la Generalitat continuïn fent això «sota falsos pretextos».

Alfred Bosch: «Això té un nom: guerra bruta»

El conseller d'Acció Exterior de la Generalitat, Alfred Bosch, ha qualificat de «guerra bruta» els informes elaborats per les ambaixades sobre les delegacions que pengen de la seva conselleria i també sobre la seva pròpia activitat. Bosch ha dit que això és «espiar rivals polítics».

Torra demana la dimissió de Borrell

El govern de la Generalitat de Catalunya demana la dimissió del ministre d'Exteriors en funcions, Josep Borrell, per l'escàndol de l'espionatge de l'executiu espanyol a les delegacions de la Generalitat a l'exterior, un control, asseguren des de Palau, que s'ha perpetuat després de l'aplicació de l'article 155.

Quim Torra ha demanat la dimissió de Borrell. Ha afirmat que «les clavegueres de l'Estat estan col·lapsades».

L'informe sobre les delegacions catalanes és en poder del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Forma part de la documentació enviada a la sala contenciosa-administrativa per l'Advocacia de l'Estat, és a dir pel Ministeri d'Exteriors, per argumentar la seva petició que es tanquin immediatament les delegacions catalanes del Regne Unit, Alemanya i Suïssa.

La Generalitat les va restablir per decret l'any passat, juntament amb les dels Estats Units i Itàlia, un cop aixecat el 155.