Setmanari Sóller

134
anys

'A jazz de mar 2019': Josep Munar sorprèn amb els seus nous camins musicals

06-07-2019

Aquest divendres 5 de juliol, dins el marc del festival de jazz de Portocolom 'A Jazz de mar 2019' s'ha presentat el nou projecte de Josep Munar.

Josep Munar (Felanitx, 1986), és defineix com un músic eclèctic, rítmic i autodidacta malgrat el seu pas per conservatoris superiors.

L’hem vist formar part de moltes bandes diferents com Sideman, tant de Mallorca com d’arreu, sempre dotat d’una personalitat única que mai deixa de sorprendre’ns on hi suma una gran dosi de creativitat i recerca de nous camins musicals.

Josep Munar ha vengut a Portocolom per oferir al públic una col·lecció de cançons pròpies que ha escrit en els darrers temps amb una formació inusual i innovadora com és l'actual: guitarra i dues bateries.

Aquestes propostes musicals de Josep Munar, acompanyat de Juan Berbín al set acústic i d’Antonio Torres al set acústic-elèctric, ens transporten al seu univers d’harmonies riques de ritme i melodies cantables que ens fan veure els seu ésser més pur.

Conversa amb Josep Munar

- Com definiries l’estil de música què fas?

- És més complicat definir-la que fer-la. Vendria a ser una amalgama de zones de confort i zones de no confort. Havent tocat en diferents bandes com ara de flamenc - fusió, música negra, blues, guitarres acústiques... tot m’ha ajudat, però definir un estil concret és més complicat. Tot plegat està per definir.

- Per què creus que una guitarra i dues bateries assoleixen l’exigència musical que tu demanes?

- Concretament, en aquest disc i com a líder, me’n vaig adonar de que havia nascut per una guitarra sola però em feia falta una bateria. Sorgiren varies idees. Vaig pensar que un concert, que no era només a mi sol, necessitava acompanyament, aleshores vaig pensar que Juan Berbín i Antonio Torres eren òptims per acompanyar-me en aquest treball.

En qualsevol cas me costa molt estar satisfet. Només pensar que gent més jove que jo ha organitzat aquest festival i l’oportunitat que això suposa i amb l’agraïment cap en Juan i n’Antonio. Crec que com a concert anat molt bé, sí.

- On són les fonts d’inspiració a l’hora de confegir els acords, els ritmes, de les teves músiques?

- No vull que soni pretenciós però les fonts són jo i la meva història. No he tengut sempre sort. No he patit més en aquesta vida que altres, però la soledat, el patiment, menjar-te el 'coco', pensar que les coses són com són i no com tu voldries que fossin són coses de les que jo en trec molt. Alhora me puc inspirar des de un gest de qualsevol persona fins a qualsevol aptitud artística. L’art en general m’inspira molt. Aquests acords, ritmes, els trec de mi mateix i les influències no sé ben bé d’on surten en concret, potser un poc de tot plegat.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris