A hores d'ara resulta indiscutible que el suport als Acords de Govern i a la investidura de Francina Armengol com a presidenta del Govern té molta contestació entre la militància de MÉS per Mallorca.

Es considera que l'equip negociador va fer massa via en acceptar el que li proposava el PSOE i que la majoria de persones que el formen hi tenien interessos personals incompatibles amb l'interès general del partit. De fet, la idea de que s'ha signat un mal acord és bastant generalitzada entre la militància i també es considera que si l'assemblea decisiva s'hagués convocat amb més temps, hi haurien pogut anar més militants no professionals de la política i el resultat hagués estat un altre.

Una de les figures més qüestionades per la militància és la del candidat número 1 en la llista al Parlament, Miquel Ensenyat. Es considera que es va precipitar en donar llum verda a la sessió d'Investidura, cosa que va fer el passat dijous en reunió amb el president del Parlament, Vicens Thomàs, per tant, abans que l'assemblea de militants de MÉS es pronunciàs.

També es considera que no té lògica que el líder de la candidatura se'n vagi a Madrid. O ha de quedar com a vicepresident o conseller, o ha d'assumir que els resultats han estat dolents i ha de dimitir. Anar-se'n a Madrid com a Senador és considera una via intermitja que només resol el futur del propi Ensenyat, però no aporta res al de la formació ecofeminista.

Sembla bastant evident que una majoria de la militància de MÉS per Mallorca és contrària a que Ensenyat sigui el Senador de designació autonòmica. No està tan clar que hi hagi una alternativa de consens. El sector provinent d'IniciativaVerds (que continua mantenint espais de debat propis) aposta perquè la Senadora sigui Rosa Cursach, que, de fet, va ser candidata a les passades eleccions generals.

Altra gent, no organitzada en cap sector, però que inclou la militància més veterana de la formació i la majoria d'agrupacions locals, considera que l'elecció del candidat a senador ha de ser una aposta a vuit anys, és a dir una persona que no vagi al Senat a retirar-se, sinó que hi vagi a demostrar el que es pot fer en clau sobiranista a una cambra que, al manco en teoria, és de representació territorial. Una persona que assumesqui que d'aquí a quatre anys estigui en condicions immillorables per liderar la candidatura sobiranista a les properes eleccions generals.

I aquí els noms que sonen són molts: Antoni Verger, Biel Barceló, Nanda Ramon...