L'editorial Comanegra ha respost a través d'un comunicat als intents de censura del llibre 'On és l’Estel·la?', de Toni Galmés, que han anunciat els sindicats de la policia espanyola.

Comanegra comença explicant que és «Un llibre amb dibuixos, sí: però per a adults Tot i que On és l’Estel·la? és un llibre il·lustrat, va dirigit a un públic adult» i afegeixen que «Les persones que no llegeixen habitualment, sovint poden mal interpretar que un llibre amb dibuixos és només per a nens petits, però no és així. Segons dades de l’agència de l’ISBN, el 2016 es van publicar 2.940 títols amb continguts gràfics per a adults, i el 2017 la xifra va escalar fins als 3.413» i recorden que el llibre duu a la seva coberta l'advertència '+18'.

El comunicat de l'editorial també diu que «En el cas remot que algú tingués dubtes, des de l’editorial Comanegra es van prendre accions per refermar aquesta idea. Algunes d’elles són:

1. A la coberta del llibre apareix un +18, una icona que no deixa lloc a dubtes. A la primera edició en clara preeminència a la portada; a la segona edició (quan el llibre ja té prou recorregut), a la contraportada per raons evidents de disseny.

2. A DILVE —la plataforma oficial encarregada de recollir, gestionar i distribuir la informació bibliogràfica i comercial dels llibres que estan en venda a l’estat Espanyol, de la qual fa ús tota la cadena del llibre, especialment els llibreters— el llibre On és l’Estel·la? figura com a llibre per a adults.

3. A la pàgina web de l’editorial Comanegra, el llibre es troba a la categoria “Art i cultura”, en cap cas a la d’infantil. I, a més, a la fitxa tècnica s’especifica que és un llibre per adults.»

Comanegra recorda que «el llibre apel·la al sentit de l’humor, tal com s’explica a la sinopsi: El procés català va avançar durant anys marcat per un factor que el diferenciava d'altres moviments populars i explicava força coses de la cultura catalana: el sentit de l'humor. Entre el 2017 i el 2018 han estat encausats (a més de polítics) humoristes, pallassos, revistes satíriques, músics i tuitaires, i les ganes de fer broma (també les de riure'ns de nosaltres mateixos) s'han anat diluint o amargant. Però ja n'hi ha prou: la sàtira és un bé comú i cal fugir de l'eixutesa com qui fuig de la fam. Ens emparem en el dret de llibertat d’expressió, i secundem les paraules de Francisco Javier Pérez Ruiz, el fiscal que va portar el cas de la revista ‘El Jueves’: "la intención de divertir a los lectores o visitantes de la página que pretendían los autores prevalecía sobre la intención de ofender a dichos agentes". Ho llegim a l’article del diari Público.es: “La Fiscalía no ve delito en el artículo de 'El Jueves' que ironizaba con los antidisturbios y la cocaína”.»

Des de l'editorial del llibre de Toni Galmés també destaquen que, justament, els dos exemples que es citen a la informació d'Ultima Hora com a casos de falsificació de la realitat, estan basats en fets reals.

També es considera des de Comanegra que «és important recordar que actualment hi ha més de 100 policies investigats per ús de la força desproporcionada a les càrregues de l’1 d’octubre» i explica que el llibre «fa paròdies de tot tipus de personatges, no només de les forces de l’ordre com són policies nacionals, guàrdies civils, mossos d’esquadra, bombers...» i conviden a tothom «a llegir-lo amb el sentit de l’humor que el llibre clarament proposa, per a un públic adult i democràticament madur. En vistes de tots els arguments donats, no hauria d’estar mai admesa una querella en el sentit que ells diuen».