Setmanari Sóller

133
anys

L'OCB presenta les seves propostes i peticions per als nous governants

11-06-2019

L'Obra Cultural Balear és una entitat que treballa, des de la seva fundació l'any 1962, en favor de la llengua catalana, la cultura i els drets individuals i els drets col·lectius dels pobles de les Illes Balears. Així, l'OCB és l'entitat degana en la reivindicació i defensa de l'autogovern per a les Illes Balears.

«Ha estat una lleial col·laboradora dels governants que, des de la ideologia que fos i des de diferents formacions polítiques, han estat fidels al mandat legal de promoure i recuperar la nostra llengua i potenciar la nostra cultura. I l'entitat que més ciutadans i ciutadanes ha mobilitzat en tota la Història de les Illes Balears», han remarcat.

Davant la constitució de les noves institucions l'OCB es referma en el seu «compromís insubornable» de fer feina per assolir la plena normalització de la llengua catalana a les Illes Balears, el ple reconeixement de la cultura pròpia i dels drets civils i col·lectius dels pobles de les Illes Balears.

L'OCB ha explicat aquest dimarts en roda de premsa que lamenta molt no poder fer un balanç positiu de la passada legislatura. «El millor que es pot dir de la gestió de les principals institucions durant el passat quadrienni és que no es va retrocedir», han dit.

A més, han remarcat que la relació de l'Obra Cultural Balear amb les institucions no la decidirà l'entitat. «Seran les institucions amb la seva praxi, les que triaran entre una OCB centrada en una col·laboració lleial i fructífera o preparada per activar tots els seus ressorts reivindicatius».

L'entitat ha celebrat que les forces polítiques, «teòricament favorables a la normalització de la nostra llengua i a la represa cultural», són clarament majoritàries a la immensa majoria de les institucions sorgides de les eleccions del 26 de maig.

«Ara ha arribat el moment de passar de la teoria a la pràctica»

Per a la legislatura 2019-2023 «ja no hi ha excuses per no considerar les polítiques culturals i lingüístiques com a prioritàries. Aquesta legislatura les polítiques dirigides a normalitzar el català i a potenciar la cultura han de ser una prioritat per al Govern, els Consells i els Ajuntaments», han destacat.

«No cal perdre ni un minut en més teoria»

El Consell Social de la Llengua Catalana va elaborar un Pla general de normalització lingüística de les Illes Balears i l'octubre de 2016 va aprovar per unanimitat la Proposta d'actuacions en matèria de política lingüística per al quinquenni 2016-2021. Aquest document és una feina feta per la Ponència de Planificació, un dels òrgans de funcionament del Consell Social, i inclou 136 actuacions.

L'OCB fa seves totes les propostes que conté el Pla del Consell Social de la Llengua Catalana. A més a més, posa a disposició dels nous governants el document fet públic abans de les eleccions amb el títol 'L'OCB davant el cicle electoral 2019'.

Ara que es constitueixen el nou Parlament, els nous consells i els nous ajuntaments, «és el moment de posar en pràctica aquestes 136 actuacions proposades pel Consell Social, amb l'objectiu de que s'hagin implementat abans de que acabi l'any 2021. Igualment, entenem que s'ha de culminar l'execució del Pla general de normalització lingüística de les Illes Balears abans de que arribi l'estiu del 2023».

Per als primers cent dies de les noves institucions l'OCB demana:

  • Al Govern

Que garanteixi el compliment de la legalitat vigent en matèria d'usos lingüístics.

Que faci encaixar en l'estructura de Govern un càrrec responsable de la Política Lingüística a partir de la idea que la normalització del català té caràcter transversal.

Que es faci, des de la presidència del Govern, una crida a tota la ciutadania de les Illes Balears per convidar-la a valorar, conèixer i usar la llengua pròpia de les Balears (es podria aprofitar el discurs d'Investidura).

Que es posin les bases per crear un equip de dinamització que pugui fer arribar les iniciatives del Govern als Consells, ajuntaments i entitats de la societat civil.

Que s'acceleri l'aplicació de les 136 mesures seleccionades del Pla general de normalització lingüística, elaborat pel Consell Social de la Llengua.

Que es posi en marxa l'Oficina de Drets Lingüístics per garantir el dret dels ciutadans d’utilitzar la llengua catalana en qualsevol àmbit públic de les Illes Balears.

Que s'acordi un pla entre totes les administracions públiques (o el major nombre possible) consistent a demanar als seus proveïdors que utilitzin el català en tot el procés de relació (presentació de pressuposts, factures, etc.) i en el producte (quan la llengua fa part del servei o del producte), i a prioritzar els proveïdors que més s’hi adaptin.

Que es comenci a preparar una campanya de sensibilització ciutadana per prestigiar l'aprenentatge i l'ús social de la llengua.

Que es posin les bases per garantir que ni un sol ciutadà de les Illes Balears quedi sense la possibilitat d'accedir a formació en llengua catalana.

Que s'adquireixi el compromís d'augmentar el suport efectiu als mitjans de comunicació fets en català.

Que es comencin a crera les condicions tècniques per fer arribar a les Illes Balears els canals de la CCMA (TV3 i Esports 3) i À Punt i les emissores de ràdio per FM 'Catalunya Informació' i 'À Punt'

Que s'estableixi un acord entre el Govern i la UIB per estudiar regularment el procés de canvi lingüístic a les Balears (en la societat en general i en els usos institucionals).

Que es crei una comissió d'experts per fer un dictamen sobre quin corpus legal s'hauria de modificar per garantir els drets dels ciutadans que decideixin usar la llengua catalana.

Que es potenciï la cooperació, en matèria lingüística, amb institucions d’altres territoris de parla catalana.

Que se sol·liciti al Govern espanyol que demani a les institucions europees que reconeguin la llengua catalana com una llengua oficial més, sense les restriccions actuals.

  • Als Consells

Crida del president a tota la ciutadania per convidar-la a valorar, conèixer i usar la llengua catalana.

Crear una direcció insular de Normalització Lingüística adscrita a presidència.

Garantir que tots els treballadors de l’Administració insular estiguin en condicions de respectar el dret dels catalanoparlants de ser atesos en la seva llengua.

Garantir que les publicacions, els impresos, la retolació fixa i la publicitat del Consell, o en què intervingui el Consell, també estiguin en català.

Assegurar que els càrrecs públics facin les intervencions en català.

Elaborar plans marc de normalització lingüística a l’Administració municipal i posar-los a disposició dels ajuntaments.

Elaborar plans marc d’acollida lingüística i posar-los a disposició dels ajuntaments.

Oferir ajuts econòmics i recursos adreçats a la normalització lingüística d’entitats, associacions, organismes i col·legis professionals.

Crear la figura del dinamitzador lingüístic, com a corretja de transmissió de les iniciatives del Consell cap als ajuntaments i cap a la societat civil.

Establir acords de coordinació i cooperació amb altres administracions públiques per fer avançar el procés de normalització lingüística.

  • Als Ajuntaments

Que el batle o batlessa faci una crida pública als ciutadans del municipi perquè facin servir la llengua catalana.

Crear la figura del dinamitzador lingüístic, amb la funció de crear sinergies favorables a la llengua catalana dins el teixit associatiu de les barriades.

Garantir que el funcionament intern de l'ajuntament sigui en català.

Garantir que les publicacions, els impresos, la retolació fixa i la publicitat de l’ajuntament, o en què intervingui l’ajun

tament, també estiguin en català.

Assegurar que els càrrecs públics facin les intervencions en català.

Aprofitant el teixit associatiu existent, crear tallers de superació dels prejudicis lingüístics.

Aplicar un pla d’acollida municipal per a immigrants que inclogui el foment de la llengua catalana.

Organitzar activitats d’integració social i cultural que interrelacionin nouvinguts i autòctons en català.

Assegurar que tots els treballadors de l’Administració municipal estiguin en condicions de respectar el dret dels catalanoparlants de ser atesos en la seva llengua.

Garantir l’ús del català en les empreses públiques en tots els nivells: oral, escrit, intern, extern…

Establir acords de cooperació amb altres administracions públiques per fer avançar el procés de normalització lingüística.

Promoure la cooperació, en matèria lingüística, amb ajuntaments d’altres territoris de parla catalana.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris