Joan Miquel Oliver presenta aquest dissabte a les 20 hores al Teatre Principal de Palma, el concert 'Joan Miquel and Friends', on, a part de presentar-nos peces del seu nou disc, estarà acompanyat per Albert Plà, Joana Gomila, David de l’Estrella de David, Miquel Serra, Toni Pastor i probablement algun amic més...

Acompanyat de la seva banda actual, Xarli Oliver a la bateria i Jaume Manresa als teclats, oferirà «un concert mol especial, serà molt relaxat i molt guapo».

- Veig que no era veritat allò de que pel teu mal caràcter t'havien fuit els amics...

- Ben al contrari! Quan em varen proposar de fer aquest concert amb amics vaig començar a suar perquè pensava que quedaria malament amb unes quantes persones, però de moment ningú m’ha dit res...

- Sempre en pots muntar un altre...

- Sí, i també es que he volgut fer un concert de gent que no fossin els més famosos, de gent que pens que haurien de ser més coneguts del que són. He triat artistes d’aquí perquè hagués pogut anar a cercar estrelles, aquí tenim molt bon producte i la música de les Balears, la música és de primer nivell i supòs també que per com som els mallorquins hi ha gent que passa una mica desapercebuda com en Miquel Serra, que és un dels convidats, ell passa de dedicar-se a la música a nivell professional i, en canvi, ho té tot per dedicar-s’hi. I jo crec que la gent l'hauria de conèixer.

- Quin és el plantejament d’aquest concert, com neix i que hi trobarem?

- Tampoc volia que fos una festeta de col·legues, és un concert en tota regla, feim trenta cançons, al Teatre Principal de Palma dissabte a les vuit del vespre.

- hi haurà cançons de tota la teva carrera i especialment del darrer disc?

-He adaptat una mica el concert que estic fent ara, però he incorporat cançons sobretot d'en Miquel Serra, d'en David, d'en Leonmanso, que són els artistes que jo consider que la seva aportació pot ser més de composició de cançons i hem afegit les seves pròpies cançons. Després n'Albert Pla, na Joana Gomila i en Toni Pastor ja fan més tirant a cançons meves i algunes col·laboracions.

- Per tant serà un concert únic i irrepetible...

- Sí, la veritat és que a nivell d’agenda i producció és complicat i ja m’agradaria però...

- Pegassus, Atlantis, Elektra, això és una trilogia mítica, no?

- Exactament, mitologia pura i dura. Té molt a veure amb nosaltres, hi ha estudis fets i sabem que les rondalles mallorquines estan connectades amb la mitologia antiga i tenim algun personatge mitològic a dins d’aquest concert.

- El contingut d’aquest darrer disc és molt heterogeni...

- Sí, la veritat és que jo més que parlar d'aquest darrer disc, parlaria dels tres discs junts. Jo explic que Pegassus era una mica el paisatge, l'escenari. Amb Atlantis fic una mica el que és la societat, la vida en comú de les persones, amb el mite de l'Atlàntida, aquesta civilització desapareguda. I Elektra que simbolitza el personatge de la dona putejada, parla més de les primeres persones. Elektra seria un disc d’històries individuals. Hi ha Elektra que és el mite grec, després hi ha Hipotèrmia que és una deessa de l'Olimp que em vaig inventar que tenia molt de fred....

- De la ciclosofia t'has passat al respiracionisme. Ara t’has fet respiracionista.

-Sí, el respiracionsisme és un corrent de nutrició que consisteix en respirar, la gent no menja ni beu, només respira. Sé que també hi ha una altre cosa que està de moda que és que la gent pren el sol. Quan surt i quan es pon el sol, la gent mira el sol un minutet, el que aguantis i amb això ja no fa falta ni menjar ni beure, i segurament tampoc respirar. Jo ho vaig provar, vaig estar un minut mirant el sol i em vaig cansar.

- Les teves lletres són poesia i de fet, el teu concert és un concert dins el Festival de Poesia. T’he sentit dir que la poesia és intuïció. T’atreveixes a complementar aquesta definició?

- Jo crec que per una banda hi ha el llenguatge de la comunicació, que és el que usam ara mateix, el llenguatge narratiu que és quan explicam alguna cosa i després hi ha el llenguatge poètic que és el llenguatge que està connectat amb la part més inconscient i amb la part més intuïtiva. Jo no em puc definir com a poeta perquè em fa un poc de respecte. Avui en dia la poesia aquí i a Catalunya ha agafat un nivell molt important, hi ha escriptors molt bons que viuen molt la poesia i jo estic, a nivell de literatura, a una ona molt més lleugera que la de la poesia pura i dura, però és vera que aquesta part de la intuïció del llenguatge si que m’interessa.

- Parlant de tot això, m’ha vingut en al cap un amic, en Toni Artigues.

- En Toni Artigues l’enyoram molt. A mi m’influïa molt la seva opinió. Quan tenia un disc mig gravat li mostrava i ell em feia la seva crítica. Jo sé que a ell li agradava molt la meva feina i per tant li mostrava les coses tranquil. Però si alguna cosa no li agradava o trobava que era una sortida de to, tot i que ell era un salvatge, m’ho deia. I és vera que ara ja no el tenim, però continu pensant amb ell. Quan escric pens, d’això en Toni que diria o no diria.

- En què fas feina ara?

- Estic fent música instrumental, estic investigant molt perquè duc molts d’anys fent música pop. I la música pop, la part instrumental, no deixa de ser un acompanyament a un cantant, a una lletra. Pot ser complicat també, però no és l’objectiu principal. I ara m’havia marcat fer música pura i dura. He tengut la temptació en algun moment de ficar lletra, de posar-me a cantar, però estic aguantant, en el sentit de que no vull tornar al mateix, no vull tornar a allò fàcil. És un disc que està molt a part de la meva trajectòria de músic pop, és a dir, jo abans de treure-lo avisaré. La contrapartida, per compensar una mica que és una feina un poc més crua, estam plantejant amb n’Albert Pinya, el pintor, fer una pel·lícula de dibuixos animats amb aquesta música. Per tant és un projecte que a priori pot ser una mica ambiciós, difícil i complicat, però a base d’hores de feina i de la manera en que treballam n’Albert i jo que és molt de taller, artesanal jo crec que ho traurem.

- En el fons tens una part de pintor, de poeta gràfic, de pintor de paisatges a través de la poesia, de les paraules i de la música.

- Això és una cosa que també de vegades m’ho diuen. Tu no expliques històries, que fas tu? L’explicació més senzilla és que la meva música suggereix imatges, espais... però no m’acaba d’agradar del tot parlar en aquests termes, perquè jo estic més pròxim al que parlàvem abans del llenguatge poètic i el llenguatge poètic no és ben bé un llenguatge d'imatges, és més bé un llenguatge d’idees, i jo faig feina amb aquesta intenció. Després és obvi que quan escoltes la meva música i tanques els ulls, veus tot el que t’estic explicant perquè les paraules ho fan visible.

- Podria semblar que escoltant la teva música i escoltant les teves lletres, parlen d’un món particular teu, però també hi ha importants dosis de realitat...

- Quan escrius tires de tot el que tens, de tots els teus recursos, i jo faig una mescla de tot és evident que està basat en la meva vida i la meva experiència, però després canvies els personatges de bàndol en un moment determinat, o quan fas una novel·la de dues persones a la vida real que tu coneixes en fas una o d’una en fas dues. Vull dir, el material és la realitat, però llavors ho capgires tot.

- Fareu gira aquest estiu?

- No hi haurà gira com a tal. En realitat no hem aturat de fer directes. De la mateixa manera que no es pot parlar només del disc Elektra, no podem parlar d'una gira vinculada al disc, perquè de fet, les cançons d'Elektra comparteixen protagonisme amb les dels altres discs en els directes que feim actualment.

- Diga-li a n'Antònia que «tothom té defectes i que jo encara l'enyor»...

- Hehe. No passeu pena.

- Jo l'enyor com segles de glaceres solitàries, davallant mil·límetres cap als oceans...

- Molta gent ens demana quan tornarà Antònia Font i jo sempre dic que ens varem separar perquè ens va pegar el punt de separar-nos. De la mateixa manera, tornarem quan ens pegui el punt d'ajuntar-nos.