Setmanari d'informació local - 138 anys

Laura Dorado: «Treballam en una xarxa de municipis pel procés constituent i per l’autodeterminació»

30393

Laura Dorado és la candidata número 2 de la llista de Crida per Palma a l'ajuntament de Ciutat.

- Què és Crida per Palma?

- Crida per Palma és una candidatura, municipalista i rupturista que va néixer el mes d’octubre de l’any passat. Va néixer arrel de les reivindicacions de veïns i veïnes de Palma provinents de diferents moviments socials i som la gent que hem estat sempre al carrer a les assemblees i manifestacions i ara volem posar un peu a les institucions.

- Com funciona aquesta precampanya i campanya electoral que heu anat desenvolupant, com t’hi sents? Deu ser la primera campanya que fas.

-Sí, em sent esgotada, per una banda, i per l'altra, molt il·lusionada. Estic aprenent moltíssim i a marxes forçades. Durant tota la campanya estam dedicant cada dia a realitzar algun tipus d’acció simbòlica d’uns dels eixos o d’uns dels punts del programa que volem presentar, així com diverses tertúlies i trobades amb diferents col·lectius i rodes de premsa. Debats no, perquè no ens conviden.

- Curiós, perquè si que conviden a formacions que no tenen representació ni a Palma, ni a cap institució com per exemple a VOX... A nivell de gent del carrer quina receptivitat teniu?

-Jo estic rebent molt bones sensacions de la gent, de la gent del nostre entorn més immediat, d’esquerra independentista, però també de gent que no t’esperaves que els arribàs el missatge, ens estan arribant molt bones paraules de tothom, inclòs de la premsa. No ens ha fet tot el cas que ens agradaria però així tot crec que el fet d’estar fent tantes coses, tant seguides i tan interessants ha fet que al final hagin posat l’ull en nosaltres i ens estiguin fent un poc de cas.

- A les enquestes encara no hi apareixeu, teniu dades?

- És molt difícil fer-se una idea d’això precisament perquè no tenim dades i la sensació sempre és bona, sabem que irromprem amb tota la força possible però sense aquestes dades és molt complicat fer una estimació. És cert que aquesta barrera mediàtica dificulta moltíssim l'entrada a Cort, perquè al final, si no surts, la gent no te coneix i per tant no coneix el teu programa.

- Heu rebut el suport de la CUP, de manera explicita. Que significa per vosaltres aquest suport?

-Vàrem fer aquesta reunió amb la CUP de Barcelona. Som dues capitals dels Països Catalans quer compartim moltes característiques similars en qüestió de turisme, d’habitatge, de mobilitat... i per tant el fet de teixir aquesta xarxa amb elles i poder compartir experiències i en un futur proper una mica de full de ruta per poder compartir models de ciutat és totalment enriquidor i molt positiu per nosaltres.

- Repassem algunes propostes concretes. Per exemple vareu fer una acció reivindicant polítiques culturals adaptades als barris, que voleu dir amb això?

-Per exemple ens varem centrar en el barri de Pere Garau perquè no se si recordau que fa poc, després d’una demanda de fa molt de temps, se’ls hi va atorgat un casal de barri, però aquest casal estava tancat amb clau i les instal·lacions no eren, evidentment, adequades per a les necessitats d’aquesta gent, per tant reclamam infraestructures realment adaptades a les necessitats d’aquest barri, quan precisament Pere Garau és un dels barris amb manco infraestructures culturals.

- Una altra qüestió, proposau que l’aeroport sigui propietat municipal, que significaria això?

- Volem arribar a la municipalització de tots els serveis possibles i arribar al punt de privatitzacions zero, això de la cogestió no entenem que pugui funcionar, és una evidència que els ports d’entrada i sortida tant de persones com de béns passa per Palma i que no té cap sentit que això es gestioni des de Madrid i per tant, demanam que, tant el port, com l’aeroport, de Palma siguin de titularitat pública.

- Proposau que cada vegada que es vulgui donar d’alta una nova plaça turística s’hauran de donar de baixa dues?

- Efectivament, l’única manera d’aturar la voràgine de la massificació turística en la que estam immersos, és parlar de decreixement, que ningú ho esta fent, i això passa per posar límits, perquè sense límits no hi ha futur i per tant proposam aquesta mesura del dos per un.

- Si aconseguiu representació en el proper consistori, què seria el primer que faríeu?

- Primer de tot faríem una assemblea perquè, com sabeu, som una candidatura assembleària i així ho decidim tot en tot moment, tot ha de passar per l’assemblea de la Crida, que son totes obertes i per tant tothom es benvingut a participar i a partir d’aquí començaríem a escoltar a la nostra gent, als diferents col·lectius i a la gent que es mobilitza cada dia per millorar aquesta ciutat, per millorar aquest model i escoltaríem les seves peticions i les duríem a cada ple. Seriem la veu del carrer a dins la institució.

- Heu dit, també, que aplicaríeu plans d’estalvi i reducció del consum d’aigua en el sector turístic i que gravareu amb una ecotaxa els creuers pels greus impactes ambientals que provoca el fet de tenir-ne tants i tant sovint en el port de Palma.

-Vivim una crisi ecològica i sistèmica que és innegable i per això creim que hem de tornar a parlar de decreixement i fins que no aturem i posem límits a la massificació turística no podem decréixer i per tant, no podem tenir unes vides dignes la gent que vivim a Palma durant tot l’any i no només la gent que la visita durant un temps determinat i per això volem limitar el nombre de creuers a dos per dia.

- Sou també una candidatura clarament feminista, no és així?

-Així és, tenim varies propostes en aquest sentit, una d’elles és fer el consell de la dona, que ja existeix, però fer-lo una eina realment participativa. Hem après molt del moviment feminista, però el que no poden fer les institucions és suplir-lo, per tant, ens volem nodrir d’aquest moviment feminista que hi ha a Palma i a Mallorca i de tot el que ens han ensenyat. També volem crear un casal de la dona però no només a Palma sinó a nivell municipal i que sigui del moviment feminista i que es gestioni des del moviment.

- Heu parlat de diverses mesures en l’àmbit de l’educació i teniu la intenció de parlar dels drets lingüístics?

- Quant a educació ens centram molt amb el tema de les escoletes, volem arribar a la municipalització de tot allò possible. Ara mateix hi ha onze escoletes municipals a Palma, d’aquestes onze només tres són realment de titularitat pública, les altres vuit treballen amb una subcontracte. Volem primer de tot ampliar la xarxa d’escoletes municipals i després fer que aquestes vuit passin a ser de titularitat pública.

Una de les propostes que tenim en quant als drets lingüístics és la de treballar amb la xarxa d’immigrants per poder integrar-los de manera efectiva a través de la llengua catalana i que sigui aquesta eina integradora.

- Des de l’àmbit municipal parlau del dret a l’autodeterminació dels pobles, no és així?

- Així és, volem engegar un procés constituent volem arribar a poder decidir sobiranament quin futur volem per Mallorca i en aquest sentit, estam treballant amb una xarxa de municipis pel procés constituent i per l’autodeterminació.

- Quines expectatives teniu de cara a les eleccions, quins resultats podeu obtenir?

- De moment, dia 24 tenim l’acte final de campanya a les vuit a Plaça Quadrado on hi haurà una ballada amb Al-Mayurqa, i on hi haurà intervencions de les diferents candidates. Dissabte farem una mica de reflexió que ja ens toca, i diumenge no te ser dir exactament quina previsió feim, tenim clar que és difícil entrar per aquesta barrera mediàtica que hi ha, però alhora tenim la il·lusió de poder entrar amb tota la força possible i començar a fer feina des de dins i començar a molestar un poc, que jo els veig molt còmodes.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.