Setmanari d'informació local - 138 anys

Amadeu Corbera: «El balanç de l'actual legislatura és agredolç»

30293

Amadeu Corbera fa un any que presideix el Grup Balear d'Ornitologia (GOB), l'entitat ecologista de referència a Mallorca i a les Illes Balears.

  • Quin moment viu el GOB?

Jo crec que és un moment positiu, crec que aconseguim ser presents a tots els debats i plantejar qüestions que són importants i que pot ser havien quedat una mica decantades aquests darrers anys. Debats en temes territorials, però també de residus, canvi climàtic, gentrificació i sobretot canvi de model. Crec que el GOB s’està reforçant tant en estructura com en volum, hem incorporat un parell de treballadors perquè els reptes climàtics o els reptes ecologistes, no només a Mallorca, a tot Europa i a tot el món seran els grans reptes de les properes dècades i per tant, l’ecologisme mallorquí que representa l’ecologisme mundial però en versió mallorquina que és el GOB ha d’estar preparat per donar respostes i liderar aquest debat a nivell social.

  • La massa social creix?

Estam creixent en estructura i volum. El GOB sempre ha tengut una massa social important i s’està mantenint i creix. És vera que aquesta nova manera de militar o pertànyer a organitzacions o moviments a través de les xarxes socials fa que les relacions amb els socis o amb la massa social variï. Hi ha gent que pensa que fent un like o un retweet ja està participant, i és vera en certa manera, però de vegades costa aquest segon nivell d’implicació que és entrar a militar o afiliar-se a una estructura més complexa però crec que el GOB està sobrevivint bé a aquesta època virtual.

  • Heu denunciat que el Govern bloqueja el el paper del comitè executiu de l’impost del turisme sostenible, això vol dir que trobau que no teniu prou capacitat d’influència sobre la destinació de la recaptació d’aquest impost?

Aquest impost de turisme sostenible, que havia de ser una ecotaxa i no ho és, és un poc el resum d’aquesta legislatura, és a dir, bones intencions i coses que es fan a mitges, les quals no ens podem oposar ja que és positiu que hi hagi un impost sobre el turisme i probablement n’hi hauria d’haver més o més alts. I aquest és un dels debats dels propers anys però la tendència va cap aquí, ja no tan sols és una qüestió ecologista. Per tant el Govern fa una cosa positiva, a priori, però s’acaba pervertint. Nosaltres ho hem denunciat tots aquests anys i veim que l’ecotaxa o l’impost de turisme sostenible ha servit per suplir les mancances polítiques d’un Govern que en principi havia de ser sobiranista o reivindicatiu davant el govern espanyol i ha estat incapaç de solucionar una qüestió de finançament autonòmic. L’ecotaxa té unes finalitats en principi, però a la pràctica s’acaba destinant a altres coses, a patrimoni, record un exemple que es va destinar a restaurar orgues, personalment, jo que som musicòleg, em fa molta il·lusió que es restaurin orgues de Mallorca, perquè crec que són un patrimoni important, però no s’hauria de fer amb els diners de l’impost del turisme sostenible perquè haurien d’anar destinats tan sols a recuperar els espais naturals de l’impacte del turisme. Per tant, ens trobam amb aquesta dicotomia i ho hem denunciat cada any.

  • Però l’impacte del turisme no és només sobre el territori i el mediambient...

No, exacte, perquè ara ja ha crescut perquè ha crescut el nombre de turistes, però si l’impost de turisme sostenible ha de ser sobre el medi ambient, damunt els espais naturals i altres problemes derivats del turisme, tal vegada podem posar més imposts i més taxes.

  • Per exemple sobre l'impacte a l'habitatge...

És vera que hi ha el gran problema de l’habitatge, però el problema de l’habitatge no tan sols és culpa del turisme, no és culpa dels turistes que venen una setmana a Mallorca, normalment el problema de l’habitatge va més lligat a aquestes segones residències de la gent del nord d’Europa. És aquest luxe nordeuropeu que està pujant el preu dels habitatges, això i el lloguer turístic. Si això s’ha de recuperar amb l’impost de turisme sostenible, o s’ha de recuperar amb un altre tipus de taxa, Nosaltres apostam per prendre un altre tipus de mesures. Per exemple la compravenda d’habitatges a grans tenidors o a tenidors que no acreditin cinc anys de residència a les Illes Balears. Això no vol dir que la gent de fora no pugui comprar un habitatge o no pugui viure a les Illes, vol dir que el que no acrediti cinc anys de residència no ho pugui fer. Però es podrien prendre altres mesures, estam oberts a discutir-ho. Però el que no creim és que l’impost del turisme sostenible hagi d’anar destinat a fer més cases, perquè ja n’hi ha moltes de cases a Mallorca, o a altres tipus d’activitats que s’han aprovat que perverteixen el sentit ideològic i finalista d’aquest impost.

  • Cada vegada hi ha més gent que denuncia la gentrificació, denuncia aquesta substitució social, però també econòmica i de molts altres impactes que pateix el centre de Palma i segurament altres zones importants de Mallorca i les Illes Balears.

Sí, l’altre dia llegia que això és un problema relativament recent i que històricament no és un tema ecologista, però, cada vegada més, arreu d’Europa els moviments ecologistes s’hi involucren perquè és evident que afecta també a les relacions ecològiques i humanes. Substituir aquells espais de vivència real per aquells espais de 'vivència d’una vivència', on un turista pensa que està passant per un lloc típic quan s’ha tipificat per la mateixa causa del turista. Els habitants autòctons o els que hi viuen són desplaçats i aquell espai queda per a botigues de souvenirs, de pura folcklorització. És un problema real, és un problema important, no només afecta a Mallorca, afecta a Barcelona, València, Venècia... arreu de la Mediterrània. Probablement no té una solució mallorquina, és evident que sols no hi trobarem la solució, però hem de pitjar per trobar-la.

  • Cabrera és Palma o ja no ho és?

Cabrera és de tots els mallorquins. No sé com queda administrativament, crec que sí que figura dins el terme municipal de Palma.

  • I això de què ens l'han tornat a llevar a través de l’ampliació del parc?

Efectivament, tenim un problema i és que l’ampliació del parc que ha estat una lluita important i ha estat una bona notícia i hem de felicitar el paper de la conselleria de Medi Ambient, no tot en aquesta legislatura han estat males notícies. Ens hem trobat que el govern espanyol sembla que vol muntar una estructura paral·lela per gestionar aquestes aigües exteriors, nosaltres trobam que no, ha de ser així, que són competències transferides a les comunitats autònomes i, per tant, si el parc de Cabrera ha estat ben gestionat aquests anys, a pesar fins i tot dels anys del Biel Company que recordem que hi anava a menjar llagosta, beure xampany i a fer-hi festes, fins i tot a pesar d’aquests anys, Cabrera ha estat un molt bon exemple de gestió d’espais natural protegit i pensam que la gestió del parc ha de recaure en el patronat actual del parc, no a una estructura paral·lela que impulsi el govern espanyol.

  • Durant el 2018 el GOB ha denunciat onze depuradores que aboquen a la mar més de 21 milions de metres cúbics d'aigua mal depurada...

Tot forma part del mateix problema, forma part d’aquest model econòmic cap el col·lapse que hem denunciat altres vegades. No record la primera vegada que varem emprar aquesta fórmula, 'Mallorca cap al col·lapse', i és això, les carreteres col·lapsades, les depuradores col·lapsades, la incineradora col·lapsada, l’aeroport col·lapsat, el centre de Palma col·lapsat, al final és tot. Si hi ha dies a l’estiu que hi ha dos milions de persones a Mallorca, les depuradores no estan preparades per assumir aquesta capacitat, més enllà del manteniment que han sofert aquestes depuradores, que durant quatre anys, els anys del Govern del Bauzá no es varen tocar. Recordau que es va denunciar que en Biel Company, com a conseller de Medi Ambient, va canviar el cànon de l’aigua, hi havia una taxa en el rebut que era per el manteniment de les instal·lacions hídriques. Es va canviar i els doblers es destinaren a no sabem que. Ho hauríem de demanar a Vicenç Vidal. Ara es tornen a renovar les depuradores, hi ha depuradores municipals, depuradores del Govern, depuradores del govern espanyol... hi ha un problema competencial important, però més enllà de l’'envelliment de la infraestructura, el problema és la capacitat, Mallorca no pot assumir aquesta capacitat que té actualment, ni amb deu depuradores més ho podrà assumir perquè si afegim un o mig milió de persones més, que és el que està passant cada any, en dos anys es tornaran a col·lapsar, per tant és un cicle que no s’acaba mai. L'única solució és acabar amb aquest cicle i començar a decréixer en termes qualitatius i quantitatius. Podem discutir el com i podem discutir els terminis però el que no podem discutir és no fer-ho.

  • En aquesta legislatura s’ha avançat de manera important en la protecció de la posidònia? Recordem que, segons diu el GOB, una hectàrea de posidònia crea cinc vegades més oxigen que una selva amazònica.

Sí, s’ha avançat molt i és una altre dels aspectes pel qual podem felicitar a la conselleria de Medi Ambient i ho hem de posar com a exemple, la lluita compartida entre la Conselleria i agents socials diversos, que ha estat un avanç importantíssim i un model a seguir per la resta del Mediterrani. S’ha de dir que, per desgràcia, això ha estat més l’excepció, que la norma, a nivell de pacte, però amb la conselleria de Medi Ambient si que ha funcionat.

  • Quin balanç fa el GOB de la legislatura 2015 – 2019?

Resumint, s’ha quedat per davall de les expectatives, crec que no és cap secret la frustració del GOB en molts aspectes, també en molts d’aspectes és positiu, a d’altres és a mitges i a d’altres simplement no només no s’ha iniciat, sinó que s’ha continuat amb la inèrcia que venia de l'anterior etapa. Hi ha dos aspectes que vull ressaltar i són molt positius que són la llei de residus i la llei de canvi climàtic, per a nosaltres són dues fites de la legislatura, han arribat tard, ens ha costat molt que sortissin, però són molt positives, ara les hem d’aplicar, per això ens falten quatre anys més.

  • En matèria de planificació territorial sou més crítics...

S’ha seguit la mateixa inèrcia, sobretot en el Consell de Mallorca i en el Consell d’Eivissa, és a dir, consum de sol, urbanització, autopistes... ni s’ha discutit el model, ni s’han posat en marxa mitigacions d’aquest model. En aquest nivell de planificació de territori i gestió del territori només podem suspendre el pacte.

  • I a nivell municipal?

En el nivell municipal el balanç és desigual. Hi ha hagut la gran oportunitat, amb la llei del sòl, de desclassificar sòl urbanitzable i a la majoria de municipis, no s’ha fet.

L’Ajuntament de Palma sí que el valoram positivament. Creim que sí que ha fet avanços positius: la lluita per la protecció de ses Fontanelles, la gestió d’Emaya, que es molt criticada i nosaltres la sortim a defensar perquè el reciclatge ha augmentat molt a Palma. Palma sí que ha avançat molt cap a la disminució de residus i tonades d’incineració però ha creat un aspecte molt greu per a nosaltres que és el PGOU de Palma que no s’ha arribat a aprovar, i Palma necessita urgentment un PGOU que freni en sec el creixement urbanístic i l’especulació urbanística, si es pretén de veres encarar el problema de l’habitatge. Per tant el balanç és agredolç.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.