Llibres que us recomanam relacionats amb el primer d'octubre:

GROC Història gràfica d’una lluita
Toni Galmés
El procés català d’autodeterminació ha comportat una revolució gràfica sense precedents en la història recent. Pocs moviments populars havien generat tantes icones i tant de talent en tan poc de temps. La censura i la repressió han afuat sempre la creativitat dels pobles, i aquesta no podia ser-ne una excepció.
Toni Galmés ha estat dibuixant de les principals campanyes d’Òmnium Cultural en aquest procés, però també és historiador de l’art, professor de la Universitat de Barcelona i un apassionat del cartellisme.

Obertura republicana
J. Manuel Tresseras i Enric Marín
Obertura republicana vol respondre a les grans qüestions i reptes que planteja aquesta crisi d’època global. A escala catalana, cal deixar enrere la temptació essencialista identitària i la concepció obsoleta dels estat nació. La nostra societat ha viscut diverses transformacions que ens han dut fins a la incertesa actual. D’una banda, no es veu marge de maniobra en l’Estat espanyol; de l’altra, les tradicionals elits catalanes no semblen tenir un projecte específicament català.

Esperança i llibertat
Raül Romeva
«Escric sobre esperança i llibertat, sense pocions màgiques ni mapes del tresor, però amb el cap alt, la mirada llarga, el verb serè i la mà estesa, amb pas decidit cap a la República», explica Raül Romeva quI també diu: «La presó és com un castell: infranquejable i impenetrable. Els murs i els filats aïllen la persona presa del món que l’envolta i, tard o d’hora, milers de sensacions es fonen en la penombra. Qui és dins perd mirades, racons, gustos i abraçades i sobretot pateix per si qui és fora l’oblida».

Oriol Junqueras. Fins que siguem lliures
Sergi Sol
Aquesta obra narra, analitza i contextualitza, des de la perspectiva del nucli de col·laboradors més íntim del vicepresident Oriol Junqueras, el rerefons que va determinar les dures decisions de la tardor catalana: la precipitació del 20-S, la celebració del referèndum, el desconcert posterior a la proclamació de la República, l’ingrés en centres penitenciaris dels presos polítics, l’aplicació del 155, l’estratègia d’ERC per eixamplar la base de l’independentisme, la celebració de les eleccions del 21-D i els entrebancs per configurar un nou Govern.

Y ahí lo dejo
Gonzalo Boye
Gonzalo Boye és el cervell jurídic que ha portat el cas dels polítics catalans que es van exiliar de forma precipitada i urgent, per instruccions seves, quan es va saber que la jutgessa Lamela els volia empresonar a tots els que ella considerava responsables dels suposats delictes de sedició i rebel·lió després del resultat del referèndum del primer d'octubre.

1 judici (polític) i 100 preguntes
Jaume Alonso-Cuevillas
1 judici (polític) i 100 preguntes és una brúixola per orientar-se en l’enrevessat camí del dret i el procés penals. Amb el rerefons del judici (polític) pel referèndum de l’1-O, aquests darrers mesos hem sentit, llegit i, fins i tot, parlat de termes jurídics amb una familiaritat sorprenent: fase d’instrucció, presó preventiva, euroordre, investigats, fiscals, advocats de l’Estat, magistrats, sentències, condemnes, absolucions, indults, recursos…

El poder del poble
Xavier Milian Nebot
Els CDR es van crear arran del referèndum del primer d’octubre. A partir d’aleshores es varen estendre ràpidament amb un model local i assembleari que ha estat capaç d’autoorganitzar milers de persones d’arreu del territori i de sensibilitats polítiques diverses. Però, quins varen ser els seus antecedents? En què es diferencien de l’històric associacionisme veïnal? Són un nou 15-M o la llavor d’una transformació que vol anar més enllà? L’historiador, periodista i activista social Xavier Milian tracta de donar resposta a aquests interrogants en un llibre prologat pel politòleg Jordi Muñoz.

Jo acuso
Benet Salellas Vilar
El 1898 l’escriptor Émile Zola publica un extens article en premsa titulat Jo acuso que posa en evidència la condemna política del capità Dreyfus. Aquest text capgirarà el curs polític i judicial del cas fins a provocar-ne l’alliberament. És el primer dels tretze processos que aquest llibre explica de la història judicial contemporània, com a mostra de les diferents maneres d’afrontar la justícia política.

A sol post. Vida i compromís en temps de guerra i postguerra. Mallorca i Catalunya (1936-1962)
Llorenç Capellà
El mes de maig de 1936 va fer-se pública una carta signada per una amplíssima representació de la intel·lectualitat de Catalunya sota l’epígraf de Missatge als mallorquins. Es tractava d’una declaració de germanor que convidava a refermar-ne els vincles comuns d’història, cultura i llengua. Immediatament va ésser corresposta des de Mallorca en termes cordials i afectuosos.
A partir del mes de setembre la Resposta als catalans serviria a Llorenç i Miquel Villalonga per a acusar els signants, des de les pàgines d’El Día, de connivència amb la Catalunya revolucionària...

Després del procés, què?
Diversos autors
En el llibre s’hi ajunten tan reflexions generals com sectorials sobre, per exemple, les relacions entre independentisme i moviments socials, els reptes del feminisme republicà, la gestió de la repressió de l’Estat o les oportunitats per bastir un sindicalisme nacionalment autocentrat. La característica comuna de totes elles és la voluntat de tractar de manera concreta problemàtiques candents i debats irresolts de l’independentisme, tenint com a guia principal la voluntat de mirar més al futur que al passat, és a dir, de proposar més que criticar.