Un equip d'investigadors de l'Institut d'Aplicacions Computacionals de Codi Comunitari (IAC3) de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha fet «una proposta teòrica» que defensa «una nova versió de la idea» d'una cinquena dimensió que inclouria dues dimensions temporals a les quatre dimensions clàssiques.

En particular, aquesta nova dimensió permetria unificar els diferents models cosmològics de l'espai-temps (descrits per les mètriques de Friedmann-Robertson-Walker) «en un només, descrit per una mètrica mare, o mètrica M (M també de Mallorca)».

Tal com han explicat, aquesta cinquena dimensió, a més, seria de tipus temps. D'aquesta manera, segons els investigadors de la UIB, hi hauria tres dimensions espacials (altura, longitud i profunditat) i dues dimensions temporals (el temps que coneixem i un altre).

És a dir, indiquen, que en el món «hi hauria una mica més que el que els humans poden percebre: Una dimensió extra que se'ns escapa, un altre temps que nosaltres, limitats com estam a les quatre dimensions, no podem abastar si no és per les matemàtiques, com en aquest treball, o per la ficció ('Interstellar', 'la Dimensió Desconeguda', etcètera)».

L'estudi proposant aquest model teòric amb cinc dimensions, ha estat publicat a 'Physical Review D'. El seu títol és '3+2 cosmology:Unifying FRW metrics in the bulk i els seus autors Carles Bona, Miguel Bezares, Bartolomé Pons-Rullan i Daniele Viganò.