Setmanari Sóller

133
anys

El Pla d’Actuacions de Fosses 2019-2020 inclou 9 intervencions

13-03-2019

La Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears, òrgan tècnic adscrit a la Conselleria de Cultura, Participació i Esports, i creat per la Llei per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el Franquisme, ha acordat el seu Pla d’Actuació 2019-2020.

El passat dimecres 6 de març, la Comissió Tècnica, presidida per la consellera de Cultura, Participació i Esports, Fanny Tur, i amb la presència de representants de Memòria de Mallorca, la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB), els consells insulars i el Fòrum per a la Recuperació Històrica d'Eivissa i Formentera, va aprovar el Pla d'Actuacions que s'han d'impulsar durant el 2019-2020 i que inclou:

- La tercera fase de Porreres, on s’intervindrà una zona enjardinada que està situada a devora de la fossa oberta al 2016. Cal recordar que la intervenció de la fossa principal es troba en aquests moments paralitzada per instàncies judicials; no obstant això, testimonis orals certifiquen que a la zona enjardinada que s’intervindrà també s’hi enterrava gent. L’historiador Tomeu Garí ha estat el responsable de la investigació.

- La segona fase del cementeri de Sencelles, on s’hi cerquen tres cossos. La historiadora Antònia Mercadal ha estat l’encarregada de la investigació d’aquesta fossa. Es va intervenir el passat octubre sense resultats, no obstant això s’intervendran altres zones del cementeri que segons testimonis orals hi podria estar situada la fossa.

- La segona fase del cementeri vell d’Eivissa, Ses Figueretes, segons testimonis orals se sap que hi va haver enterrament en el passadís central que dona entrada al cementeri, així com a la zona del cementeri no catòlic. Es creu que existeixen unes 75 persones enterrades a les fosses comunes del cementeri vell. Aquest fossa ha estat investigada pels membres del Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera.

- Cementeri de Son Coletes (Manacor), després de donar positiu l’estudi de viabilitat realitzat el passat mes d’octubre. Els tècnics varen poder localitzar el cementeri vell, damunt del qual es va construir l’actual cementeri de Son Coletes a partir de l’any 1946; aquests indicis varen fer possible la hipòtesi de que encara restin cossos davall de la nova construcció que podrien ser de represaliats de la guerra civil. Son Coletes era un petit cementeri obert fora de la ciutat de Manacor per enterrar els morts de la pesta de 1820. Després, pràcticament es va abandonar ja que els enterraments tenien lloc en el cementeri oficial situat a Son Mas. No obstant això, es va tornar a utilitzar en els anys de la Guerra Civil i la repressió franquista. Segons la investigació històrica realitzada per Antoni Tugores, a Son Coletes varen tenir lloc els enterraments després de nombroses execucions realitzades des de finals d’agost del 1936 i el final de la postguerra, incloses les dels afusellats després de judici sumari en els anys posteriors. El nombre de víctimes allà va ser de 365 persones identificades més un nombre indeterminat de persones sense identificar, la majoria civils i alguns militars republicans. Durant els anys 50 es va decidir tancar el cementeri de Son Mas i es va triar Son Coletes i terrenys pròxims com a nou cementeri que va ser inaugurat l’any 1953 i que avui en dia segueix com a cementeri municipal de Manacor. Existeixen testimonis que afirmen que al fer les obres de transformació els terrenys varen ser remoguts i les restes òssies trobades traslladades a diferents osseres. No obstant això l’estudi de viabilitat ha donat positiu i la importància històrica dels fets succeïts i l’elevat nombre de víctimes fa que s’intervingui el cementeri.

- Cementeri de Bunyola, després de realitzar un estudi de viabilitat que va donar positiu, s’exhumarà la fossa situada al cementeri del municipi. S’hi espera trobar 10 persones identificades i 5 sense identificar. L’historiador Xavier Margais ha estat l’encarregat de la investigació de la fossa de Bunyola, on especifica que cap a la dècada dels anys 50 es va ampliar el cementeri, i es varen construir uns nínxols damunt la fossa comuna.

- Forn de calç del Coll d'Artà-Salma, segons Jaume Alzina Mestre, Doctor en Història, la fossa es trobaria a la falda de la muntanya lateral del coll d’Artà, el Puig de ses Fites. Les restes que pot ser conté la cavitat podrien correspondre a un veí d’Artà assassinat dia 10 de setembre de 1936 per franquistes.

- Segona fase del Pou de Son Lluís (Porreres), a la finca de Son Lluís es troben diversos pous, que segons testimonis orals allà es tiraven cossos de les víctimes. Es va fer una primera intervenció a un dels pous que no va donar resultats i és per això que en aquesta segona fase s’intervindrà un altre pou de la mateixa finca per cercar-hi els cossos.

- Cementeri de Valldemossa, s’hi cerca una víctima, segons han investigat Josep Quetglas, Magdalena Jaume i Manel Suárez. La fossa estaria localitzada al cementeri del municipi, que ha experimentat nombrosos canvis, pel que fa a la part vella durant els darrers anys. No obstant això, la ubicació de la fossa en què, com a mínim, van dipositar el cos d’un veí del poble, no ha experimentat cap intervenció coneguda. Les imatges recents mostren una superfície de terra, que molt possiblement amaga el cos d’aquest home assassinat a trets durant la matinada del dia 16 d’agost de 1936 a la carretera de Palma a Valldemossa.

- Cementeri de Santa Maria, s’intervendrà un nínxol particular, que segons el testimoni d’un veí assegura que al nínxol familiar hi ha un home enterrat que podria ser un represaliat.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris