Marta Pessarrodona i Artigues és la guardonada amb el 51è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que Òmnium Cultural atorga ininterrompudament des de l’any 1969. La poeta és una de les autores més prolífiques en llengua catalana, i una de les intel·lectuals més prestigioses del nostre país a qui pocs gèneres literaris li queden per cultivar.

Pessarrodona ha agraït el guardó i ha assegurat que «és un honor que no farà canviar com visc la meva vida», i ha volgut llegir la carta que el president de l’entitat, Jordi Cuixart, li va fer arribar després de la trucada comunicant-li que és el 51è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. La trucada de Cuixart va ser la darrera que va fer des del centre penitenciari de Lledoners abans de ser traslladat a Madrid per a seure al banc dels acusats en el Judici a la Democràcia.

En aquesta carta, Cuixart, que fa 506 dies que és en presó preventiva, felicita la guardonada i afirma que «la presó no impedirà mai que el president d’Òmnium comuniqui el veredicte» d’un dels premis puntals del país. El vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, ha volgut tornar a posar en valor la cultura i alhora ha respost l’exdelegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, qui al Suprem ha assegurat que Òmnium ha derivat d’una organització cultural a una política. Mauri ha lamentat que «un personatge de trist record per al nostre país com Millo hagi posat en dubte la feina de l’entitat i li ha recordat que Òmnium, fundada enmig del franquisme, va néixer per defensar i salvar la llengua i la cultura i això és fer política».

La guardonada: Marta Pessarrodona i Artigues (Terrassa 1941)

És una de les intel·lectuals de més prestigi de Catalunya. Poeta, assagista, traductora, narradora, crítica literària, editora i articulista, els primers poemes de l’autora varen veure la llum l’any 1968 amb el recull Primers dies de 1968. Com a biògrafa, Pessarrodona ens ha apropat a la figura d’escriptores cabdals de la literatura catalana, com Maria Aurèlia Capmany, Frederica Montseny i Mercè Rodoreda, entre d’altres. Cal posar en valor el diàleg constant i fructífer que ha realitzat entre la poesia i la literatura catalana i les europees, sobretot l’anglosaxona, via Virginia Woolf, de qui ha estat la màxima introductora en la cultura catalana. En el camp de l’assaig, Marta Pessarrodona ha dedicat bona part de la seva mirada literària a l’exili provocat per la Guerra Civil. Fruit de quatre anys d’investigació, Pessarrodona ressegueix els camins de l’exili a França: gener 1939. Amb L’exili violeta el focus passa a les dones que també van haver de marxar en aquesta diàspora republicana de 1939, com Lola Anglada, Teresa Pàmies i Aurora Bertrana, entre d’altres. Pessarrodona és la sisena dona que guanya el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, després de Mercè Rodoreda (1980), Teresa Pàmies (2001), Montserrat Abelló (2008), Maria Antònia Oliver (2016) i Isabel-Clara Simó (2017), i la tercera poeta.

L’acte de lliurament, el 3 de juny

Marta Pessarrodona rebrà el guardó del Premi d’Honor, obra d’Ernest Altés, en l’acte de lliurament que tendrà lloc el 3 de juny al Palau de la Música Catalana. Serà un homenatge a la persona guardonada i girarà al voltant de la seva figura, tant pel que fa a l’àmbit artístic com del contingut de la seva obra. L’objectiu de l’acte és, igual que el mateix Premi, divulgar l’obra i la trajectòria del premiat d’honor.

El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes és un dels màxims reconeixements a la trajectòria d’una persona que, perla seva obra literària o científica escrita en llengua catalana i per la importància i exemplaritat en la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans.