'SOM' és el títol del darrer disc d'Els Pets. Per què 'SOM'?
Doncs perquè s'ha de posar un títol al disc, sinó la gent no el compra i partir d'aquí intentes que sigui una paraula que tingui una mica a veure amb la filosofia del grup. I en aquest cas ens agradava perquè és curt, té tres lletres, i nosaltres som tres components. Però també és una manera de reivindicar, per una banda, que després de tots aquests anys encara tenim ganes d'explicar coses i ens emociona la nostra feina i d'altra, de fer valdre la importància de la col·lectivitat i la força que tenim quan tots anem a una.

Quines són les primeres reaccions després del llançament del nou disc?

Les reaccions han estat una mica desproporcionades. Vull dir que, jo patia perquè pensava que després de 5 anys la gent ja no se'n recordaria de nosaltres i no sé si ha estat perquè feia temps que no ens sentien, però hem rebut les millors crítiques de la història del grup. Disc de l'any per Enderrock, el millor disc d'Els Pets de la història, segons diferents discogràfiques i portals i revistes especialitzades com MondoSonoro que fins ara no ens feien gaire cas. I la crítica del públic ha sigut encara més bonica perquè, a banda de portar ja 10.000 còpies venudes, els concerts que estem fent, estan tots plens, i els pròxims amb les entrades exhaurides, així que no podem demanar més. Jo crec que ens hauríem de separar ara, perquè quedaríem en el moment més àlgid, però no ho feim perquè ens agrada i ens ho passem molt bé tocant.

Com han estat aquests anys de creació artística?

Ens hem dedicat a la creació artística però també hem fet altres coses, per exemple, jo m'he dedicat al programa de ràdio que faig diàriament a iCat que es diu 'Celobert' i amb això ja estic bastant distret cada dia. Joan ha tret un disc en solitari i el Falin ha treballat en la seva empresa que és el que li dóna doblers de veritat. Per tant, hem estat tots fent altres coses fins que ens vàrem trobar un dia i ens hi vàrem posar.

Anunciàreu a través de les xarxes que el nou disc no estaria disponible a la plataforma 'Spotify' fins que s'hagi recuperat la inversió econòmica i emocional. Considerau que els seguidors han entès la decisió?

Ja ho havíem fet un altre cop, bàsicament es tracta d'anar a contracorrent i en som conscients. Però cal tenir en compte que aquestes plataformes són perverses a l'hora de respectar la feina dels músics. És a dir, quan alguna persona consumeix música a través de Spotify, hauria de saber que a l'artista se li dóna un 0'0006 euros per la producció. Potser cal reivindicar que un artista, encara que dugui una vida bohèmia i romàntica també necessita menjar macarrons i comprar paper de vàter, i tot això costa diners. Per això, la gent s'hauria de demanar com és que cada cop que va al cinema a veure una pel·lícula, paga sense protestar, i en canvi, quan consumeix música es pensa que ha de ser de franc.

Si haguéssiu de triar una cançó, amb quina us quedaríeu?

Cadascú té les seves preferides, però em sembla que tots estem bastant d'acord que n'hi ha una que ens agrada molt tocar i que creiem que és molt propera, que és 'No vull que t'agradi aquesta cançó', és la primera vegada que el títol d'una cançó t'anima a fer que no l'escoltis i, per sort la gent no ens ha fet gens de cas. Jo crec que és la cançó més rodona del disc, però és una opinió molt particular.

Joan Reig explicava aquesta setmana al portal El Periódico la relació entre la cançó 'Corvus' i el sacerdot de Constantí, Pere Llagostera. Què ha suposat com a grup fer aquesta cançó?

Sobretot un absolut reconeixement cap a Joan per aconseguir construir bellesa, en b majúscula, d'una cosa tan sòrdida. Jo crec que Joan, aquesta cançó l'ha portat dintre des de fa 40 anys i ara ha aconseguit plasmar-ho en forma de cançó. De totes maneres, nosaltres quan fèiem la producció, vam ser molt curosos en no revelar qui havia patit això i que és una xacra que afecta molta gent arreu del món. D'alguna manera volíem reivindicar aquesta relació perversa que hi ha entre uns homes i un estament com l'Església catòlica que els encobreix i els trasllada a altres llocs sabent que tornaran a fer el mateix. És d'aquelles situacions que et fan dubtar de la bondat d'una institució que en teoria hauria de vetllar pels més dèbils.

'L'exèrcit que vindrà' és la cançó més política de 'SOM', parlau d'un 'exèrcit de somriures' en contraposició de la violència del primer d'octubre. Com veis la realitat actual del país després del referèndum? Cal canviar d'estratègia?

La nostra estratègia es basa en el diàleg, en la voluntat de decidir i en la no-violència i en contra d'això, el que tenim és un estat repressor, dictatorial, i amb uns tics franquistes que semblaven oblidats. Com a mínim, el que hem aconseguit és treure-li la careta a la suposada democràcia de l'Estat espanyol. És increïble que avui hi hagi gent a la presó per haver posat a l'abast de la gent unes urnes perquè el poble decideixi. En teoria aquest hauria de ser el principal objectiu de qualsevol polític que tengui un mínim d'ètica. També és cert que no podem lluitar contra un Estat repressor que té armes, exèrcit, guàrdia civil i policia, la nostra arma és la nostra voluntat ferma. I ara el judici dels presos polítics servirà més acabar de constatar la voluntat repressiva d'un Estat suposadament democràtic, és molt trist.

A més, hi ha molta gent que pensa que això ens passa als catalans perquè ens ho hem buscat, però és que a banda dels catalans, afecta les persones que pateixen pobresa energètica, a les dones que pateixen el masclisme, sempre als més febles. Per això ens hem d'aixecar i defensar els nostres drets, com el dret de la llibertat d'expressió, que la seva vulneració ha provocat que rapers hagin d'anar a l'exili per la lletra de les seves cançons; sobretot a l'hora d'anar a votar, cal tenir en compte què votem i a qui votem i quines conseqüències tindrà.

Definiu el disc amb una «instrumentació plena de matisos i amb un to melangiós». És un to marcat pel pas del temps?

Jo crec que sí, que és un disc de tres persones que tenen 55 anys i que no se n'amaguen, no volem fer un disc fent com si en tinguéssim vint per ser més guais. Jo crec que la melangia és un estat natural a partir de certa època, però és una melangia optimista. Crec que és un disc lluminós perquè l'hem fet amb molta harmonia i amb el productor ens hem entès perfectament i em fa l'efecte que en aquest disc es pot trobar de tot, des de cançons més positives i alegres fins a altres més punyents. Però musicalment, crec que és el disc amb el qual estem més contents. La nostra manera d'entendre la música és aquesta, cançons curtes i que vagin al moll de l'os i que expliquin el màxim possible amb els mínims elements.

En una entrevista a TV3 defineixes el disc com un «disc adult», a què et refereixes?

Això ho deia perquè hi ha gent que diu que som 'madurs' i clar, ja fa vint anys que ens ho diuen i si fa vint anys érem madurs, ara ja hauríem d'estar podrits. Per tant, per canviar una mica aquesta manera que té la premsa especialitzada, vaig dir que es tracta d'un disc adult. Crec que avui, el rock no només una cosa enfocada als adolescents.

El pròxim dissabte 16 de febrer tornau a Mallorca després de 5 anys. Què suposa per a Els Pets tocar a Mallorca?

Suposa tornar a casa. Feia molts de mesos que no ho fem i és el concert que ens fa més il·lusió de tota la gira, és el més llunyà i exòtic que tenim. Comencem el concert cantant 'Bon dia' i sabem que la gent ens respondrà 'Bon dia'. Per a nosaltres, Mallorca és com casa nostra, sempre ens heu fet sentir d'aquesta manera. Des que vam començar sempre hem sentit el caliu de Mallorca. Per tant, tenim moltes ganes de retornar aquesta estimació i la millor manera és fer aquest concert a Lloseta. A més, a més estem el doble de contents perquè és l'únic a peu dret, no és d'assegut.

Ens pots avançar alguna coseta del repertori del concert?

Sí, és un concert generós d'una hora i mitja o dues hores. I fem gairebé un 90% de les cançons del nou disc i la resta és un recull del recopilatori que nosaltres en diem del segle XXI, des del 2000 fins ara. Crec que el públic podrà escoltar un poc de tot. I aviso que no cantarem 'Bon dia', no ens ho demaneu perquè no la farem, la volem deixar reposar.