Europa Press i Diario de Mallorca, i els periodistes Blanca Pou i Kiko Mestre, han ampliat aquest dijous la queixa que varen presentar contra el jutge del cas Cursach, Miguel Florit. D'aquesta forma també la dirigeixen contra el fiscal Anticorrupció Juan Carrau, que va avalar la incautació dels mòbils dels redactors i va demanar que s'accedís als seus missatges privats. Per això, els reclamants consideren Carrau «inductor dels fets criminals relacionats».

A més, amb l'ampliació s'ha demanat investigar les ordres de rastreig dels telèfons dels periodistes i s'afegeixen els delictes de prevaricació, a més de la inviolabilitat del domicili i contra el secret professional periodístic recollits en la querella inicial i altres presumptes delictes d'intercepció il·legal de telecomunicacions i contra altres drets cívics (article 542 del Codi Penal).

"Actuació antijurídica" per part de Carrau
En l'ampliació de la querella, els afectats sostenen que va ser el fiscal, «amb la seva actuació antijurídica», qui va impulsar l'actuació «arbitrària» de Florit i la «grollera conculcació» dels drets fonamentals dels periodistes en el Jutjat d'Instrucció número 12 de Palma.

A l'escrit també argumenten que Carrau va obviar «l'existència del dret fonamental al secret professional» en el seu informe del 27 de novembre -on donava llum verda al rastreig telefònic de la periodista d'Europa Press- i va negar expressament la necessitat de respectar aquest dret en el informe avalant la incautació, «com si la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans fora lletra muerta situada en paper mullat».

A més, expliquen que Carrau no es va limitar a pronunciar-se a favor de la requisa dels equips, sinó que «expressament va demanar» que l'accés a la informació abarcara «whatsapp, missatges, correus electrònics i altres xarxes socials».

També es va mantenir que el fiscal «tenia la clara finalitat investigadora» de les mesures que sol·licitava; «va instaurar la pràctica d'actuacions judicials en les quals es preveia la supressió del dret fonamental al secret professional periodístic, com si la voluntat dels aplicadors del dret poguessin per si mateixa derogar la Constitució»; i amb això «va fracassar la missió» de defensa de la legalitat encomanada en el Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal.

Així, sostenen que Carrau «es va col·locar en la posició d'inductor de les actuacions del magistrat» ​​Miguel Florit.

A més, els mitjans de comunicació addueixen que l'actuació de Carrau va ser «tan insòlita» que «ni tan sols la Fiscalia contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada va semblar comprendre quina finalitat perseguien aquestes actuacions», referint-se a la comunicació que va difondre la Fiscalia el 19 de desembre. Per als reclamants, el comunicat va ser «una manifestació institucional del tot absurda en el pla jurídic, perquè considerar els efectes del delicte les eines de treball dels periodistes resulta grotesc, a més d'insultant per a la professió».