La Conselleria de Cultura, Participació i Esports comença, aquest dilluns, les tasques de recerca de tres represaliats menorquins a la fossa de Bunyola.

Segons han informat, es tracta d'una fossa que presenta una sèrie de dificultats, però a proposta de la Conselleria de Cultura la Comissió de Fosses i Persones Desaparegudes es va aprovar igualment realitzar les tasques pertinents.

La proposta de treballar aquesta fossa ve motivada pel fet que avui en dia hi ha fills vius a Menorca. Entre les víctimes enterrades en aquesta fossa podrien trobar-se els menorquins Bartomeu i Sebastià Carretero Gornés i Josep Filomeno Pons Sintes.

Els tècnics de la Societat de Ciències Aranzadi duran a terme una sèrie de sondeigs amb l'objectiu de determinar la viabilitat o inviabilitat d'aquest espai a l'hora de dur a terme, en el futur, tasques arqueològiques per trobar cossos de persones desaparegudes durant la Guerra Civil.

L'espai dedicat a fossa comuna està al sud-est del cementeri i s'ignora la seva capacitat que, segons fonts orals, no pot passar dels vuit pams de profunditat.

A finals de la dècada dels anys seixanta es varen construir, a sobre, uns nínxols i tots els ossos vares ser transvasats a l'ossera situada a l'est del cementiri i darrere la capella.

Durant el segon semestre de l'any 1936, varen arribar al cementiri de Bunyola una quinzena de cadàvers. Segons expliquen, eren uns homes que havien estat assassinats amb arma de foc i abandonats a la vorera de camins o carreteres, en la intersecció amb altres camins o torrents.

Durant la postguerra l'elevat nombre de defuncions, degudes entre d'altres a l'aportació de cadàvers procedents de l'hospital Joan March, va fer que l'espai que ocupava el cementeri antic s'omplís, de tal manera que va ser necessària la seva ampliació.

Aquesta ampliació fa pensar que els cossos d'aquella fossa comuna fossin traslladats a l'ossera.