El conseller de Treball, Iago Negueruela, ha presentat aquest dilluns els resultats de 2018 de planificació autonòmica d'Inspecció de Treball a la regió i ha assenyalat que en 2018 es varen realitzar 16.424 inspeccions amb sancions de 3,1 milions d'euros repartides en 1.038 infraccions.

Negueruela ha presentat aquestes dades acompanyat de la directora general de l'Organisme Estatal de la Inspecció de Treball, Soledad Serrano, qui ha apuntat que el 2019 les Balears comptarà amb quatre inspectors més per a combatre «el frau a la Seguretat Social i recuperar els drets laborals perduts durant la crisi».

En concret, les Balears han registrat el 2018 un increment significatiu en l'import de les sancions, d'un 10,9 per cent, ja que ha passat de 2,8 milions d'euros en 2017 als 3,1 milions d'enguany. Quant al nombre d'infraccions, es redueix passant de 1.069 en 2017 a 1.038 en 2018, així com el nombre de treballadors beneficiats, que en 2018 varen ser 10.439.

Més contractes indefinits
Així mateix, durant 2018 s'han revisat 20.318 contractes temporals i, d'aquests, s'han transformat en indefinits 8.444, més d'un 40 per cent. D'aquesta manera, si se sumen les transformacions acumulades des de 2015, la xifra de treballadors que tenen un contracte indefinit gràcies a l'acció inspectora s'aproxima als 30.000.

A més, en 2018 s'han ampliat les jornades d'un total de 860 contractes, que continuen perfilant la tendència decreixent del treball temporal, igual que ja es va detectar en els resultats del Pla de lluita dels últims anys, on l'afiliació registrada observa una destrucció de contractes a temps parcial.

Actes d'infracció
El total d'actes d'infracció en salut laboral va ser de 612 en 2018, una xifra «molt similar a la de 2017», mentre que els requeriments mantenen la tendència de creixement, amb un 18,8 per cent més que en 2017.

En aquesta línia, en 2018 s'han registrat 426 actes d'infracció, una xifra molt similar a les 455 de 2017, dels quals 257 són «actes relacionats amb incompliments en matèria de temps de treball».

A continuació, Negueruela ha explicat que es van analitzar 2.853 requeriments, dels quals 2.152 corresponen al frau en la contractació, més del doble que en 2015, on es van registrar 1.047 requeriments relacionats.

Ordres de servei per al 2019
Respecte a la planificació ordinària d'Inspecció de Treball i Seguretat Social per a 2019, el conseller ha apuntat que les Balears executarà 17.169 ordres de servei en 2019, la meitat de les quals han estat planificades per la Conselleria, la qual cosa «consolida la seva planificació respecte a 2016 i 2017».

D'aquestes 17.169 ordres de servei, un 23,5 per cent es corresponen a la lluita per la prevenció de riscos laborals i un altre 23,5 per cent estan dirigides a protegir l'ocupació i les relacions laborals. La resta d'ordres de servei han estat planificades pel Ministeri, que té les competències corresponents.

També ha assegurat que de cara a 2019 es «reforçarà la lluita contra la precarietat» gràcies al Pla director per una ocupació digna que ha posat en marxa l'Executiu espanyol.

«Només amb el Pla de Lluita contra la precarietat a les Balears, en els últims quatre anys s'han millorat les condicions laborals de 24.000 persones, a través de la conversió de contractes i és d'esperar que amb el Pla director de l'Estat continuarà la tendència de creació de nous llocs de treball de qualitat», ha afegit.

En concret, per a 2019 la Conselleria ha planificat un total de 4.035 actuacions en ocupació i relacions laborals, de les quals destaquen en matèria de contractació (temporalitat i parcialitat) i 605 en temps de treball (hores extra i temps de treball).

Perspectiva de gènere
Finalment, ha anunciat que s'impulsaran «més campanyes amb perspectiva de gènere» amb l'objectiu de «garantir una igualtat d'oportunitats entre homes i dones, tal com recull el Pacte Social contra les Violències Masclistes 'Reaccionem' i la Llei d'Igualtat Balear».

Per part seva, Serrano ha apuntat que la planificació de 2019 anirà dirigida a «lluitar contra el frau en la contractació a temps parcial, els falsos autònoms i les baixes en els períodes vacacionals», com a part del Pla director per un treball digne que pretén «recuperar els drets laborals dels treballadors».