L'Obra Cultural Balear (OCB) s’implica amb la recuperació de la memòria històrica i musical illenca. Josep de Luis, president de l’entitat, acompanyat per Aina Vidal, membre de la directiva,i del musicòleg Amadeu Corbera, han presentat aquest dissabte el calendari 2019 dedicat a la figura del músic i compositor Baltasar Samper.
El calendari de l'OCB s'edita des de fa 52 anys i enguany inclou una selecció de textos de Samper i una selecció de fotografies relacionades amb aquest artista nascut a Palma i que va haver d'exiliar-se l'any 1938. En aquell moment, el músic residia a la ciutat de Barcelona i va haver de fugir amb l’entrada de les tropesfranquistes. L'edició ha estat coordinada per Corbera i Vidal.
La música en l’oblit
Baltasar Samper i Marquès és encara, en paraules de l’historiador Josep Massot, «un gran mallorquí oblidat». Nascut a Palma el 1888, fill de músics, la seva família volia que estudiàs Dret, però abans d’acabar la carrera, decidí anar-se’n a Barcelona a estudiar piano amb Enric Granados i composició amb Felip Pedrell.
Segons han explicat durant la presentació, Samper (instal·lat a la ciutat catalana) va esdevenir de mica en mica «una de les figures de referència dins el món musical català: pianista, compositor, crític musical, director d’orquestra, conferenciant i musicòleg, destacà en cada una d’aquestes facetes».
Així, segons han reiterat, Samper formà part «d’una generació de músics i artistes que, deixant enrere les ensenyances del modernisme, volgueren renovar el llenguatge artístic català, sense abandonar del tot la tradició, però atents a les avantguardes continentals, amb la intenció última de posar la música catalana al nivell de l’Europa del seu temps». «Per Samper, aquesta música catalana, aquest sentit de país, també incloïa Mallorca, una terra catalana més», han recalcat des de l’OCB.
Tal com han dit els responsables de l’entitat, «és aquest mateix sentit de país el que va dur a bona part d’aquesta generació a donar suport a la causa republicana». «Samper militava a Acció Catalana Republicana -el partit de Lluís Nicolau d’Owler i Pere Bosch Gimpera-, i formà part de la Junta de Música del Consell Català de Cultura, sota la presidència de Pau Casals, amb qui l’uní sempre una gran amistat», han assegurat.
En esclatar la Guerra Civil, Samper seguí amb la seva activitat musical, com a director de l’Orquestra de Cambra de Barcelona i secretari de la Casa de Cultura, fins l’any 1938. El 26 de gener, el mateix dia que les tropes franquistes entraven a la ciutat, el músic fugí cap a França. S’instal·là finalment a Tolosa de Llengua d’oc amb la que seria la seva segona dona, la seva alumna (també mallorquina), Dolors Porta i Bauzà. Tots dos embarcaren definitivament cap a Mèxic a bord del vaixell Nyassa l’abril de 1942 des del port de Marsella, d’on ja no en tornarien mai més.
Sobretot els primers anys, Samper fou allà també una de les personalitats més rellevants de l’exili català, bé fos dirigint l’Orfeó Català de Mèxic o presidint la Comunitat Catalana i participant dels debats polítics dels refugiats republicans.
Amb el temps, però, s’acabà quasi exclusivament centrant en la seva tasca musicològica a 'l’Instituto Nacional de Bellas Artes', on hi treballà durant prop de 24 anys, fins a pràcticament el dia de la seva mort. Tal com han recordat des de l’OCB, Samper morí a la Ciutat de Mèxic el 18 de febrer de 1966. «No va tornar mai més a Mallorca», han sentenciat.
