La fiscalia acusarà els líders independentistes de rebel·lió, segons ha informat TV3. Quan aquest divendres presenti l'escrit d'acusació, la fiscalia mantindrà, doncs, el delicte amb penes més greus, tot i reconèixer que no hi va haver armes.

Les fonts a les que ha tengut accés la Televisió de Catalunya, confirmen que l'acusació contra els líders independentistes serà de rebel·lió sense armes ni combat. L'article 473 del Codi Penal, que tipifica les penes del delicte de rebel·lió, especifica un agreujant en cas que s'hagin «esgrimit armes o si hi ha hagut combat entre la força del seu comandament i els sectors lleials a l'autoritat legítima».

La fiscalia desestima, doncs, aquesta opció i s'inclina per la primera de les accepcions, menys greu però amb penes que poden ser elevades, en funció del grau d'implicació en l'acció que es determini.

Fins a 25 anys de presó

Això implicaria unes possibles penes que van dels 15 als 25 anys de presó en el cas dels considerats caps de la rebel·lió. De 10 a 15 anys de presó per als comandaments subalterns. I de 5 a 10 anys per als participants.

En canvi, segons les mateixes fonts, no queda clar si tiraran endavant altres possibles delictes com els de sedició o conspiració per a la rebel·lió.

Trapero també podria haver de fer front al delicte de rebel·lió

També aquest divendres sabrem les acusacions per al major Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana i dos membres de l'excúpula d'Interior, Pere Soler i Cèsar Puig. Com que no són aforats, encara que els fets jutjats són els mateixos, el seu cas l'ha instruït la jutge Lamela a l'Audiència Nacional.

Ara bé, la fiscalia de l'Audiència Nacional presentarà els seus escrits d'acusació el mateix dia que ho farà la del Suprem. En ser una institució única i jeràrquica, pren cos la possibilitat que pugui assimilar l'acusació a la defensada davant del Suprem.

El major Trapero podria, doncs, ser acusat de rebel·lió pels fets de l'1 d'octubre i del 20 de setembre, perquè els delictes es considerarien els mateixos. Inicialment, però, Carmen Lamela, la jutge instructora, els imputava organització criminal i dos delictes de sedició, menys greu que la rebel·lió.

Possible gest del govern espanyol

Aquest divendres també se sabrà què farà l'Advocacia de l'Estat, un escrit d'acusació que pot tenir especial rellevància. Segons algunes fonts, podria limitar-se a les acusacions de malversació. D'aquesta manera s'escenificaria un gest del govern espanyol per rebaixar la tensió amb els independentistes.

Tot això passarà just el dia que farà un any de l'entrada a presó de bona part del govern català. Tots, excepte Junqueras i Forn varen quedar en llibertat al desembre i al març, varen tornar a ingressar a la presó Rull, Turull, Romeva i Bassa, juntament amb l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell.