Setmanari Sóller

134
anys

Investigadors de les Balears i del País Valencià descriuen els renous del Mediterrani

13-08-2018

Quins són els renous més comuns del Mediterrani? Aquesta és la pregunta a la qual des de fa més de cinc anys tracten de respondre investigadors del Centre Oceanogràfic de les Balears (COB) de l'Institut Español d'Oceanografia (IEO) i de la Universitat Politècnica de València (UPV).

Els seus estudis s'han centrat fins ara en tres zones: les Illes Columbretes, el Cap de Sant Antoni i en l'arxipèlag de Cabrera. En aquest últim emplaçament començaren fa cinc anys les seves recerques, que ara continuen en el marc del projecte europeu quietMED, explica la institució acadèmica valenciana.

Per prendre les mesures de contaminació acústica, l'equip del COB-IEO i de la UPV fan ús del Samaruc, un dispositiu de monitoratge acústic passiu dissenyat per investigadors de l'Institut de Telecomunicacions i Aplicacions Multimèdia (iTEAM-UPV) que permet detectar, gravar i classificar els sons de diferents espècies marines, així com altres renous d'origen antropogènic, una vegada submergit a la mar.

A diferència d'altres sistemes de monitoratge acústic passiu, el dispositiu Samaruc incorpora un programari de detecció i classificació automàtica que accelera i facilita la caracterització dels diferents renous presents en el medi marí.

Segons apunten els investigadors de l’iTEAM, l'ús de Samaruc contribueix al registre de daes acústiques perquè el mar Mediterrani sigui un entorn controlat on el renou ambiental no superi uns límits màxims i així els organismes marins puguin desenvolupar-se correctament sense que l'activitat humana alteri aquest equilibri.

Per a l'obtenció dades acústiques es va procedir al fondeig del Samaruc a una profunditat aproximada de 100 metres en aigües del Parc Nacional de Cabrera per part d'investigadors tant de la UPV com del COB- IEO.

Després del registre de dades in situ durant 2 mesos el Samaruc es va recuperar de forma satisfactòria per al processament d'aquests en el laboratori. «A partir dels arxius extrets del Samaruc es pot, des d'obtenir els nivells de renou mitjà en les diferents bandes de freqüència, fins a visualitzar i reproduir alguns dels sons que componen aquests mapes de renous».

En concret, s'ha creat una eina gràfica de representació dels indicadors de renou ambient que proporciona un panorama acústic de l'evolució del soroll a cada zona. «Això és especialment important en fondejos de llarga durada on el volum de dades és molt elevat», explica Guillermo Lara, investigador de l'Institut iTEAM de la Universitat Politècnica de València.

Les tres zones en les quals s'ha treballat --Columbretes, Sant Antoni i Cabrera-- presenten nivells de renou baixos com correspon a reserves marines i zones protegides. Els nivells de renou a Cabrera són igualment baixos, no obstant això, s'ha pogut comprovar com el nivell de renou s'incrementa lleugerament durant els caps de setmana pel que fa al nivell mitjà de renou en els dies laborables.

Tràfic marítim

«Per això cal indagar els motius de la diferència acústica registrada entre els senyals, potser relacionada al tràfic marítim, tant comercial com a recreatiu», indica Salud Deudero, investigadora i directora del Centre Oceanogràfic de les Balears.

Els investigadors han observat igualment que l'indicador de renou ambient en la banda de 5 kHz presenta nivells de renou més elevats durant la nit que durant el dia. En aquest cas, això no és conseqüència del renou antropogènic, sinó que es requereix d'una recerca més profunda per determinar si es tracta de renou biòtic.

«Una possible explicació d'aquest fenomen es troba en la migració vertical d'algunes espècies» assenyalen Carme Alomar i Elvira Álvarez del COB-IEO.


COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris