La Conselleria de Cultura, Participació i Esports té entre les seves competències la promoció i defensa dels drets lingüístics. Per tant, és l’òrgan al qual es poden dirigir els ciutadans que necessitin assessorament sobre aquesta qüestió o que hagin vist els seus drets vulnerats.

De fet, la Conselleria treballa per garantir aquests drets mitjançant diferents projectes. Per exemple, el Pla d’Actuacions en Matèria de Política Lingüística per al Quinquenni 2016-2021 aprovat pel Consell Social de la Llengua Catalana l’octubre de 2016, proposa una sèrie d’accions amb la finalitat de garantir els drets lingüístics dels ciutadans en l’àmbit del lleure, l’àmbit assistencial i sanitari, en les relacions comercials i en els serveis o en l’àmbit comunicatiu.

És important que els ciutadans prenguin consciència dels seus drets lingüístics. De fet, estan emparats per l’ordenament jurídic vigent que, bàsicament, és el següent:
L’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, en sintonia amb la Constitució espanyola, a més d’establir l’oficialitat de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, juntament amb la castellana (art. 4.1), regula que ningú no pot ser discriminat per causa de l’idioma (art. 4.2).

Aquesta normativa ha estat desplegada per la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística a les Illes Balears, que preveu en l’article 2 que el dret de conèixer i d'usar la llengua catalana implica poder adreçar-se en català, oralment o per escrit, a l’Administració, als organismes públics i a les empreses públiques i privades (art. 2.2). Igualment, reitera que ningú no pot ser discriminat per raó de la llengua oficial que empri (art. 2.4).

La Direcció General de Política Lingüística atén les denúncies i les consultes que rep, i també actua d’ofici
Els ciutadans que considerin que no s’han respectat els seus drets poden posar-se en contacte amb la Direcció General de Política Lingüística. De fet, l’Administració actua en tots els casos de què té constància, fins i tot, en algunes ocasions actua d’ofici.

Davant d’una possible discriminació per raó de llengua, la primera actuació consisteix a posar-se en contacte amb la presumpta víctima i amb el presumpte infractor. Si es constata que efectivament s'ha produït una vulneració dels drets lingüístics, s’informa l’infractor del marc legal vigent alhora que se li demana una rectificació.

«Les queixes lingüístiques que hem atès tenen a veure tant amb l’empresa privada (empreses de transport privat de passatgers, restauració, etc.) com amb les administracions estatal, autonòmica i local», expliquen des de la Conselleria. En molts de casos s’han fet servir les xarxes socials per denunciar els fets.

Oficina de Drets Lingüístics
Actualment, s’està tramitant el projecte de decret que ha de regular la creació i el funcionament de l’Oficina de Drets Lingüístics. Es tracta d’un recurs de caràcter institucional especialitzat en l’atenció de casos de discriminació en matèria lingüística, que servirà de canal per esmenar els fets objecte de denúncia i que alhora ajudarà a restablir en la societat la normalitat dels usos que corresponen al català com a llengua oficial. Aquest ens tendrà també una naturalesa consultiva en aquesta matèria per als ciutadans.

El Govern remarca que si es necessita assessorament respecte als drets lingüístics, «podeu posar-vos en contacte amb la Direcció General de Política Lingüística a través de l’adreça foment@dgpoling.caib.es o del telèfon 971 17 76 04».