Damià Rotger (Ferreries, 1981) és tipògraf i acaba de publicar el seu tercer poemari, '482 mm'. A banda de fer de professor a l'EDIB, és soci fundador de l'estudi de disseny i arquitectura Dúctil. En aquesta entrevista, parlam amb ell sobre poesia, tipografia i actualitat.

Per què '482 mm' com a títol del teu tercer poemari?

El 482 fa referència a dues coses: d'una banda, és la mesura d'un estri de foradar, la qual cosa ja anticipa que hi ha cert buit i nostàlgia del poemari; i, d'altra banda, 482 nanòmetres també és la longitud d'ona del color blau, que també és una entitat que utilitz per parlar de moltes coses.

Quins temes trobarà el lector en aquest recull?

El temps és el gran tema d'aquest poemari. D'aquí ve que una de les cites que encapçala el llibre sigui la de T.S Eliot: "Només en el temps conqueriràs el temps".

També parles de Màrius Sampere -recentment mort- com un dels teus referents. Ell diu: "cada vegada que pens en Déu canvio d'opinió". Tu ets un home de fe?

Tenc fe en moltes coses. No en el Déu cristià tradicional, però sí en figures com l'amor, la felicitat, la lluita continua...I en no decaure.

És possible que un poeta visqui sense referents de la pròpia terra?

Tenc molts referents estrangers, però crec que és molt mal de fer -especialment en llengua catalana- ser un bon poeta sense estar compromès amb els referents d'aquella mateixa terra, que t'envolten, i que han viscut i lluitat per aquell mateix entorn. També ha de ser complicat ser un bon humà sense tenir de referents a aquella gent que va cuidar l'entorn, no només paisatgístic, sinó també dialèctic.

Què et sembla el que està passant amb Valtonyc?

Fatal. És una injustícia com una catedral. Com deia abans, tenc fe en què no hem de decaure. No pot ser que estiguin succeint aquestes coses. Sé que és un típic tòpic, però deixant de banda si la gent està d'acord o no amb allò que diu, el que no pot ser és que el condemnin a presó tres anys per dir coses o cantar.

Has emprat mai la poesia com a eina de crítica social?

Sí. Crec que és inevitable: la poesia et du a la crítica. No només ha de ser el vessant cursi, sinó que, de manera animal, et du a la crítica. És una eina de lluita i revolució.

Ets ambiciós pel que fa a la teva carrera professional? Has hagut de controlar l'ego o l'has deixat lliure?

No hi pens. No estic obsessionat en arribar enlloc. De fet, ja fa estona que he arribat on mai hauria imaginat arribar. I sempre que faig promoció d'algun esdeveniment on participi, ho faig des de la necessitat de compartir.

Ets tipògraf. Els tipògrafs són "tipus" romàtics que passen el dia fent proves amb una ploma davall un llum d'oli?

Això seria més un cal·lígraf. El tipògraf treballa minúcies de les formes de les lletres, en pro d'una bona legibilitat i comunicació escrita. Posa molt nerviós tenir un llibre amb un bon contingut però que hi hagi alguna cosa -de vegades no sabem què- que fa que la lectura sigui densa. Això és fruit d'un mal tractament tipogràfic.

De quina manera la tecnologia ha ampliat les possibilitats de la tipografia?

Molt. Abans, la tipografia era física i estàtica, fins i tot amb els ordinadors, fins i tot quan imprimies una lletra, ja no canviava. Ara ja no, ara podran anar canviant les formes i contraformes en funció de l'entorn lumínic en què estiguis. L'usuari ja no haurà de canviar el gruix o estil tipogràfic sinó que ho farà la mateixa plataforma digital. Això vol dir que el repte del dissenyador de tipografia és brutal perquè hi haurà infinites possibilitats de canvi que s'hauran de preveure.

T'agrada escriure a mà?

Depenent de per a què. Per a la poesia, sempre duc una llibreta on apuntar les idees, però per a construir el poema ja ho he de fer amb ordinador i amb el mono de feina.

Quin futur li veus al llibre digital?

Els veig molt de futur si deixam d'entendre el llibre digital com una fotocòpia moderna del llibre tradicional. Amdós no han de competir. El format digital l'hem de dur a l'extrem i li hem de treure totes les possibilitats. Per exemple, que es pugui pitjar sobre un capítol i escoltar una introducció de l'autor.

Serveix per a alguna cosa la Comic Sans?

Sí. Va néixer per a còmics, i hauria de servir per a això. Mira, fa anys vaig anar a una conferència on hi havia el seu creador, en Vicent Connare. El títol de la conferència era "I hate Comic Sans" i es feia un recorregut pels mals usos que se n'han fet. Aquest és el problema. La tipografia és com un tornavís: una eina que si utilitz malament li puc treure l'ull a algú. El problema de la Comics Sans va començar quan la varen introduir a tots els sistemes operatius i va aparèixer a totes les cases, hehe.

Et tatuaries alguna paraula?

Lletres sí, però paraules, no. Tal volta per una certa por al compromís etern o perquè som una mica contradictori.

Si no haguessis estat ni poeta ni tipògraf, a què t'hauries dedicat?

Sempre he volgut ser guitarrista de flamenc. He estat molt aficionat i he tocat la guitarra molts anys. Ara ja no perquè, potser, me vaig adonar que era molt difícil. El que sí intent és dur conceptes del flamenc a la tipografia.