El proper 29 de juliol es compliran 30 anys de l’entrada en vigor de la Llei 22/1988 de Costes. Això comportarà l’extinció automàtica de centenars de concessions administratives prèvies a l'entrada en vigor de la llei, ja sigui per termini (a partir de l'aprovació de la Llei del 88 s'establia per les concessions donades amb anterioritat, un termini màxim de 30 anys) o perquè no són susceptibles de ser prorrogades ni d'obtenir una nova concessió pel fet de no complir les determinacions que la Llei va imposar al 88.

La disposició transitòria dissetena del Reglament General de Costes és molt clara i taxativa en el seu anunciat, el qual disposa que «en cap cas no es pot atorgar una pròrroga del termini de concessió existent a l’entrada en vigor de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, en condicions que s’oposin al que estableixen aquesta o les disposicions que la despleguin (disposició transitòria sisena, 1, de la Llei 22/1988, de 28 de juliol)».

És a dir, no es poden prorrogar concessions contraries a l’objecte i condicions que preveu la Llei i el reglament general que la desenvolupa. Pel que fa precisament a l’objecte que poden tenir les concessions per ocupar el domini públic marítim terrestre, ve molt definit en l’article 61 del Reglament General.

En canvi, aquestes obres i ocupacions autoritzades abans de l'entrada en vigor de la Llei del 88, solen ser en la majoria d’ocasions explanades sobre les roques o directament sobre la mar les quals s’usen com a terrasses de bars, solàriums i piscines d’hotels, aferrats o pròxims, i també com a terrasses i solàriums de molts de xalets i cases particulars. També hi ha alguns habitatges. «Així doncs, aquestes ocupacions tant comunes no podrien seguir ocupant el domini públic marítim terrestre i s’haurien de retirar del mateix», remarquen des del GOB.

Els ecologistes denuncien que l'any passat sol·licitaren a Demarcació de Costes una relació de les concessions vigents autoritzades amb anterioritat a la Llei 22/1988 i en cas de que ja s'hagessin concedit algunes pròrrogues, la relació d'aquestes i còpia de l'ordre ministerial corresponent. A dia d’avui encara no s’ha rebut cap resposta.

Com a mostra citen 5 casos d’ocupacions molt conegudes, atorgades abans de 88, que entenen que no podrien obtenir pròrroga per no complir l'ús pel qual, d'acord amb la Llei 22/1988, es podrien autoritzar. Aquests són la terrassa i piscina de l’Hotel Cala Vinyes a Cala Vinyes, el complex Puro Beach a Can Pastilla, la terrassa i piscina de l’Hotel Daina al Port de Pollença, la piscina de PJ Rodríguez a la Costa dels Pins i el quiosc de Cala Torta.