Aquest dimarts el geògraf Ivan Murray ha visitat els estudis de ràdio d’Ona Mediterrània per parlar, entre d’altres aspectes, de la materialitat del turisme. Ho ha fet en el programa conduït per Joan Farrés, La Vila del Pingüí. Aquí un recull de la conversa:

Explotació dels recursos naturals pel turisme

«És un tema que possiblement a les Illes som més conscients per la llarga tradició d’explotació turística però que a altres llocs no ho tenen tan sabut i explicitat».

Situació actual dels creuers

«És un cas molt interessant des del punt de vista analític perquè ho condensen tot. Tot el que es mou darrere de la indústria turística queda condensat en aquestes naus. Els creures turístics són grans ciutats autònomes que circulen a través d’oceans i mars que duen, més o menys, 2.500 clients i una tripulació de 800-1.000 persones. Cada vaixell requereix enormes quantitats d’aigua, menjar, energia… Tot això s’agafa dels llocs on van, fan servir recursos molt barats (el fuel més barat i dels més contaminants). Generen molts residus. Les empreses dels creures són 2-3 multinacionals que no tributen en els països on fan feina sinó que tenen la seu a Panamà, Libèria… A la tripulació la contracten amb diferents regulacions laborals (…) De fet, és una de les activitats econòmiques més opaques a nivell mundial».

La societat i la reponsabilitat amb la posidònia

«Dins la nostra societat algunes coses han calat bastant. La posidònia fa trenta anys era una alga i avui dia és alguna cosa més. També hi ha tensions i contradiccions. Un dels gran problemes és que la idea de límit no val. Un dels lobbies de les Illes Balears és el nàutic. Les Balears són també la segona comunitat autònoma de l’Estat espayol amb major nombre d’amarraments. El principal producte comercial que importa les Illes Balears no és un producte que els mallorquins necessitin, sinó que són vaixells de luxe. El principal soci comercial, en termes monetaris, de les Balears són les Illes Caiman».

Competències del Govern de les Balears per limitar les activitats dels ports

«La política portuària barata cada quatre anys. És un autèntic desgavell».